És amb un gran interès que llegesc la columna titulada “Pedraules” de l’escriptor Joan Pons que es publica en aquest setmanari. En primer lloc perquè em permet descobrir noves paraules pròpies de la llengua catalana de les illes Balears que he procurat conèixer, entendre, i parlar des de que vaig arribar.
En segon lloc, perquè el Sr. Pons em sembla un escriptor de gran talent víctima de la intolerància d’una censura injusta, un atac directe a la llibertat d’expressió segons es desprèn dels seus escrits. M’agrada el seu esperit cartesià: clar, lògic contundent i rigorós. Els seus articles són de contingut instructiu i d’un gran nivell literari. Ens inviten a la reflexió sobre la passivitat d’una majoria de la nostra societat que permet a unes determinades camarilles a vegades de dubtosa professionalitat, dominar els mitjans i el món de la cultura. En definitiva trob que aquests escrits constitueixen una mena de rebel·lió pacífica contra la imposició de l’estupidesa, del sectarisme, de la mediocritat i de la manca de rigor. D’altra banda, la lectura de l’article titulat “Escassa” (500), m’ ha agradat especialment. M’ha recordat talment el meu personatge favorit de la literatura francesa: Cyrano de Bergerac, un home de cor tendre, valent, defensor de la justícia, orgullós de la seva independència i que estava content i entusiasmat quan s’afegia un nou enemic a la seva llarga llista perquè anava amb la veritat per endavant. També hi he trobat un punt d’encontre amb “La comédie humaine”,d’Honoré de Balzac, un autor també perseguit per la censura que anava dret a l’objectiu i que amb els seus personatges furgava el vici dels homes.
Per tot això em venia de gust manifestar la meva modesta opinió. Consider que la llibertat d’expressió és un dret fonamental i essencial per assolir una autèntica democràcia. Aguditza el nostre esperit crític, somriure de la intel·ligència, perquè ens permet rebre diverses opinions que ens atorguen la facultat de pensar i contrastar informacions rebudes a vegades tendencioses.