El Grup Popular al Consell de Menorca ha presentat una bateria d’al·legacions a el text base de el Pla territorial insular, aprovat inicialment a finals de 2020 i publicat al BOIB número 7, de 16 de gener 2021. Es tracta de dues esmenes a la totalitat emparades en els arguments d’inseguretat jurídica i manca de consens social i un total de 63 esmenes parcials que desenvolupen diferents aspectes de la regulació en els usos del territori.
El conseller Carlos Salgado, que des de l’oposició es va fer amb el seguiment dels temes d’ordenació territorial i Disciplina Urbanística ha presentat avui en roda de premsa les claus d’una disconformitat amb el nou document que pretén fixar la regulació territorial per a les pròximes dècades .
El caràcter hiperregulador del document, que dobla l’articulat de el text actualment vigent, amb extralimitacions que es substancien unes vegades en la invasió de competències municipals i altres sobreimposades a la reglamentació dictada per altres organismes i rangs legals -com la Demarcació de Costes i Llei de costes o la Unió Europea i Xarxa d’Espais Natura-marca el rerefons d’unes al·legacions que apunten el caràcter molt restrictiu del PTI que es vol consolidar. I encara amb tot, el Grup Popular detecta ambigüitats i indefinicions que en alguns casos condueixen a una interpretació arbitrària de la normativa per assentar.
El Partit Popular, a través del seu grup de consellers, protesta el caràcter reglamentista i limitador, però també la manca de consens per a un document que pretén fixar unes restriccions rígides, segons la visió pactada únicament pels grups d’esquerra, que es pretén perpetuar de manera “antidemocràtica” durant els propers lustres.
En qüestions concretes, presentem un resum dels aspectes destacats d’unes al·legacions que s’han elaborat amb deteniment i baixen fins al nivell de proposar la correcció d’errades materials de el document.
– Es proposa ampliar el catàleg de tipologies d’establiments turístics afegint càmpings o parades turístiques en edificacions pròximes per on discórrer el Camí de Cavalls.
– El PTI hauria de remetre la regulació al detall de qüestions que admeten diverses visions polítiques a altres instruments que puguin ser modificats amb més facilitat, com els plans directors sectorials o reglaments. En benefici de poder donar resposta àgil en una determinada situació o necessitat.
– L’ordenació de l’Litoral no correspon al Consell ni és àmbit del TI, sinó de Demarcació de Costes i Llei de Costes, “per garantir l’ús públic de la mar, la seva ribera i domini públic terrestre”. El PTI és limitador de les nàutiques d’esbarjo a partir d’una premissa falsa com és la saturació de litoral.
– Sol·licita la revisió de l’ancoratge regulat.
– Es destaca el caràcter ambigu a la possibilitat de ports esportius o instal·lacions nàutiques que apareix condicionat a la “prèvia definició de la capacitat nàutica de litoral”, sense establir qui defineix aquesta capacitat de càrrega.
– Discuteix la necessitat d’incorporar nou sòl rústic protegit al PTI. Algunes zones ANEI figuren ara com Àrees d’Alt Nivell de Protecció,. Per al PP, és una mala opció i una excusa per establir limitacions a les possibilitats de desenvolupament socioeconòmic.
– La Xarxa d’Espais Natura es regeix per normativa europea que ja garanteixen la protecció dels àmbits lic.
– En energia, el PP desconfia del ritme per assolir els objectius de descarbonització segons el pla 2030, que proposa eliminar la possibilitat de megaparcs fotovoltaics en rústic i alternativament aposta per instal·lacions d’energies alternatives en sòl industrial, equipaments públics, aparcaments i d’autoconsum. En contrra de la creació de 3 o 4 parcs eòlics i reivindicant la necessitat d’un segon cable submarí que garanteixi importació d’energia renovable en el territori.
– Aigües. Incloure en el PTi un pla director i executar pla de regeneracvion d’aigües residuals, per a reutilització i recàrrega d’aqüífers. Afavorir recollida i emmagatzematge d’aigües pluvials. Consorci de serveis municipals per a l’abastament d’aigües i sanejament.
– Habitatges turístics haurien de regular a través del Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics i no de PTI.
– Retornar als ajuntaments seva capacitat de decidir sobre lloguers turístics en els municipis. Fins ara, el document, només ho permeten a Fornells. El PP proposa que els habitatges unifamiliars, aïllats o entre mitgeres (fins i tot blocs sencers de manera uniforme) es puguin dedicar a lloguers turístics.
– Estades vacances ampliables a tots els nuclis tradicionals de tipus 2 i no incórrer en discriminacions com permetre Cala Llonga i no Binixiquer o Trabaluger (per exemple). Es proposa ampliar a Sant Antoni, Santa Anna i Sol de l’Est a Es Castell.
– Es proposa que s’admeti lloguer turístic en sòl rústic com a ajuda al sosteniment de camp i l’activitat agrària.
– Disconformitat amb la prohibició d’edificar nous apartaments turístics en zones turístiques, amb possibilitat a més de compatibilitzar ús turístic i residencial en edificacions ja existents.
– Es demana concreció sobre les zones turístiques saturades; permetre equipaments públics o privats en sòl rústic comú i fins en sòl protegit.
– Revision de totes les zones classificades com ANIT.
– Per agroestancias aplicar la Llei 8/2012 de Turisme de les Illes Balears.
– Atenuar les exigències de mesures d’aparcament que s’exigeixen a hotels de ciutat, per ara inabastables.
– El PTI no regularitza el problema de nuclis rurals i imposa als propietaris la realització de plans especials amb el que de facto impedeix la solució i enquista el problema en el que sembla que desclassifica a rústic comú.
– Considera escassa la permissivitat de 90 metres quadrats quan les edificacions existents en nuclis rústics tenen més superfície i es proposa que els ajuntaments puguin proposar una edificabilitat diferent i d’acord a la realitat en cada àmbit.
– Reconversió d’antics horts d’oci, ara nuclis rurals de tipus 1, per a possibilitar legalització.
– S’ha de deixar la porta oberta a la delimitació de nous nuclis rurals.
– Edificacions en rústic. Mantenir la prohibició de noves residències a rústic, encara que facilitant el canvi d’ús d’edificacions ja existents. Mantenir el percentatge de superfície màxima construïda a les edificacions destinades a l’ús agrícola i activitats complementàries en un 3% (i no en un 1% com proposa el text). Mantenir el percentatge del 4% pel que fa a ocupació màxima de l’edificació i resta d’elements constructius (eliminant la reducció de el 3% que figura en la proposta). Eliminar la limitació d’alçada màxima en previsió d’obres d’impermeabilització de cobertes. Volum màxim construible de 1.500 metres cúbics · “sense perjudici d’excepcions previstes en normativa legal”. Aclarir quina ha de ser la separació mínima entre construccions, que ara es proposa com a “suficient”.
– Piscines a rústic. Els “safreigs” no s’han de comptar com piscines encara que siguin aptes per al bany. Ampliar làmina d’aigua i capacitat de piscines, establerta en 35 metres quadrats i 65 metres cúbics, per ser aquesta una norma “exportada” de Mallorca i per a una situació de saturació i abús de construccions en rústic que no s’ha donat a Menorca.
– Ús residencial en rústic. Evitar l’obligació que el pagès hagi necessàriament de residir a la finca per permetre ampliacions o estar empadronat a la finca. Aclarir el terme de construccions annexes a l’entorn tradicional de “ses cases”. Cal eliminar la dimensió màxima d’ampliació de l’edificació exitente sigui com a màxim del 20% de la superfície inicialment destinada a ús residencial.
– Alleugerir la tramitació, evitant informe preceptiu i vinculant de el Consell per ampliar l’ús residencial, cosa que pot fer l’ajuntament.
– Totes les “cases de lloc” tenen valor històric i es considera innecessari establir definició sobre aquest aspecte.
– Eliminar l’exigència que la resta d’edificacions no dedicades a l’ús turístic tinguin un volum d’almenys el 40 per cent dedicat a l’ús ramader.
– Ampliar el nombre de 24 places previst per a agroturismes per ser de insuficient viabilitat.
– Eliminar la limitació que l’entorn de cases de lloc es produeix en 150 metres, ja que hi ha casos en què l’orografia ha obligat a guardar major distància.
– Major flexibilitat per a instal·lació d’equipaments en rústic.
– Atenuar restriccions innecessàries per a activitats complementàries com a hotel rural i restauració en sòl rústic.
– Que es permetin cultius de reg per degoteig per a ametllers, garrovers, figueres …
– Eliminar la prohibició d’ús agroindustrial que impedeix per exemple una instal·lació d’escorxador en sòl rústic.
– Parcel·la mínima en rústic per a agricultura d’oci (no professional) que es mantingui en 6.600 metres quadrats (i no 14.000)
– Patrimoni del port de Maó. Autoritzar que els edificis en illots del port que s’han qualificat com Aesara de protecció territorial puguin tenir ús com a equipaments.
– Camins rurals. El text limita als “estrictament necessaris”. El PP proposa consens amb el sector i major definició. Contra la possibilitat de prohibir l’asfaltat de camins de manera generalitzada.
– Electrificació rural. S’ha d’afavorir, preferentment amb xarxes soterrades però sense excloure altres possibilitats.
– Menorca Talaiòtica, superposició de protecció urbanística sobre elements ja protegits.
– Contra la reconversió d’àrees d’interès agrari a àrees naturals d’interès territorial.
– Evitar la sobre-reglamentació a les àrees de protecció de riscos, que únicament haurien d’exigir un pla o projecte per evitar o minimitzar el risc en qüestió del què es tracti.
– El PTI s’aplica el factor risc a totes les zones i només distingeix escales de risc per als incendis. El PP proposa que es manifestin els nivells per a tots els riscos, que es revisi el mapa de riscos d’erosió i es concretin els riscos de contaminació d’aqüífers i riscos de despreniment.
– Camí de Cavalls es regula per una llei específica i el PTI no hauria de ser l’instrument d’ordenació. Es proposen, de ser necessaris, plans especials.
– Adverteix sobre els riscos d’esponjaments com els que han generat indemnitzacions milionàries i proposa que s’acordi en ple municipal el desenvolupament immediat de cada zona sense necessitat d’adaptació prèvia dels ajuntaments al PTI.
– Carreteres. La seguretat viària ha de prevaler sobre el concepte d’evitar consum de territori
