ACN Tarragona .- Aquest dilluns farà 20 anys que a la ciutat australiana de Cairns el conjunt arqueològic romà de Tàrraco va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco i es va inscriure a la llista de Patrimoni Mundial. Un reconeixement que va servir per posar Tarragona al mapa i que, dues dècades després, ha permès a la ciutat posicionar-se turísticament. El patrimoni és, de fet, un dels seus grans atractius. Però també és un repte constant pel que fa a la conservació, investigació, coordinació entre administracions, participació ciutadana i difusió. L’ACN ha parlat amb agents vinculats al patrimoni de Tàrraco. Coincideixen que s’ha avançat en tots els àmbits però potser no prou; i això fa que s’arrosseguin mancances difícils de corregir.
“Anem bé, però anem amb retard”. Aquest seria, a grans trets, el resum que fa de la situació actual del patrimoni romà de Tarragona el president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Joan Vianney Arbeloa. Considera que el reconeixement hauria d’haver estat un “punt d’inflexió per potenciar encara més la protecció, la difusió i l’enriquiment col·lectiu del patrimoni”, però és com si la ciutat “s’hagués adormit” amb el nomenament. “El que havia de ser un punt d’inflexió va acabar sent una fita”, lamenta.
En la mateixa línia s’expressa Jordi Tresserras, vicepresident d’Icomos a Espanya, l’ONG consultora de la Unesco per temes vinculats al patrimoni. “Inscriure’t a la llista de Patrimoni Mundial no és un premi, has de complir una sèrie de requisits”, destaca. Tresserras recorda que el nomenament de Tàrraco “va comptar amb molta acceptació per part de la ciutadania” i, quan es va produir, “la gent feia sonar els clàxons dels cotxes i sonaven les campanes”.
També ho recorda així Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. De fet, Ruiz de Arbulo va ser un dels experts que va acompanyar els tècnics de la Unesco quan van venir a Tarragona per conèixer la candidatura de la ciutat. “Quan volia ser declarada Patrimoni Mundial es va fer servir el lema ‘Tarragona patrimoni de tots’. A mi això em va colpir”, rememora. Per això creu que tothom ha de tenir cura del patrimoni, “no només l’administració”, i opina que en aquesta línia es pot avançar més.
La gestió, el punt dèbil
L’arqueòleg considera que cal “un projecte comú” que ara no existeix. “Cada administració avança per la seva línia. Es prenen decisions sense valorar els seus efectes”, argumenta. En posa d’exemple la reconstrucció del teatre romà feta per la Generalitat o la intervenció del circ a la plaça Sedassos impulsada per l’Ajuntament. El president de la RSAT coincideix força amb Ruiz de Arbulo i valora positivament diferents objectius que s’han assolit en els darrers anys, però troba a faltar “un ens coordinador de gestió que sigui el gestor únic” del patrimoni romà de la ciutat.
Un organisme que actualment és difícil de constituir per qüestions legals i administratives, però que des de la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament es treballa per, almenys, tenir alguna fórmula que pugui actuar de manera similar. Pels experts, l’ideal seria que l’ens abracés tot el patrimoni de Tàrraco –que també inclou monuments a Constantí, Altafulla i Roda de Berà-, però troben que és un bon primer pas la creació d’una taula de gestió que prengui decisions sobre els elements de Tarragona formada pel consistori, Generalitat i Estat. Aquesta taula encara no està en marxa, si bé el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo, confia que sigui una realitat en les properes setmanes.
La taula de gestió haurà de tractar un aspecte fonamental pel futur de Tàrraco: la conservació dels monuments. L’amfiteatre, les muralles o la volta del pallol són alguns dels elements romans que tenen problemes estructurals per falta de manteniment. “Cal apostar per la conservació i la recuperació”, indica Pinedo. I continua: “Hem de deixar de posar tiretes i passar a fer projectes de consolidació dels grans monuments”. El conseller defensa les actuacions que s’estan duent a terme a l’amfiteatre, que segons el seu parer han de permetre “que no hi hagi cap problema en els propers 50 anys en les zones que ara s’arreglen”. També aposta per fer “projectes de monitorització”, amb revisions periòdiques, per no haver de fer actuacions d’urgència i evitar despreniments.
En els darrers anys el mal estat d’alguns monuments ha generat moltes polèmiques a la ciutat. Fins i tot Icomos va fer un informe alertant que si no hi havia canvis, el reconeixement de la Unesco es podria revocar. “Va ser un toc d’atenció”, afirma el vicepresident de l’entitat. Tot i això, admet que “hi va haver una resposta” per part de les administracions i a dia d’avui, pel conseller Pinedo, el títol de Patrimoni Mundial “no corre perill”. En aquest sentit, Tresserras valora que des del consistori “hi havia una política de tirar pilotes fora, però ara l’Ajuntament ha assumit el seu lideratge, anant de la mà de la Generalitat i el ministeri”.
Un patrimoni comprensible
Més enllà de garantir la conservació dels monuments a llarg termini, l’altre gran objectiu de futur és millorar-ne la difusió. El que es coneix com “construir un relat”, que en el cas de Tàrraco alhora és una assignatura pendent de fa anys. “Es tracta d’oferir un producte de qualitat. Si qui ve aquí viu una bona experiència, s’hi quedarà més dies, tornarà i ho recomanarà a altra gent”, defensa Pinedo.
Per aconseguir-ho, pel conseller cal que s’expliqui “que Tarragona és un museu a l’aire lliure”. “Qui estigui a Torreforta, la Part Baixa o Sant Pere i Sant Pau ha de saber que allà també hi ha patrimoni romà”, remarca. En aquest aspecte Tresserras hi coincideix: “el repte fonamental és preservar el patrimoni, però també ho és que la gent se’l senti seu, com va passar fa vint anys”. A més, per Pinedo tot plegat ha de ser “comprensible”. “Ho ha d’entendre fins i tot a qui no li interessa”, descriu.
Per la seva banda, Arbeloa posa de manifest que per tal que els visitants comprenguin bé el que veuen és necessari “una actuació coherent” als monuments. A més, demana que de cara al futur es treballi “en àmbits que se sap que hi ha restes arqueològiques però que encara no s’han posat al descobert”.
Per aconseguir-ho, Ruiz de Arbulo parla de completar “el triangle del patrimoni”. “Hi ha d’haver una investigació, una conservació i tot això es fa per la socialització”. “Tenim experts dels tres vèrtex i es tracta de treballar de forma conjunta”, defensa. Un conjunt d’elements que, si s’aconsegueixen dur a terme poden fer que, de retruc, s’assoleixi una altra fita: que Tarragona tingui un model propi de gestió i explicació del patrimoni.
