Cada vegada faig servir menys les etiquetes i definir-me fent un llistat amb el que sí i el que no sóc, m’agrada, faig o penso. Són definicions que em fan limitar-me davant els altres i, sobre tot i més important, davant mi mateixa.
Com a éssers orgànics, mutables, que creixem i que en cada instant som diferents al moment que acaba de ser, confeccionar una sèrie d’instruccions a manera de manual de vida em resulta encasellar-me i tancar-me a la multitud i infinitat de possibilitats que cada nova experiència i situació m’ofereix. Amb l’edat i l’esdevenir dels anys, cada dia són menys les coses que tinc clares, de la vida en general, i de mi en particular. El meu univers s’amplia i amb ell el que no sé, les coses que desconec. Al principi pot donar una certa sensació de buit, de sentir-se petit davant tant, però quan ens deixem fluir és meravellós; com un nen al bell mig d’un par d’atraccions amb una polsera que li permet fer el que li vingui de gust, sense restriccions.
He començat a arreglar les pinces d’estendre la roba; abans, si es trencaven, si les dues parts de fusta se separaven del ferro que les unia, creia que ja no servien! Ara les torno a col·locar. Tampoc tiro el menjar que sobra, li dono una nova forma, afegint nous ingredients. Escolto a la Joni Mitchell i els Smiths, a la Barba Streisand no només l’escolto, també miro pel·lícules seves i he descobert que la seva és una bellesa no comú. Menjo, per voluntat pròpia, api, cogombre i molta fruita i verdura, somio amb un bon gin tònic fent sobretaula amb la meva família i amics, quan fa algun temps no prenia ni tònica, ni ginebra. Coses que abans veia llunyanes o que mai formarien part de l’etiqueta que em definia, ara hi serien (si encara volgués anar amb un paperet d’instruccions sobre com relacionar-se amb mi): parlo de sexe sense vergonya, puc comprar compreses i preservatius i no necessitar amagar-me pel què diran, surto en pijama a llençar les escombraries, la majoria de plans que se’m proposen els visc i gaudeixo, dic molt què sento als que estimo, sense por a que ells no sentin el mateix, obro una ampolla de vi entre setmana només pel plaer de prendre’m una copa mentre estic fent el dinar o el sopar…
És curiós, com més gran em faig, menys sé de tot, i més em conec. El fet de voler experimentar el dia a dia, la vida, sense pors, sense controls i deixant d’encasellar-me, ha fet que escolti aquella veueta interior que tots atresorem; la intuïció que silenciem i que té totes les respostes i el coneixement. Anar per la vida sense manual d’instruccions està resultant un preciós alliberament.
