Diumenge passat trescant per les muntanyes que envolten la meravellosa vall de Sóller on flotaven els aromes delicats de les flors dels tarongers i llimoneres també carregats de fruits, vàrem veure incomptables roselles que pintaven de vermell intens la vorera de molts camins i camps en guaret. La vista d’aquestes flors va ser suficient per a què em vingués a la memòria una cançó de l’any 1951 que m’agrada molt, interpretada pel cantautor-compositor i actor francès, que fou Marcel Mouloudji(1922-1994). És una cançó que es titula “Comme un p’tit coquelicot” -com una petita rosella-. El mot “coquelicot” és una variant del francès antic “coquerico” que designa el coq -gall- per onomatopeia. És una metàfora entre el color de la rosella i de la cresta d’un gall. Aquesta cançó alegre al principi i terriblement trista al final, conta la bella però dramàtica història de l’assassinat d’una dona per part d’un home que ella no estimava. M’agrada la frase que diu: “i davall la seva brusa blanca just on bategava el seu cor el sol gentilment hi feia viure una flor com una petita rosella” i al final de la cançó diu “però davall la seva brusa blanca on bategava el seu cor es veien tres gotes de sang que formaven una mena de flor, com una petita rosella.” Una cançó poètica i sentimental! També em varen venir a la memòria aquells pintors famosos que varen immortalitzar aquesta modesta flor com ara, Gustave Courbet, Claude Monet, Vincent Van Gogh o Gustav Klimt i vaig recordar que Kenzo, una coneguda marca de la indústria de la moda i la perfumeria va utilitzar la seva imatge per la promoció d’un del seus nous perfums. Vaig recordar també una impressionant obra d’art composta de 888.246 roselles de ceràmica -una per cada soldat britànic mort- que es va col·locar a la fossa de la Torre de Londres l’any 2014 per commemorar el centenari de la participació de la Gran Bretanya a la Primera guerra mundial. El color vermell de les roselles esdevingué tot un símbol en record del bany de sang de la guerra de les trinxeres on aquelles flors florien damunt les tombes dels soldats i a les voreres. Cada onze de novembre, dia de la firma de l’Armistici el 1918, molts britànics i també la seva reina es posen una rosella de paper a un ullal de l’abric com homenatge a aquells soldats morts per la pàtria. Avui aquesta obra d’art es troba al museu imperial de la guerra.
I debanant debanant, també vaig pensar que un temps a ca nostra almenys, la rosella (papaver rhoeas), no es va emprar mai a la cuina com avui ni per ús medicinal, i als forns del poble no hi va haver mai cap pa aromatitzat amb les seves llavors. Més bé la rosella era considerada una planta a eliminar dels camps de blat, d’ordi, de colza, de remolatxa sucrera, llenties, pèsols etc.
Després de l’excursió, en arribar a casa, per acabar de satisfer la meva curiositat, vaig cercar una mica d’informació sobre el ús d’aquesta planta. Vaig trobar unes coses interessants com per exemple que a la comarca del Salento a la regió italiana de l’Apúlia, couen a foc lent les fulles tendres de la rosella collides abans de la floració dins un poc d’aigua amb oli d’oliva i olives negres. D’altra banda les poncelles es conserven dins vinagre talment com si fossin tàperes i diuen que tenen un lleuger gust a avellana. També a molts indrets d’Espanya, aquestes fulles tendres es consumeixen bullides , saltejades fregides o en truites. A França, a la ciutat de Nemours a prop de Paris, des del 1870, elaboren bombons a base de rosella, una autèntica “delicatesse ” i avui dia existeix un licor fet amb aquella flor. També vaig aprendre que els pètals vermells de la rosella serveixen per preparar un xarop calmant per la tos, remei ja mencionat al segle XVII. Vaig llegir també que el color vermell de la rosella, un color relativament poc freqüent en la flora mediterrània, va garantir-li una carrera metafòrica en el cristianisme com a símbol de la sang de Crist.
Quantes coses sobre una flor humil, solitari, fràgil i efímer, que abans de la era dels herbicides pintava de vermell intens els nombrosos camps de cereals. Un autèntic regal de la natura que ens invita a estimar i assaborir tots els instants de la nostra vida perquè, com aquesta flor delicada, s’emmusteeix ai las! massa ràpidament.
