Fonts de l’executiu espanyol apunten que el president espanyol està decidit a concedir els indults als presos independentistes malgrat les resistències dels ministres de l’ala dreta del PSOE. De moment, però, encara no ha donat l’ordre perquè l’advocacia de l’Estat presenti el seu informe al Tribunal Suprem i expliciti, per primera vegada, aquest posicionament.
La seva aposta per situar Illa com a president busca una victòria que aplani la seva recepta per a la superació del conflicte sense fer altres concessions. La Moncloa no està disposada a abordar qüestions com l’amnistia o la celebració d’un referèndum a Catalunya, i un govern liderat per Salvador Illa és la millor garantia que qualsevol diàleg quedarà restringit a solucions homologables en clau espanyola.
Sánchez aborda les eleccions amb l’avantatge estratègic que deriva del fet que els seus dos principals rivals directes al mapa estatal, PP i Podem, passen un mal moment. Els populars pel càstig perpetu que suposa el cas Bárcenas i pel setge de Vox. I Podem per uns resultats electorals que ni a les generals ni a Galícia i Euskadi han acompanyat i que afebleixen Pablo Iglesias.
Podem busca que aquestes eleccions reblin l’estratègia d’entesa amb ERC i Bildu al Congrés. El seu joc d’aliances porta Sánchez a dependre de l’ala esquerra de l’Hemicicle per aprovar lleis importants. L’exemple, els pressupostos generals de l’Estat, que finalment van passar pels vots d’ERC, i no pels de Cs.
Un mal resultat dels republicans que portés ERC a assumir les posicions de Junts a Madrid trencaria aquest projecte i podria deixar l’executiu espanyol amb 13 suports menys a les votacions importants. Iglesias es juga també el seu pes al Consell de Ministres, on Podem veu com els socialistes han imposat fins ara els seus plantejaments en qüestions nuclears.
Les eleccions catalanes també preocupen al carrer Génova de Madrid. El principal temor del PP és el ‘sorpasso’ de Vox que reflecteixen les enquestes. A diferència de les basques i gallegues, les eleccions catalanes marcaran l’equilibri en la lluita pel paper predominant a la dreta espanyola. Per això Pablo Casado i Santiago Abascal s’han bolcat en aquesta campanya.
El resultat pot castigar encara més el lideratge de Casado, qüestionat des de les files del seu propi partit per la gestió del passat de la formació, pels canvis constants d’estratègia davant la irrupció de la ultradreta i –des d’aquesta setmana- pels seus dubtes sobre l’1-O. L’alternativa d’Alberto Núñez Feijóo perviu al debat.
Vox preveu convertir la irrupció al Parlament en el referent del seu assalt definitiu a les posicions dels populars a tot el territori espanyol. Els de Santiago Abascal ja van convertir el judici del procés en un trampolí al Congrés, i ara situen Catalunya –i la seva presència al Parlament- en un altaveu del seu combat a l’independentisme.
Cs, per la seva banda, busca un resultat que aturi la seva erosió. Els d’Inés Arrimadas han patit baixes importants en els últims mesos –com la de Lorena Roldán- i han vist com les maniobres de Podem l’han apartat del paper de formació influent que pretenia la nova direcció. Un mal resultat a Catalunya pot apuntar cap a un destí d’irrellevància al Congrés.
