Possiblement una de les coses bones que ens haurà duit aquesta situació pandèmica és que, sense anar-ho a cercar, hem recuperat l’essència de moltes coses que havíem deixat de banda. L’enclaustrament forçat ens va obligar a reprendre el contacte amb el nostre entorn més immediat: família, vesins, amistats…alguns vam recuperar el gust per fer les coses amb prou temps, per dedicar-nos temps a nosaltres mateixos, per reprendre lectures interrompudes, per re descobrir la cuina tradicional – o aventurar-nos amb la més innovadora -… en definitiva, per recuperar l’essència que ens ajuda a ser nosaltres mateixos i ens fa ser autèntics. Després va venir la desescalada, la nova normalitat i aquest limb on ens trobam ara mateix que no sabem prou bé si som carn o som peix enmig de xifres, ciència, medicaments i opinions vàries.
Al final ha quedat clar que hi ha coses que ens donen pau, serenor i confiança i dins aquest hàlit de recuperació de l’essència, enguany, com cada any i des de en fa 15, Setmanaris i Revistes, l’editora del setmanari El Iris, ha tornat a publicar el Parenòstic Pagès i Mariner. I ho feim amb el propòsit d’arribar a tots aquells que senten devoció per la cultura popular, el paisatge, els costums antics, la nostra història, i les nostres tradicions. Ho feim també, i amb plena consciència solidària amb la nostra gent, com a promotors del producte local, o poc viatjat com deia Josep Pla. Ho feim amb la intenció de donar suport a la nostra pagesia, als nostres pescadors, als productors i a tots aquells que han apostat per recuperar i transformar de manera sostenible la nostra economia local. És per açò que el Parenòstic Pagès i Marinerés molt més que un almanac, és una declaració de principis a favor de recuperar l’essència del nostre territori, de l’economia local i de nosaltres mateixos.
