A l’article de la setmana passada dèiem que el sistema nerviós central (SNC) és molt plàstic.
Definirem a continuació què és plasticitat. És un terme que significa que l’SNC té la capacitat de canviar la seva estructura i funcionalitat en resposta als canvis interns o externs.
D’aquest tema en parla molt bé la neurobiòloga, investigadora especialista en Síndrome de Down i divulgadora científica, Mara Dierssen.
M’encanta ella i també la seva bibliografia, perquè cita molts autors i permeabilitza la ciència a l’art i a la sensibilitat. Mara és filla d’un neurocirurgià i una pintora. Va néixer i va estudiar medicina a Cantàbria, però està establerta a Catalunya. Actualment treballa a Barcelona, al Centre de Regulació Genòmica. La vaig descobrir durant la pandèmia en un interessant article que va publicar al diari Ara el passat mes de juliol. Ha estat guardonada amb nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2009).
L’article que va publicar a l’Ara s’anomena «La pandèmia i el cervell (I i II)», concretament de dia 18 i 19 de juliol. Parlava que abans de la pandèmia havíem perdut la consciència de la pròpia debilitat… i també em va quedar la frase «I és que els humans tenim gens per al millor però també per al pitjor…». A part, relaciona diferents temes com el de gènere i socioeconòmics.
Després de llegir l’article, que com he dit em va agradar i vaig trobar molt interessant, he volgut conèixer més l’autora i he llegit un dels seus llibres: El cerebro del artista: la creatividad vista desde la neurociencia.
Al començament tracta més de l’anatomia i la fisiologia del sistema nerviós (neurobiologia), però cap al final explica molt bé el concepte de plasticitat.
«La plasticitat és una propietat del sistema nerviós que li permet fer canvis i adaptacions, tant a curt termini (segons, minuts) com a llarg termini (dies, setmanes, anys). La plasticitat afecta tant l’estructura (plasticitat estructural) com les funcions (plasticitat funcional) de les xarxes neuronals. Així, la plasticitat estructural és la capacitat del cervell per modificar la seva estructura física (mida o volum de fibres i àrees neuronals) com a resultat de l’aprenentatge, mentre que la plasticitat funcional està relacionada amb l’augment del nombre de sinapsis o connexions entre neurones.»
I afegeix que «un estudi científic centrat en els mecanismes moleculars de la plasticitat ha conclòs que l’estímul ambiental fa aparèixer l’expressió d’alguns gens i desaparèixer l’expressió d’alguns altres, actuant com un director que dirigeix els membres d’una orquestra.»
A més del comentari imperdible que cita de Ramón i Cajal: «Es preciso sacudir energéticamente el bosque de las neuronas cerebrales adormecidas; es menester hacerlas vibrar con la emoción de lo nuevo e infundirles nobles y elevades inquietudes». Aquesta frase és una passada!
Per a mi, ciència i espiritualitat conformen la biologia.
Tal coneixement és alliberador, esperançador, i implica crear un bon pla per recuperar la salut. És creure en la vida i en les seves possibilitats. És convertir el camp intuïtiu en mètode i l’espiritualitat en ciència.
I que té a veure tot això amb l’alzinar de Santa Margalida? Doncs que és un indret de natura completament diferent al del barranc d’Algendar i, per tant, pots experimentar diferents sensacions de benestar.
Està format per alzines robustes, i passejar-hi fins arribar a les zones de camp verd desperta altres percepcions. Com dirien els professionals de la neurobiologia, no hi ha res com despertar «el bosc de les neurones». L’energia d’una persona no és la mateixa abans o després d’entrar dins un bosc. D’aquí ve l’activitat saludable dels banys de bosc, un passeig conscient on predomina un camp visual ple de verd, olors i textures vegetals. És un bany de benestar, molt necessari, positiu i que evoca l’aprenentatge resilient que hem assolit amb el temps de pandèmia.
El petit paratge concentrat d’alzines amb escorces tan gruixudes transmet força i serenitat. En palpar-les són molt seques, gruixudes, i algunes de diàmetre interromput, vull dir que estan ben obertes, com si d’elles sortís la nova consciència per al 2021.
Sembla que a dintre s’hi hagin evaporat les emocions d’angoixa, i dins cada cèl·lula lignificada hi queda un còrtex de saviesa que dona pas a l’autorealització dins una etapa d’autoconeixement força profund que dona sentit per continuar endavant. És aleshores quan trobam la felicitat en un flux de pau per haver superat aquesta primera pandèmia. La vida dirà fins on ens vol fer arribar. De moment, el 2021 ha de seguir estant ple de curiositat i d’esperança.
