El pati d’una escola és més que un espai lliure. La seva presència parla que el programa formatiu no es limita a les aules. Sempre un aprenentatge supera els límits de l’espai. En el pati, es produeixen processos educatius de forma espontània ja que els alumnes es senten lliures per expressar-se, relacionar-se i experimentar. El pati és un espai públic d’una escola que adquireix el potencial vertebrador de les relacions socials i lúdiques.
Avui tenc present el pati escolar recordant que dia 31 és la festa de sant Joan Bosco i de la comunitat salesiana (Dels salesians, dels antics i actuals alumnes del Centre escolar, i de tots les persones que valoren la comunitat i el Santuari de Maria Auxiliadora).
Vaig ser alumne del Col·legi salesià dels cinc o sis anys, fins els 11. I, avui, vés a saber per què, entre moltes altres experiències que record i que duc gravades molt positivament a dins, record el pati, el pati de santa Clara. Un pati que res a veure té, en quant a estructura, a l’actual. Però era un pati. Un gran pati on ens hi trobàvem junts una gran quantitat d’al·lots i joves sempre acompanyats per un salesià, jugant amb noltros, i acompanyats també de D. Gustavo que, braços creuats, es passejava tranquil i somrient a una vorera. El pati de santa Clara (el pati de ca los padres), era un espai lliure on mos trobàvem a qualsevol hora, hores escolars i no escolars, per jugar feliços entre companys i amics. Record a Pedro, Berto, José, Martí, Sial, Tolo… El pati tenia per noltros una atracció especial. Feiem horari escolar matí i capvespre i, abans de començar l’horari escolar del capvespre, just després de dinar ja mos trobàvem per encalçar una pilota que passava d’un peu a un altre, i volava tant amunt que no poques vegades anava al pati de les monges clarisses o d’un vesí o vesina de la carrer de la Font.
No, no es pot comprendre la pedagogia de Don Bosco sense un pati, sense es carrer, sense un lloc obert. Don Bosco va fer del pati, de l’espai obert, la clau de l’educació integral on, infants i joves, es mostren espontanis i somniadors. N’estic convençut que, pels meus companys i amics d’aquell temps, no podem conversar obertament sobre la nostra època escolar sense tenir present el pati. El pati de santa Clara de Calós guarda en noltros tants de records o més que el de les aules per on vam passar o el del mateix Santuari. Don Bosco deia: Donem als alumnes la llibertat de saltar, córrer i cridar al seu gust. És important que un educador visqui la importància que tenen els espais oberts per als seus educands.
El pati d’un centre escolar és el cor de tota acció educativa, certament. En ell es viuen relacions, jocs i oportunitats diverses. Avui tenim present la importància que tenen en els nostres pobles les places i els parcs per la trobada i passejada infantil, familiar, veïnal. No oblidem però la importància dels patis escolars que els nostres al·lots i al·lotes tenen més a mà durant, almanco, cinc dies de la setmana. Es diu que un al·lot i un jove passen prop d’un 70% de l’any a un Col·legi gràcies a les 37 setmanes lectives, i l’estança a l’espai escolar representa en un dia prop d’un 25% de permanència i vivència. La major part d’aquest percentatge es fa a dins de les aules, però a una jornada escolar de 5/6 hores li corresponen uns 30/40 minuts de pati.
Avui felicit de gust als salesians i a l’ample comunitat salesiana. I els deman que tenguin el seu pati obert sempre que sigui possible. Per a mi, va ser molt important.
