Des d’època islàmica, l’illa de Menorca ja tenia fama de ser productora de carn d’excelent qualitat, de manera que quan Jaume I el Conqueridor la convertí en tributaria, mitjançant el Tractat de Capdepera (juny 1231), una de les partides més importants exigides als musulmans menorquins fou el pagament anual de 100 cap de bestiar, entre bous i vaques d’entre 2 i 6 anys, 200 bísties entre moltons i ovelles, i 300 cabres.
La documentació de la Procuració Reial mallorquina del segle XIII registra, en certes ocassions, la venda d’aquell bestiar menorquí a mercaders mallorquins, que des d’Alcúdia passaven a Menorca i ancoraven “in litore maris ante almudainam de portu Minoricarum” per embarcar aquell tribut. De 1263 a 1286 apareixen aquests compradors: Thomàs Quadres i G. Piris (1263); Ramon Guardia i Guillem Pere i altres (1265); Johan Hom de Déu (1266); … Guillem Cisteller carnisser (1278); Martí de Puig Vert (1279); Pere Mates (1285 i 1286). Ës evident que la qualitat de la carn menorquina ja era coneguda pels carnissers malloquins.
Després de la conquista d’Alfons III (1287) no pareix que es produís una important exportació de ramat menorquí ni a Mallorca ni a Catalunya, de manera que les ovelles i altres animals existents serien venuts als nous pobladors arribats a l’illa amb la intenció de no variar molt el sistema econòmic establert.
Ara bé, el comerç de bestiar entre Menorca a Mallorca, a través del port d’Alcúdia, sembla ser que començà quan Jaume II de Mallorca autoritzà a Dalmau Damer d’Alcúdia (1301) poder treure 100 ovelles per portar-les a Mallorca, per abastir el mercat, sempre i quan el comprador permetés sacrificar 10 ovelles de cada cent, per deixar abastit el consum intern de Menorca.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris.
Si et vols fer subscriptor a les edicions en paper o digital, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem.
