Josep Marquès Oleo és des de l’1 de gener el nou gerent del teatre des Born. I se li ha girat feina. Amb diverses actuacions ja programades pel 2021 i peticions que esperen tancar dates, Marquès ha posat fil a l’agulla per resoldre les qüestions més urgents de funcionament. Però amb un full de ruta molt clar i que va ser, en part, el que va fer que la Fundació Ciutadella Cultura es decantés per ell i confiar-li la gestió del renovat teatre des Born. Aquesta setmana ens explica quines són les línies d’aquest projecte i les primeres feines com a gerent.
Quin motiu et va empènyer a presentar-te com a gerent?
Per una banda, la il·lusió. I també que sabia que tenia la voluntat per fer-ho, així com que el projecte em pot aportar moltíssim i jo puc aportar alguna cosa.
En l’elecció de la gerència vas haver de presentar un projecte de gestió. Quins són els eixos principals d’aquest projecte i com els encaixaràs a dintre del Born?
La meva idea és fer feina en 3 eixos, principalment. I que impliquen la relació del Teatre des Born amb la societat menorquina. Per una banda, crec que és imprescindible que el teatre es pugui relacionar de tu a tu amb la societat. Açò implica fer feina amb el sector cultural, tant la part professional com l’amateur, i donar-lis facilitats perquè puguin emprar el teatre. Actuant, però també fent altres tipus d’activitats, com formació. Però primer hi ha d’haver un teixit associatiu, cultural i teatral darrere, que s’ha de recuperar. En aquest punt crec que el teatre, com a institució, té una responsabilitat molt grossa, perquè ha de ser una eina de feina per tot el sector. A partir d’aquí, el que m’agradaria també és fer producció pròpia en col·laboració amb altres sales, com el Teatre Principal de Maó i la sala Albert Camus de Sant Lluís, de les quals es poden agafar moltes idees. Per exemple, a Sant Lluís han sorgit grups nous de teatre des que tenen aquesta instal·lació, que és un espai on poden desenvolupar la seva creativitat a través d’activitats com poden ser les residències artístiques. I que també m’agradaria poder realitzar a Es Born, en una vessant més educativa i enfocada cap a persones joves o també cap a col·lectius més professionals. En definitiva, poder tutoritzar projectes i ajudar-los a créixer, fent assessorament en redacció de projectes o de relació amb les institucions i l’administració pública.
Com atraureu el públic perquè vengui al teatre?
Pel que fa a nivell de públic, és imprescindible oferir una programació de qualitat. I crec que estaria bé donar l’oportunitat a la població de triar certs projectes que els faci il·lusió veure al teatre. És un deixar-se seduir pels gustos del públic. Alhora, però, el que m’agradaria és programar funcions i activitats d’interès pels diferents sectors de població. I s’ha de fer amb produccions de fora, però també amb produccions locals. La programació ha d’interpel·lar la realitat social que vivim, de manera que des del teatre puguem rallar d’identitat, de sostenibilitat, de gènere, de tot el que faci falta. Hem de donar oportunitat a què el debat de les qüestions sensibles es pugui traslladar a dintre del teatre.
Una cosa que em fa molta il·lusió són les activitats que puguem fer per persones que no puguin venir al teatre. Per exemple, si un dia es fa un concert, tenir la possibilitat d’atracar un petit tast a una residència de gent gran, quan passi la pandèmia. La idea és que, qui no pugui venir, el teatre hi arribi, que no es limiti a les quatre parets de l’edifici. Sé que sona idíl·lic i primer s’ha de fer molta feina abans d’establir les bases tècniques i de gerència. Però la intenció hi és. Ben igual que hi ha la intenció de fer polítiques de preus que siguin inclusives. Cercar maneres de fer descomptes per persones grans, o que estan a l’atur. El preu no ha de ser una limitació per accedir al teatre. Evidentment hem de cercar una estabilitat pressupostària, però no ha d’anar en detriment de què sigui accessible.
La feina de gerència també és un dels eixos importants. Hi ha projecte, més enllà de quadrar els nombres i fer les feines administratives?
Hi ha una part de sostenibilitat que em fa moltes ganes. No només treballar amb energies renovables, sinó arribar a fets tan senzills com intentar quadrar els horaris de les funcions amb els horaris del transport públic. Vull que sigui un projecte amable, modern. Tot i que sé que ara mateix no ho podrem posar tot en marxa.
Acabes, gairebé, d’entrar per la porta. De tot el projecte que ens has contat fins ara, què és el que pots fer?
El teatre està ara mateix en un moment molt sensible, perquè és com un bebè que acaba de néixer i tindrem una corba d’aprenentatge. No podem pretendre tenir un teatre que ha estat tancat 14 anys a ple rendiment en dues setmanes. De fet, ara mateix tenim un problema a resoldre primer de tot que és la contractació de personal, perquè ara tot està subcontractat. Hem d’ampliar a curt o mitjà termini el personal, perquè el teatre és ingovernable amb una sola persona. Els primers mesos tenc clar que seran de molta feina d’administració pura i dura, però s’ha de fer per assentar una bona base i després començar a rodar. En aquest sentit crec que el teatre, com a institució, ha de ser administrativa i econòmicament impecable. De què no hi hagi cap dubte de què tot el que s’hi fa és correcte, escrupolós i que es pugui dur a examen i en surti amb bona nota. Duim massa anys amb una boira damunt del teatre. La primera reforma ens va deixar molt descontents. La segona va resoldre moltes coses, però el pressupost es va acabar on es va acabar. Per tant, el teatre té moltes necessitats a nivell estructural i açò s’ha de poder aclarir. M’agrada pensar que el teatre segueix en obres, d’una manera perfectament compatible amb el funcionament ordinari. Però hi hem de fer millores. I, inevitablement, aquesta posada a punt també alentirà l’inici del projecte que he exposat fins ara. No és partir i programar.
De totes maneres, ja hi ha dates tancades per omplir de cultura l’escenari del Born per 2021.
Ara mateix hi ha molta alegria de què el teatre estigui obert. I és simptomàtic, perquè dona a entendre que hi ha interès perquè el teatre funcioni, amb una implicació activa. Moltíssimes entitats ja estan sol·licitant l’espai, el que m’està deixant poc marge per posar programació pròpia. Però està bé, hem de donar aquest marge perquè hi ha molta gent que feia molts anys que esperava tornar a trepitjar l’escenari des Born. El sector no s’ha aturat durant els 14 anys que les portes des Born han estat tancades. Alguns projectes han quedat pel camí i n’han sorgit de nous, sobretot en temporada turística. Aquestes dates les tindrem molt presents, perquè el que no pot ser és que es faci competència deslleial a les entitats que programen des de fa anys en unes dates concretes posant programació del teatre en aquelles mateixes dates. Per açò deia que el teatre també ha de ser una eina de feina del teixit cultural, i que si es programen dues coses importants el mateix dia no sigui per desconeixença, col·laborant amb la coordinació de les cites culturals.
Així, quin és l’objectiu pel 2021?
L’objectiu de 2021 és consolidar almanco dues places laborals. I començar a teixir, encara que no s’apliqui immediatament, moltes parts del projecte. També fer les primeres passes necessàries per funcionar, com és obrir canals de comunicació propis amb pàgina web i xarxes socials, definir la imatge corporativa, començar a asseure l’estabilitat pressupostària amb la recerca de mecenatge privat – ara mateix tenim 51.000 euros del Consell, 40.000 del Govern i 150.000 de l’Ajuntament-. I, imprescindible, encetar la relació amb el sector cultural, al qual hem d’escoltar i veure què volen, què necessiten, com ens hem de relacionar -mitjançant convenis- amb les entitats, i començar a produir de forma conjunta.
