VELES E VENTS
Podria el Drac matar Sant Jordi?
Sant Jordi i el Drac, l’eterna lluita entre el bé i el mal. En aquesta època d’inseguretats, de manca de punts de referència, d’incerteses i de mal estar, ens costa identificar qui és Sant Jordi i qui el Drac. Més tost diria jo que, segons el punt de vista que s’adopti, l’un es pot confondre amb l’altre i, fins i tot, es poden invertir els papers: el Drac pot ser el bo i Sant Jordi el dolent. Una percepció errada de la realitat pot fer-nos creure el que no és. I amb aquest dubte, podem arribar a capgirar la història i fer que, finalment, sigui el Drac qui mati Sant Jordi.
La realitat del que passa es pot veure alterada per diversos factors que la distorsionen i ens provoquen una incapacitat cada vegada més gran de conèixer-la de manera objectiva a la vegada que ens indueixen a l’error en el raonament i l’acció.
- La manipulació de les emocions: Avui és molt fàcil induir la gent a prendre determinades postures provocant una exaltació dels sentiments. Es pot exaltar el sentiment patriòtic lligat a un territori que duu el rebuig de qui no hi pertany. Es manipulen sentiments provocats per un crim o violència familiar sigui per distreure l’atenció sigui per influir en la justícia. Es provoquen sentiments associats a la pertinença a un col·lectiu o un club que, duts a uns extrems irracionals, inciten a la violència. Tots aquests sentiments moltes vegades provocats expressament distorsionen la realitat i ens indueixen a obrar de manera irracional.
- Les notícies falses (me resistesc a emprar el terme “fake news”): Avui en dia tenim una vertadera dificultat en reconèixer la veracitat d’una notícia o informació sortida dels diferents mitjans, ja que aquests estan plegats de notícies falses destinades a distorsionar la realitat i a crear un determinat estat d’opinió. També, de vegades, tendim a creure’ns aquelles que van d’acord amb les nostres creences sense verificar la seva autenticitat. I el més greu és que la mentida surt rendible perquè, encara que es desmenteixi, molta gent ja s’haurà quedat amb la primera versió.
- La mirada a-crítica als mitjans: Quan ens posam davant un diari o un altre mitjà, ens costa adoptar una actitud crítica i tendim a donar rellevància a allò que el mitjà subratlla com a tal. Per què un diari posa una determinada notícia a primera plana? Per què la ressalta amb un titular més gran o amb una fotografia? Per què una altra notícia la minimitza tot posant-la a la pàgina de l’esquerre que és la que es veu menys? Per què no li posa foto? Es correspon prou el que diu el titular amb el contingut real de la notícia? Per què hi ha fets que el diari ignora? Quines coses passen en l’actualitat de les que el diari no en parla? Quina intencionalitat té el mitjà de comunicació en treure reiteradament una determinada informació? I per què insisteix amb un determinat tema dia rere dia i en canvi d’altres just es mencionen una vegada i prou? I així, infinitat de preguntes que ens hauríem de fer quan ens posam davant un mitjà.
- La manca de complexos en defensar postures autoritàries i dictatorials: Durant la transició i en l’època democràtica tothom mirava prim de respectar les normes, de defensar postures moderades que propiciassin el diàleg i l’acord, de respectar la discrepància. Avui no és així, s’adopten postures autoritàries, sense cap vergonya, que duen obertament a la confrontació. I es revifa un sentiment de por que fa que es tendeixi a silenciar determinades opinions.
- Una realitat virtual. Que la majoria dels mitjans diguin el mateix no vol dir que allò sigui el que està passant realment. Són els mateixos interessos que creen una realitat distorsionada perquè sigui creguda com a real.
- L’estratègia de la distracció. Hi ha dues maneres de distreure’ns de la realitat. Una és pintar-nos una realitat ensucrada: tot és polit, tots som bons germans que ens estimam molt; el món és color de rosa. L’altra és posar el focus en petites històries quotidianes siguin històries del cor siguin de delictes i de crims. Però tot açò, explicat amb tot luxe de detalls, té una tal rellevància que sembla el més important de les nostres vides, oblidant així el que realment ens afecta.
Contra aquests atacs del Drac de la realitat distorsionada, cal defensar-nos. I ho hem de fer amb voluntat ètica de trobar la veritat i per protegir-nos de les flames que surten de la boca del monstre. Hem de posar entre parèntesi allò que surt a l’opinió pública per a sotmetre-ho al judici de la raó i de la verificabilitat. Caldrà fer-nos unes quantes preguntes abans. Potser així no confondrem el Drac amb Sant Jordi i podrem evitar que el Drac mati el Sant.
Andreu Bosch
