Junts per Catalunya, el partit que té el seu president Carles Puigdemont represaliat i a l’exili, ha escollit Laura Borràs com a la seva candidata a les eleccions catalanes del dia 14 de febrer de l’any que ve després d’imposar-se en unes tranquil·les primàries al conseller Damià Calvet. Em fa content aquesta notícia, que ha obert el primer dia de la setmana, per diversos motius.
El primer resulta evident: Laura Borràs és una dona. S’ha demostrat que les dones governants han sabut gestionar amb més competència, sensibilitat i habilitat la crisi provocada per la pandèmia que no els seus col·legues homes. S’ha pogut veure amb molta claredat en països com ara Nova Zelanda (Jacinda Ardern), Finlàndia (Sauli Niinistö) o Alemanya (Angela Merkel). Si els homes hem portat el món al seu actual estat llastimós és hora de donar una oportunitat a les dones que, de ben segur, pitjor no ho faran. És la meva opinió que coincideix amb el batec del món.
El segon motiu tampoc no és banal. Laura Borràs no és una professional de la política com ho és, per exemple, un dels seus futurs rivals, Miquel Iceta, que cobra del seu partit el PSC o de l’administració des que era un jove afiliat.
El tercer està relacionat amb el segon. Laura Borràs, abans de ficar-se de fons en la política, va fer una prestigiosa i valorada carrera en el món acadèmic com a estudiosa de la literatura i com a professora universitària.
El quart motiu està vinculat també amb aquests dos darrers. El seu àmbit és la cultura i, en concret, la literatura, les humanitats. Va ser la directora de la Institució de les Lletres Catalanes i va fer una feina espectacular, acusacions no provades per part de les clavegueres de l’estat que també veuen i temen el seu potencial, a part.
El cinquè és la coneixença. Gràcies a aquesta feina de presidenta de la ILC va venir a Menorca i va participar a la Fira del Llibre en Català que es va celebrar aquell any a la polida localitat de Ciutadella. Els participants de la jornada vam anar a sopar després al restaurant Ses Voltes i es va reunir una bona taula literària: Pau Faner, Bep Joan Casasnovas, Antoni Català, Laura Borràs i un servidor. Quin polític d’àmbit espanyol ha participat gratuïtament en un acte de promoció de la cultura menorquina?
El sisè motiu és purament insular, de paisanatge. Laura és filla de menorquins. Encara que va néixer a Barcelona aquest Borràs que llueix és originari de Menorca. Està casada amb un metge i és filla i néta de metges. El seu avi Jaume Borràs Mercadal va ser el metge –doctor se’n diu per aquí- de Ferreries des del maig de 1930. En parla molt bé l’historiador local Antoni Camps: “Era persona de carácter muy abierto y frecuentaba las tertulias de los casinos. Era un gran amante del ajedrez, pudiendo decir sin temor a equivocarnos, que fue el iniciador de este juego en Ferrerías, enseñándolo a la gente y organizando posteriormente un campeonato entre jugadores locales. Otra cualidad de este médico era su facilidad para solucionar partos difíciles (…). Su estancia en el pueblo se alargó durante quinze años, marchándose a Mercadal a cubrir la plaza de médico en el año 1946”.
Mon pare, en Sebastià de la Sala, va aprendre a jugar a escacs gràcies al mestratge de l’avi de Laura Borràs. Em vaig basar en la figura de l’estimat metge a l’hora de dibuixar el personatge del Jutge Borràs que apareix a la meva novel·la Nàufrags. El meu sogre, més jove que mon pare, jugava amb el pare de Laura Borràs pels carrers de Ferreries. Laura Borràs va passar els estius de la infantesa a Fornells i ho va recordar així en una entrevista fa poc temps: “Dies de sol i de sal, de rallar mentre descobria la parla de l’illa -«ses trempadores per trempar-se»- i la riquesa del català, sense saber encara que acabaria sent filòloga, i aquella Binibeca tan blanca…”.
Laura Borràs, descendent de menorquins, pot convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya de la història. Per aconseguir-ho haurà de fer servir les estratègies de les jugadores d’escacs –un bon model, a més del seu avi, és la protagonista de la sèrie de televisió Gambit de dama (The Queen’s Gambit, en la versió original) i aconseguir pactes amb la mateixa habilitat que el seu avi solucionava parts difícils.
BORRÀS. La part més grossera de l’estopa de cànem sense netejar; castellà agramiza. Llinatge existent a tots els racons dels Països Catalans.
