Al principi, no ho entenem bé: ¿per què fer un mínim soroll és tan perillós per als protagonistes? 10 minuts després et responen la pregunta. Així, qualsevol soroll, per mínim que sigui, ja posarà en alerta els protagonistes i suposarà posar en gran perill la seva vida. Un elenc que es pot comptar amb els dits de les mans, ja que està integrat per una única família: mare, pare i fills, enmig d’un holocaust extraterrestre. Per això aquesta família serà d’allò més acurada, fins al punt que parlen en llenguatge de signes o caminen descalços. I no us deixeu enganyar pel títol, Un Lugar Tranquilo és de tot menys tranquil·la. En l’hora i mitja de cinta es respira un ambient molt intens i en el que l’espectador no haurà de parpellejar ni una sola vegada si no vol perdre’s alguna cosa.
Així, al llarg de la pel·lícula no hi ha molts diàlegs parlats. De fet, en la primera meitat de pel·lícula són totalment absents. Això fa que els altres sons agafin una importància que en una pel·lícula d’altres característiques no tindrien. La banda sonora és molt important i tant les seves melodies més tendres com les més intenses estan compostes notablement. Però també és molt important el silenci, i aquí hi ha un gran encert en no carregar la pel·lícula de melodies constantment, sinó que s’opta perquè l’espectador pugui escoltar aquests silencis i així poder escoltar les respiracions dels personatges o els sorolls de la natura.
Tot això fa que l’espectador estigui constantment en tensió, ja que un mínim soroll pot fer arribar el perill en pocs segons, una bèstia extraterrestre que et liquida en res. Amb això també es juga molt bé, ja que sempre manté l’espectador amb un cert neguit. La intriga que es respira en tot moment és molt absorbent i va a més amb el pas dels minuts, fins a arribar a un clímax brutal.
També s’ha de destacar unes interpretacions notables. Són unes actuacions més del saber estar en escena que no de parlar. En cap moment, cap dels intèrprets perd les maneres. Difícil fer-ho millor per als nens Noah Jupe i Millicent Simmonds. John Kransinki, qui també dirigeix la pel·lícula, està a un alt nivell, però la millor és, sens dubte, Emily Blunt, que té uns registres increïbles i sap transmetre tot el patiment del personatge perquè l’espectador pateixi amb ella.
Un Lugar Tranquilo és un notable thriller, que no és terrorífic del tot, però és intrigant com el que més, amb un final amb el qual et quedes amb la boca oberta, no t’esperes que la pel·lícula acabi allà. Dóna la sensació que ha de continuar alguns minuts més. Et quedes amb les ganes de saber més i maleeixes al director i als guionistes per haver acabat la pel·lícula en aquest moment.
- Direcció: 8
- Interpretació: 7
- Guió: 8
- Aspectes tècnics: 7
- Banda sonora: 7
