El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presentat, aquest dijous, l’Informe anual de sanejament i depuració elaborat per l’Agència Balear de l’Aigua. «D’aquesta manera, mantenim el compromís de transparència manifestat l’any passat en la compareixença voluntària davant el Parlament on vaig presentar la primera edició d’aquest document», ha destacat Mir qui ha estat acompanyat pel director gerent de l’Agència, Guillem Rosselló, i el secretari general, Juan Calvo.
L’estudi ha detectat incompliments de la normativa en matèria de depuració d’aigües residuals a 4 de les 79 depuradores que gestiona l’Agència Balear de l’Aigua. Aquestes son les de Llubí i Vilafranca, a Mallorca, i les de Vila i Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa. «En comparació amb l’informe presentat l’any passat, quan n’eren vuit, son la meitat, per tant, estam revertint la situació amb les inversions necessàries», ha assenyalat Rosselló qui ha destacat que ja s’estan executant les actuacions que pal·liaran aquestes mancances.
Així, per exemple, ja està en execució un contracte de millora de la depuradora de Llubí, per valor de 79.789 euros. En el cas de Vilafranca, es troba també en execució el buidatge de les llacunes de depuració, amb un pressupost de 194.987 euros.
A Eivissa, està en execució també un projecte de millora de la depuradora de Sant Josep per un import de 113.416 euros. Finalment, pel que fa a la depuradora de Vila, la qual genera per si mateixa més del 98% del volum d’aigua residual mal depurada de l’arxipèlag, el conseller Mir s’ha mostrat confiat que l’Estat compleixi amb les darreres previsions d’execució de la nova depuradora, pressupostada en 51 milions d’euros, i que fou declarada d’interès general l’any 2009.
Mir ha destacat la quantitat d’actuacions en marxa per a garantir el correcte funcionament de les depuradores i que formen part d’un paquet de 5,7 milions d’euros anunciat en la compareixença de març de 2020. Amb tot, ha recalcat que les dades d’incompliment dels paràmetres de qualitat de l’aigua residual urbana que arriba a les depuradores des de les xarxes de competència municipal no son bons tot i que també s’ha detectat una reducció respecte l’any passat. «És bàsic i preceptiu que totes les administracions implicades en la gestió del cicle integral de l’aigua assumim la coresponsabilitat de garantir a la ciutadania que rep el millor servei possible.
En aquest sentit, Calvo ha destacat que, al conjunt de l’arxipèlag, l’any 2020 s’ha detectat un 35,5 % de l’aigua residual de clavegueram amb mala qualitat, superant els valors màxims establerts a la normativa i dificultant l’adequada depuració de les aigües residuals. Per illes, el percentatge d’incompliments és el següent: Mallorca (25,1%), Menorca (21 %), Eivissa (63%) i Formentera (66,8%). En total, l’aigua residual del clavegueram de 30 municipis no compleix amb els requisits de qualitat.
Mir ha recalcat la necessitat de tancar un Pacte per l’Aigua amb totes les administracions competents en la gestió integral del cicle de l’aigua que es fonamenti en el principi de coresponsabilitat. En aquest sentit, ha recordat que, en el marc del Pacte per a la Reactivació de les Illes Balears, el Govern va transferir uns 15 milions d’euros als consells insulars per finançar projectes destinats a millorar les xarxes de sanejament de competència municipal. En aquest sentit, Mir ha assenyalat que la conselleria està reclamant a l’Estat que inclogui partides destinades als municipis en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
La manca d’activitat turística provocada per la pandèmia ha reduït en un 16,8% el volum d’aigua depurada a l’arxipèlag durant el 2020. Per illes, la reducció ha estat la següent: Mallorca (-18,32%), Menorca (-34,21%), Eivissa (-24,46%) i Formentera (-12,91%).
