ACN Barcelona .- La frenada dels vents en les latituds més altes o septentrionals a causa del canvi climàtic pot endarrerir la caiguda de les fulles en aquestes zones. Així ho recull un estudi publicat al ‘Proceeding of the National Academy of Science’ (PNAS) que alerta que la manca de vent pot endarrerir l’envelliment i caiguda de les fulles a la tardor en aquestes latituds (de Londres cap amunt en el cas d’Europa). De fet, l’estudi constata que la calma dels vents provocada pel canvi climàtic afecta el moment de la caiguda de les fulles de forma comparable a com ho fan la temperatura o les precipitacions. Per això, apunta que les dinàmiques dels vents s’han d’introduir en els estudis que mesuren com el canvi climàtic afecta els ritmes de la natura.
Josep Peñuelas, investigador del CSIC i del CREAF, és un dels autors de l’article. Peñuelas explica que el vent asseca les fulles i les porta cap a la senescència -envelliment biològica- i caiguda típiques de la tardor. Per això, que hi hagi menys vent pot explicar l’alentiment.
Efectes positius
Segons l’investigador, la calma dels vents i aquest alentiment estan afavorint la productivitat de la vegetació i podrien ser un fet positiu per mitigar el canvi climàtic.
Com més creix la vegetació, més CO2 retira aquesta de l’atmosfera per produir troncs, branques i fulles. Aquest fet es deu a que, per una banda, com més temps tenen fulles les plantes més temps fan la fotosíntesi.
De l’altra, el treball demostra que la disminució dels vents redueix l’evapotranspiració, la qual cosa es tradueix en menys pèrdues d’aigua del sòl i, en conseqüència, en condicions de creixement més favorables a finals de la tardor. A més, amb menys vent hi ha menys refredament de les superfícies de les fulles i es podrien, per tant, reduir els danys per gelades.
Tanmateix, l’estudi ha donat lloc a un algoritme útil pels models que prediuen l’evolució del cicle de carboni que dibuixa un escenari totalment contrari cap al 2100, on la caiguda de les fulles podria avançar-se un altre cop i això agreujaria el canvi climàtic.
L’estudi ha analitzat 183.448 observacions fenològiques a 2.405 emplaçaments, mesures a llarg termini de vapor d’aigua, de diòxid de carboni i 34 anys de dades de satèl·lit que mesuren la verdor del paisatge. A més, s’han comparat les diferències interanuals que s’han viscut en aquests llocs en el moment de caiguda de les fulles (la fenologia de la tardor).
