La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha constituït aquest dimecres la primera mesa dels herbacis en la que s’ha abordat la situació de sequera actual i les possibles ajudes al sector arran d’un informe elaborat per Semilla en el qual s’analitza la incidència actual de les condicions de sequera sobre les pastures, farratgeres i cereals durant la campanya agrícola 2020-2021 al Migjorn de Mallorca. Les dades llancen que els farratges i les pastures han estat molt afectades per aquesta sequera als municipis de Felanitx, Llucmajor, Ses Salines, Campos i Porreres i, per tant, s’ha produït una important reducció en la producció de biomassa que ha impedit la seva rebrotada, la qual cosa fa que el rendiment farratger hagi sigut insuficient per mantenir les necessitats alimentàries del bestiar. També el sector de les lleguminoses s’ha vist greument afectat per la sequera, principalment el favó. Amb relació al pèsol i el ciuró, la sembra no s’ha pogut dur a terme d’una manera normal. Per tot això, en la Mesa s’han valorat totes les dades i la Conselleria ha informat que en les pròximes setmanes es continuaran amb els informes de seguiment, per la qual cosa no es descarta la declaració de sequera meteorològica si les condicions per a això continuen.
Cal recordar que dins les ajudes de Semilla, ja s’inclouen el subministrament de llavors certificades de cereals i farratges, el que suposa una inversió en millora de la producció a llarg termini. Les dades de la campanya de 2020 van mostrar l’avanç en aquest tema, i per a 2021 s’han estat revisant els criteris per a tractar d’aconseguir més superfície conreada. A més, s’ha estat valorant el programa de PROALFA, que fa més de 25 anys es va aprovar per als ramaders afectats per la salinització de les masses d’aigua subterrànies del sud de Mallorca i la possibilitat de revisar el programa de manera que s’adapti millor a la situació actual.
Les dades generals de la situació dels cultius herbacis a les Balears que s’han posat sobre la taula, assenyalen que la producció ha caigut entre el 2018 i el 2019 una mitjana del 20%, sent el sector dels llegums el més afectat, baixant un 32%. Els ciurons, amb un increment del 15%, l’arròs, amb un increment del 46% i el margall, amb un increment del 34%, són els únics cultius que llacen dades positives. Quant a la superfície en producció, en el cas dels cereals ha disminuït un 3%; en el cas dels llegums un 2% i en farratge, s’ha produït un increment del 7%. En total a les Illes Balears es destinen 169 mil hectàrees a aquest tipus de cultius.
En aquest sentit, en la Mesa d’herbacis s’ha comunicat que arribaran 400.000 euros més en ajudes al sector procedents del Decret de Convergència del Període de Transició fins a la nova PAC. Cal recordar que tan sols un 53% de la superfície de cultiu d’herbacis -unes 89.500 hectàrees- tenen accés a les ajudes estatals perquè no tenen reconeixement de drets històrics.
Durant la reunió s’han conegut també els avenços en l’estudi de prospecció de varietats de blat i l’estudi sobre la viabilitat per a la instal·lació d’una porgadora de gra i llavor a Mallorca.
Aquesta primera Mesa d’Herbacis ha estat presidida per la consellera Mae de la Concha, i han participat també el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández i la gerent de Semilla, Georgina Brunet. També hi han estat representades les organitzacions agràries (Asaja, Unió de Pagesos i UPA-Aia), els consells insulars de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera, APAEMA, CBPA, Cooperatives Agroalimentàries, els consells de Producció Integrada i Ecològica i l’associació de Varietats Locals.
