Els pescadors d’emprimer sabien l’hora que era tot orientant-se pel sol de dia o per les estrelles de nit, sempre que el cel no es trobés tapat.
Com els pagesos, els pescadors eren coneixedors de la posició de les estrelles i dels planetes, com també els estels de l’auba i l’estel del nord, que els pescadors vells del port de Ciutadella anomenaven la Ponentina a la primera estrella que sortia i na Llevantina a la darrera en posar-se, a més de les diferents constel·lacions com era el cas de les cabrelles, es Carro, ses Tres Maries, es Deiols, etc i per llur posicií del rellotge, del qual van començar a fer us als anys 30 del segle XX.
Fins fa unes dècades, els pescadors avui ja jubilats en la seva majoria, encara es regien per aquestes senyes del cel heretades dels seus pares i avis, aquells pescadors que sabien on havien deixat el capcer tant a les llevades de prima i les calades d’auba.
Però si un planeta tenia més importància que els altres, també passa a la pagesia, era la Lluna, els pescadors ho esperaven tot d’una bona lluna o ho temien, i encara ho temen tot d’una mala lluna, que es sinònim de mala pescada o de desastre.
