– El passat mes de març has tornat a pujar dalt l’escenari després d’uns mesos d’estar parat. Precisament, el Teatre des Born és un d’aquests llocs on podrem escoltar-te novament.
– La gira la vam començar el mes de gener de l’any passat, vam poder actuar a Barcelona i valència, però es va interrompre, precisament, diumenge dia 15 de març de 2020, el primer dia del confinament. Aquest és el primer dels concerts que reprenem ara, fins a aquell moment havíem fet 4 o 5 concerts. Més tard, a mitjans de juny, es va reprendre: País Valencià, Mallorca, Menorca, Catalunya. Vam aprofitar per anar preparant, a partir d’unes gravacions, un disc amb el que és aquesta gira.
– En el teu cas, el confinament va ser un període d’experimentació.
– Durant el confinament una de les coses que vam fer va ser el Salpols a ca nostra; era aquell invent que ens vam treure per donar dimensió a allò que havíem estat fent i s’havia aturat. Cercàvem fórmules originals, i ens vam quedar amb la de fer mini concerts, de 5 cançons, mitja horeta, explicant què fèiem, a diferent estances de les nostres cases. Amb aquesta fórmula vam enregistrar, fent tria d’aquestes gravacions, un disc de 13 cançons, en aquest format. Són revisions de cançons ja conegudes, un repertori ja editat. Molta base és dels dos últims discos, Viu (2019) i F(a)usta (2015), tot i que també hi ha cançons de Ja t’ho diré i cançons meves d’altres discos. És un teixit de cançons per donar sentit a aquesta idea de fer un recorregut, caminar, transcórrer per el límit entre lo que és la mar i la terra, una illa, i fer la volta.
– Salpols no és només un recull de cançons. Què hi ha al darrera?
– Amb Salpols la idea era anar explicant, així com fas aquest recorregut, que vas per aquest lloc que és, hipotèticament, fins allà on pots arribar, la línia que separa la mar de la terra. Perquè des d’allà també es poden fer cançons que mirin cap a la mar, amb elements marítims que tinguin presència. Hi ha molta poesia illenca que versa cap a mar endins, cap a la fuita. Buscant l’horitzó, el paradís. Però hi ha també una altra part, que és la que jo he anat descobrint aquests darrers anys, que és una visió més cercant els punts interiors, on la gent habita o transcorre. Tenim una natura que és fantàstica i es pot explicar amb cançons. De tant en tant, entre cançons de la mar i cançons de la terra, fer-ne algunes que expliquin més vivències, no siguin tan contemplatives, que ens serveixin per avançar una miqueta: aquest camí de cavalls figuratiu que m’he muntat amb cançons per fer un recorregut, i convidar a la gent a que el faci. Que se l’imaginen a partir del que es descriu als temes, està agradant moltíssim. Es transporten, tornen, recorden. Així Salpols és un concepte nou: cançons de sal, cançons de pols. La mateixa paraula és nova, no està al diccionari.
– Com dèiem abans, Salpols és fruit de l’experimentació. Com serà el concert del proper dia 17 d’abril al Teatre des Born?
– Jo necessito experimentar, sino m’avorreixo, porto més de 20 discos gravats. Però amb el temps t’ adones que el que importa és que les cançons amb guitarra i veu funcionin; els bons temes es deixen fer, després les pots vestir. Aquesta gira el format és de tres, amb Blanca Coll al violí, Joan Solà-Morales al contrabaix, i jo a la guitarra elèctrica, guitarró, loopstation i veu; però també es pot fer jo tot sol, en duo, que ja ho hem fet aquí a Menorca aquest estiu passat. El concert del Teatre des Born correspon a tota la campanya que va haver per part de les institucions, ajuntaments, Consell, d’ajudar als artistes locals, i aprofitar per presentar el disc, l’espectacle, que no s’ha presentat a Ciutadella. Serà un concert amb l’alineació titular, de luxe, tots tres. La idea no era fer una gravació, no té una intencionalitat comercial, potser en un futur si funciona molt bé, i hi ha una necessitat, sí anunciarem el disc, de moment es pot comprar als concerts i a vaDllibres.
– Què creus que hem d’aprendre de tota aquesta situació que estem vivint? Si hem d’aprendre res.
– Si hem d’aprendre alguna lliçó és que valorem les coses quan no les tenim. No poder fer certes coses, no tenir l’opció de poder fer-les, quan no ho tens és quan ho valores. És trist però crec que ens ha servit per veure si aprenen, que és difícil. A les persones ens falta memòria, i tenim un punt d’egoisme… El dia a dia a mi sí que m’ha canviat, al final veus que les coses importants són les més senzilles, les més simples. La manera de comunicar que teníem és diferent, saludes a gent sense saber qui són, no els reconeixes. Ara només surt el sol poder anar a fer un refresc, una canya, un cafè allà on sigui, anar a La Vall, passejar. Aquest tipus de coses que semblen tan òbvies, però que ara es valoren molt. A nivell artístic, de feina, no m’ha canviat; aquesta precarietat l’he tinguda sempre. Jo el tipus de carrera que tinc en solitari, com l’estic enfocant, ha estat triada. Sóc producte dels meus errors, no dels meus encerts; no et donen gaire reflexió, els encerts.
Text: Mary Moro
