“La música i la natura són eines i pilars indispensables que aporten equilibri i benestar a les famílies”
Esther Caules, nascuda a Ciutadella de Menorca, forma part de l’equip de treballadors i treballadores familiars de Benestar Social de l’Ajuntament de Ciutadella. Fa dinou anys que acompanya persones que necessiten el servei d’ajuda a domicili i crea al voltant del dia a dia dels pacients i familiars una atmosfera amistosa i positiva.
Com a professional d’atenció a la dependència, no només cobreix les necessitats bàsiques d’higiene, repòs i moviment dels seus pacients, sinó que també acompanya i educa amb l’energia curativa de la música i els elements i paisatges de la natura menorquina.
N’Esther és amor i vida, alegria i responsabilitat, equilibri i sanació. Perquè dins ella hi ha la màxima expressió de professionalitat: la incondicionalitat i predisposició per aprendre i evolucionar amb les persones a qui brinda el seu suport.
Per a mi n’Esther és jovialitat. Dins els seus ulls blaus hi ha la serenitat i vitalitat de les aigües turqueses de Menorca. I així la record de quan jo era petita i anava a la plaça del mercat de Ciutadella. El seu marit era pescador i tenia una barca de pesca; ella, sempre riallera i molt vital, venia el peix fresc que li duia cada matí a la parada del mercat. N’Esther ha crescut i viscut al bosc, a la platja i vora torrents. Ara tenen una barca d’esbarjo. M’encanta que m’expliqui la seva relació amb la mar.
Em conta que ha fet la volta a Menorca moltes vegades i que cada estiu està dotze dies de vacances damunt les aigües de casa. També hi fan tots els caps de setmana d’estiu. Amb el seu marit neden, pesquen i s’alimenten a plena mar. Comenta que en el contacte amb la natura és on troba més serenor. “Respirar aire pur i sentir els ocells. Veure el sol com neix de dins la mar i es pon” diu amb molta pau.
Dins ella estan vives i latents les imatges de Mongofra, cada sortida amb barca i el repòs damunt la mar. Impressions del paisatge natural illenc que ella trasllada i explica als seus pacients perquè ells també el visquin des del seu llit o butaca. Els fa somriure i genera agraïment i amor a la seva vida independentment de les circumstàncies que visquin i els envoltin.
Explica’ns una mica més com transmets aquesta estimació a la natura als teus pacients?
Quan explic els paisatges als pacients, tal com jo ho visc de pur i especial, també ho viuen ells. Compartim la bellesa i el benestar de la natura. Els explic cada moment de frescor, els colors de la mar i tots els sorolls de l’entorn i els ocells. Els moviments de les branques dels arbres i el vent, a vegades en forma de sospir i a vegades en forma de xiscle. Quan els ho explic senten pau i serenor. És molt gratificant.
També els cont que m’agaf a un arbre i don gràcies per tant. Don gràcies als arbres per acollir-nos.
M’agrada estar dins la mar i acariciar la superfície amb els palmells de la mà mentre estic en quietud i n’admir la transparència.
N’Esther és la veu del paisatge i, quan explica les seves vivències des de plena mar, demostra una sensibilitat i consciència poderosa i delicada.
Ella és la força de l’amor incondicional i aquest és el que cura.
Què et va fer canviar de professió? És a dir, de treballar al mercat de peix a treballadora familiar?
Vaig tenir un accident greu i vaig necessitar ajuda a domicili. Si tu no t’atures, la vida t’atura.
Rebre aquest servei a domicili em va canviar la visió de la vida i volia retornar aquesta experiència ajudant també els altres. Vaig estar un any de baixa i durant aquell temps vaig veure que anunciaven el curs d’ajuda a domicili i m’hi vaig apuntar. Un cop realitzat i aprovat el curs vaig decidir deixar la plaça del mercat per formar part de l’equip de Serveis Socials de Ciutadella. Això va ser l’any 2002 i des de llavors seguesc formant-me contínuament. La formació contínua em permet reforçar, recordar i reciclar-me dia a dia. Entre els companys i companyes també compartim coneixements i experiències. Sempre hem d’evolucionar.
Quins són els entorns de Menorca especials per a tu?
El savinar de Mongofra em té el cor robat. I la platja dels Tancats em recorda el caliu familiar viscut de quan hi havia permís per estar-hi dies i dies. Amb la família hi fèiem tres mesos, des de Sant Joanet fins al mes setembre. Hi anàvem amb la meva àvia, que era del Rosario de Santa Fe, l’Argentina. Record aquell temps viscut a la natura amb molta felicitat i plenitud.
Quin missatge et dona a tu la natura que després trasllades als teus pacients per aixecar el seu ànim?
A la natura tot està bé i tot es pot superar.
És un missatge que tenc molt integrat. Em serveix tant a mi com als pacients quan a vegades estan neguitosos per l’espera de proves mèdiques, ajuts o la salut de la seva pròpia família. La natura dona assossec, la natura és present. Vivint el present, que és l’ara de cadascú, llavors tot està bé.
A part de cobrir les necessitats sociosanitàries dels pacients participes en tot el que els anima i dona vida. T’has sentit en algun cas com l’actor Omar Sy de la pel·lícula francesa Intocable?
(Riu.) Acompany amb la música, que és molt important. La música cura i canvia els estats d’ànim, igual que submergir-te dins la natura. La música et fa reviure èpoques i et recorda el temps viscut, aquell de tot color. Quan faig feina sempre cant a la gent. Els pacients d’Alzheimer canvien l’expressió de la cara, la postura i es mostren més receptius i alegres. Els fillets també estan més tranquils, contents i motivats per anar a escola. La música genera un procés transformador i instantani en les persones.
Hi havia un pacient que li agradava molt l’òpera i un dia el vaig acompanyar als cinemes Canal Salat, on podíem veure òpera en streaming. Per a mi, com que també m’agrada sentir-la, ballar-la i deixar-me transportar de goig, va ser un moment molt polit que vam compartir junts.
Una altra cosa que faig a tots els pacients després de la higiene és posar crema donant un massatge per relaxar-los transmetent tranquil·litat i benestar.
Quins són per a tu els casos més difícils?
Les famílies desestructurades. Els casos en què la família no demana el servei, sinó que ve imposat per una institució. El sistema et crida i hi has d’anar, és un servei obligat. Per a mi és dolorós, em fa mal. Et trobes infants amb polls que has de dutxar i donar-los menjar. És molt dur posar directrius a les mares per assolir les necessitats bàsiques dels fills. Hi ha pares amb diferents problemes que necessiten ajuda per reconduir la seva educació. Una de les tasques és ensenyar als fills que s’han de dutxar cada dia, mirar si la roba que duen està neta o bruta i canviar-la, berenar d’aliments saludables i nutritius abans d’anar al col·legi (fer entendre que no poden menjar rufitos, per exemple). Hem d’ensenyar-los a rentar-se les dents, treure la roba i prendre la medicació prescrita pel metge, si és el cas.
Fer feina amb aquest tipus de famílies és difícil.
Quin cas t’ha transmès més tendresa?
Tots en transmeten, perquè la persona aprèn i jo també, és un acompanyament mutu. Però hi ha un cas que sempre record. És el cas d’un fillet que tenia un any i mig i s’havia mort la seva mare. Jo anava a casa seva cada matí per ajudar el pare, arreglar el fill i dur-lo a la guarderia. Li cantava cada matí. Un dia el vaig deixar a la guarderia i just abans d’entrar a classe es va girar i va venir corrents cap a mi per fer-me una abraçada. Va ser molt fort per a mi. Un fillet és tot cor. Moments com aquests, amb tanta intensitat, et marquen i ho recordes tota la vida.
Però bé, m’agraden tots els pacients i també acompanyar-los fins al final de la vida.
Quin diàleg tens amb els pacients que estan al final de la vida?
Els record que si els queda res pendent de parlar ho diguin, que ara és el moment per poder-ho resoldre. I a la família també els ho dic. Que no esperin per agrair i comunicar el que ha aportat aquesta persona a la família. I sobretot en aquests pacients és molt important donar tranquil·litat. El meu paper també és posar-los tranquils.
Com podem transcriure la teva gracilitat amb un missatge encoratjador per als lectors d’aquesta secció?
Sempre s’ha de mirar endavant. No ens limitem. Les limitacions són a la ment. El cos pot estar millor o pitjor, però la ment pot seguir. Intentem viure com més centrats millor a estar bé i transmetre aquest estat d’equilibri al pacient, familiars i amics. Jo puc tenir problemes, però quan faig feina estic en equilibri. Els usuaris han de saber que poden expressar el que senten i comptar amb tu.
És un acompanyament de vida que faig amb ells i ells amb mi. Ells tenen més experiència de vida que jo. Els puc ensenyar millors maneres de fer les coses, però ells t’ensenyen la seva experiència personal de com han viscut i de com viuen. Això m’aporta una gran riquesa personal.
N’Esther va assistir al curs “Flowing health” i record que em va impactar la seva agilitat i gran sentit de la propiocepció. No tenia cap bloqueig corporal i presentava un gran equilibri cos, ment i acció. Vaig veure una persona molt cultivada des del punt de vista humà i al mateix temps amb moltes ganes d’aprendre.
Esper que us hagi agradat l’entrevista tant com a mi conversar amb ella. Dies després li deman quina és la seva data de naixement. Potser ho hauria d’haver posat al principi, però la seva resposta no podia ser més autèntica i us la deix tal qual al final:
“Dia 17 de novembre de l’any 1961, al carrer Qui No Passa núm. 6 de Ciutadella. Abans se solia néixer a casa amb la comare, que era na Doloris. També les dues àvies i és papà. Hi havia un ambientàs!”
Aquest ambientàs en forma d’alegria i al mateix temps serietat és el que deixa a cada casa a on treballa. N’Esther és responsabilitat, tècnica, art i natura.
