L’amo o patró de la barca era el que es feia càrrec del primer plat. Acabada la pescada d’alba, el patró triava els peixós tocats d’empú o mossegats de congre, morena o cranc. El peix, net i salprès es destinava a la caldera, que era més bona com més variat era el peix.
El sentiner feia el foc i preparava el menjar sense deixar la feina: un poc d’oli, ceba, all, tomàtiga, patates, etc., el peix i les sopes o arròs (molt consumit pels llagosters, a causa de l’elevat valor de la seva pesca que feia poc rendible utilitzar-la per a l’alimentació pròpia).
Si eren aprop d’una cala, podien anar a comprar carn a un lloc proper i menjaven carn amb patates. També per aconseguir carn ho solia pagar colque be o cabrit de la costa i també els conills de colque vedat. Els pescadors també solien tenir tracte amb els pagesos i alguns propietaris que canviaven un be de tan en tan per una bona pescada i també els hi solien deixar per a consum gratuït un trocet d’estivada per a sembrar-hi patates, síndries, melons, tomàtigues on també havien certes figueres.
Del munt major de la barca compraven oli, patates, verdures, arròs, sopes i fruites. El que volia vi el portava de ca seva dins una carabasseta. També solien dur de casa el berenar i les provisions de boca com formatge, sobrassada, botifarrons, el que es deia i es diu pa amb companatge. També hi havia que canviava aquests als pagesos per peix.
Diuen que una caldera de peix feta a la barca no té res a veure amb les que menjam a terra, perquè les de la mar són insuperables.
