Poc abans d’acabar el fatídic 2020, la Conselleria d’Economia i Territori que dirigeix Miquel Company va engegar un estudi per conèixer la situació del sector agrari a l’illa. Una “radiografia” que permeti avaluar la situació i desenvolupar polítiques a llarg termini. “L’objectiu d’aquest estudi és reorientar l’activitat agrària cap a un camí més sostenible, en tots els sentits: l’econòmic, i fer que el camp de Menorca sigui viable; i també el mediambiental”, comenta Company. I afegeix: “sé que no en veuré els resultats d’aquest estudi dintre de la legislatura vigent, però era un dels compromisos en arribar al govern del Consell: revifar el camp i col·locar-lo a una posició estratègica dintre de Menorca, com ho era fins ara el sector turístic”.
Quan des de l’administració s’inicia un pla, la pregunta és sempre la mateixa: és necessari, un Pla Agrari?
No m’agrada fer planes per fer plans. Però no podem fer una passa si no sabem on som i on volem anar. Quan una empresa privada vol fer un canvi estructural, fa un pla. I al sector primari de Menorca, fa molts anys que es xerra de la necessitat d’aquest canvi. Per aquest motiu ens hem posat a fer feina, i no deixar la qüestió en paraules.
És un Pla per canviar el model lleter del que ha viscut Menorca des de fa 40 anys?
No és posar en dubte el model agrari de l’illa, que ara està basat en el monocultiu. Però en 30 anys, que va ser quan va pujar el sector làctic, han passat moltes coses, que ara volem tenir en compte. El full de ruta per invertir la problemàtica del sector, que existeix, no l’ha iniciada ningú, tot i que tenim exemples individuals. Baix el meu punt de vista, aquestes accions puntuals no duran un canvi estructural, que és el que es necessita. I si volem aconseguir coses diferents, hem de fer coses diferents.
Així, hem de fer bandera de producte local, com va passar durant el confinament?
La COVID ha accelerat i potenciat que la gent estigui mirant cap al sector primari com un sector realment de pes. Es van crear relacions directes productors-clients molt importants, que ens ha duit a pensar en el possible nou model. Per tant, l’objectiu del Pla Agrari és veure com està el sector primari, veure les dificultats i entrebancs que té. Però també els reptes i establir objectius conjunts amb un full de ruta que ens hi guii. Canviar de model no vol dir que, d’un dia per l’altra, hàgim de llevar el sector lleter. Ben igual que, com ha passat aquest estiu de manera forçada, hàgim de prescindir del turisme per sobreviure. La idea és veure com equilibrar la balança amb altres productes, cercant alternatives al que ja existeix.
Només un 17% del que consumim a Menorca és producte local. Qui ha de canviar: el productor o el consumidor?
Tothom, sino no aclarirem res. Ha de canviar tant la producció, com la transformació com la comercialització. Dintre de les taules del sector, que ja n’hem fet dues, hem xerrat d’aquestes qüestions. No podem pretendre, com a sector primari, oferir un producte a un públic que podem arribar a conscienciar si hi ha problemes estructurals de base de com es fa la producció i la transformació. Hem de posar en discussió el model agrari d’una forma positiva. Hem de veure què funciona ara. Però també què es necessita. Si volem que els hotels comprin producte local per oferir als seus clients, ara mateix hi ha prou llet i prou formatge. Però poca cosa més. No hi ha més producte primari en quantitats prou grans per a abastir una demanda així. Hi ha prou conill? Hi ha prou tomàtigues? Hem d’entendre també, com a consumidors, que el nostre territori, com tots, és estacional. I hi ha productes que només hi seran uns mesos a l’any. Però n’hi ha que no. Hem d’aconseguir prou volum, i de qualitat, per a abastir el mercat.
Però els pagesos han demostrat que poden i saben vendre fins i tot per WhatsApp si fa falta.
El que en el moment del confinament va ser una moda, ho hauríem de convertir en hàbit. Queda molt polit a Instagram posar una foto de la panera de producte local. Però els productors han de saber que, sense visualització, l’hàbit no arribarà. A més, aquest canvi del consumidor és un canvi social, que no s’aconseguirà d’un dia per l’altra. S’ha de fer molta feina per tal que els consumidors canviïn la mentalitat i vegin els beneficis que reporta el consum local. Els productors, per la seva banda, han d’apostar per la comercialització, com van fer durant el confinament, quan van promoure els seus productes. Dintre del pla estratègic hem de veure la corresponsabilitat de tothom: què ha de fer cada grup per aconseguir un mateix objectiu, que és el de produir, vendre i comprar des d’un punt de vista de rendibilitat per la finca i pel medi ambient.
Rendibilitat i camp no són precisament termes que casin bé.
Hem de sortir de la dependència de les subvencions i la quota lletera incloent nous productes i noves maneres de producció. Les subvencions europees sempre hi seran, però la diversificació del producte pot ajudar a no dependre tant d’aquestes ajudes. Ni tampoc del clima o les fluctuacions econòmiques. L’exemple el veiem a les botigues, on no venen un sol producte, en venen molts. Als llocs hem de veure quin és l’equilibri per arribar a aquesta fita.
I tothom es sumarà a un carro que no depengui tant de les subvencions?
És una qüestió generacional. És cert que hi haurà part de la societat rural menorquina que no canviarà, tot i el Pla Agrari. Però igual que part dels treballadors de l’hoteleria, que enguany han vist una greu crisi, s’hauran de reinventar, gran part de la pagesia haurà de fer igual. Hi ha finques que ja han començat a canviar de model, aplicant noves tècniques que els ajuden a fer més sostenible la seva explotació agrària i a comercialitzar d’una manera diferent el seu producte. I hi ha un gruix de pagesos i pageses que es poden apuntar, i segurament ho faran, a aquest nou model. Són persones que han seguit el que van veure a casa seua, el que en deim les maneres tradicionals. Però que també entenen que s’han de renovar, que poden fer les coses d’una manera que els és més beneficiosa. Som a temps d’ajudar a propiciar el canvi de mentalitat, que ja ha començat.
Tenim un petit grup de grans inversors que ja han iniciat aquest canvi. Els hem de seguir?
Crec que és un fet molt positiu. Són persones que han entrat amb molta força, amb ganes de canviar el sector, amb ganes d’invertir-hi i amb l’objectiu de millorar la salut de la nostra illa i el nostre territori. Crec que poden ajudar molt a empènyer per canviar les dinàmiques que hi havia fins ara, de moltes explotacions que s’han ajagut en el model làctic i de subsistir a base de subvencions. Que venguin de fora a mostrar-nos com hem de fer les coses al sector primari per ser més coherents amb una Reserva de Biosfera, és positiu. Diferent seria l’efecte contrari, i que les novetats que s’introduïssin malmetessin el nostre medi. Però no és així. Crec que tot aquest coneixement que ens està arribant de fora, i gratuït, l’hem d’aprofitar al màxim. A més, són persones que a banda d’ajudar a diversificar el sector primari, estan reformant moltes infraestructures que feia anys que estaven del tot abandonades. Crec que més que crítica cap als que vénen de fora, el que hem de fer és autocrítica de tot el que no hem fet durant els darrers anys.
Dintre del Pla Agrari, es contempla també la renovació de Sa Granja com a laboratori rural?
El Pla Agrari segurament ho contemplarà, perquè està del tot relacionat. El Rural Lab és un projecte que hem presentat a la Unió Europa. Bàsicament el que volem és transformar els edificis de Sa Granja, a Maó, en un laboratori agrícola, on es pugui fer formació, provar noves tècniques, etc. I també un espai de coworking per empreses que es dediquin al sector primari, i espai de recuperació de llavors i races autòctones. Així, tindrem un lloc específic on veure com va. I si funciona, replicar-ho a les finques. L’objectiu és que, a banda de l’embranzida que puguin donar els nous propietaris, moltes finques tradicionals es sumin a aquest camí per, junt amb el Pla Agrari i l’experimentació que es faci al Rural Lab, puguin iniciar un camí de transformació.
Per quan en veurem resultats d’aquest camí de transformació?
Just l’iniciam. Però vull deixar la llavor sembrada, perquè és una qüestió estratègica. Sé que com a representant públic, no en veure el resultat. Però ben igual que el 2020 va ser l’any del PTI, el 2021, ha de ser el del Pla Agrari. I si d’aquí a 8, 10 o 12 anys hem aconseguit canviar la tendència del model, em donaré per satisfet.
