La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha compartit enguany el seu discurs institucional de Cap d’Any amb protagonistes de diferents col·lectius que s’han vist afectats per la pandèmia de la COVID-19.
L’objectiu de compartir amb ells aquests minuts d’anàlisi i reflexió, amb un discurs diferent respecte d’altres discursos de Cap d’Any, és que els seus testimonis directes mostrin com s’ha viscut un any també diferent, de duresa excepcional a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com s’ha plantat cara al virus i, també, trobar en el seu exemple i compromís la capacitat de superació per poder deixar aquesta pandèmia en el record i tornar a tirar endavant aquestes illes.
Els protagonistes que han participat en el discurs amb la presidenta són Carolina Ramis, caixera de supermercat; Maribel Portella, policia tutora de Maó; Ana García, estudiant de batxillerat; Caterina Ferrer, infermera a l’Hospital General; Tomeu Servera, expacient de COVID-19, i Sebastià Vadell, empresari.
Després de mantenir una videoconferència amb tots ells per conèixer els seus testimonis, la presidenta Armengol, que els ha agraït el seu exemple i compromís i els ha transmès ànim, s’ha adreçat també al conjunt de la ciutadania per fer-los extensiu aquest agraïment i encoratjament. «Sé que és complicat», ha admès, «que duim mesos d’esforç acumulat, però aquesta crisi ens ha ensenyat que som capaços d’aconseguir el que ens proposem, traient forces d’on no n’hi ha».
Per això, Armengol ha destacat que davant les dificultats viscudes enguany s’ha demostrat que «en aquestes illes sabem fer feina junts». «Ho hem fet per cercar solucions consensuades en tots els àmbits. Dialogant amb empreses i sindicats. Pactant amb diferents partits polítics i amb institucions clau com els consells insulars i els ajuntaments», ha recordat.
La presidenta del Govern també s’ha mostrat convençuda que «des de la certesa que la resposta sanitària al virus no depèn d’idees polítiques ni de solucions màgiques, la derrota del virus només l’aconseguirem amb capacitat tècnica, ciència i responsabilitat», i que per això «el final de la pandèmia serà, en definitiva, l’efecte inexorable de la capacitat i la força que demostrau diàriament».
Protecció i recuperació econòmica
A més de les víctimes que ha deixat la COVID-19, Armengol ha recordat de manera especial les persones que més estan patint els efectes socials i econòmics de la pandèmia i s’ha compromès a continuar dedicant tots els recursos públics a la seva protecció i a la recuperació econòmica.
«Som conscient que sou molts els que ho estau passant malament. Els que heu vist els vostres ingressos, negocis i llocs de feina afectats per aquesta pandèmia. I sé que ens cal fer més», ha admès, i ha remarcat que «acabam d’aprovar un pressupost que és el més gran de la història» i que «cal mantenir mecanismes clau com els ERTO, que estan sostenint alhora treballadors i empreses».
«És l’hora de destinar tots els recursos a la protecció de les persones, de les famílies, dels qui ho passen malament», ha insistit la presidenta, i s’ha compromès també a «invertir més que mai per reactivar la nostra economia i fer-la més diversa, més sostenible, més eficaç i capaç de crear ocupació de qualitat».
Per acabar la seva intervenció, Armengol ha apuntat que l’any 2021 començarà amb esperança per l’inici de la vacunació i que això «ens ha de retornar l’optimisme, perquè s’acosta l’hora de recuperar part del que aquest 2020 ens ha pres», malgrat que encara queden per endavant mesos d’esforç i rigor sanitari. «Mesos que ens demanen valentia i fermesa per no espenyar tot el que hem fet i assolir una fita que tenim a tocar», ha conclòs la presidenta del Govern.
«Si resistim, si continuam plegats, si ens protegim els uns als altres, no hem de tenir por: aviat el virus serà un malson del passat», ha assegurat Armengol, i ha afegit que «per sempre ens quedaran el record dels qui varen quedar enrere i la certesa que aquest poble valent i compromès, el nostre poble, no té més límits que els seus propis somnis».
