A les Illes Balears el tabaquisme és responsable del 38 % de les morts en els homes i del 25 % en les dones, principalment per malalties cardiovasculars i per diferents tipus de càncer. Aquesta addicció suposa un repte important per al sistema sanitari i té conseqüències econòmiques i socials importants, atès que genera costs directes elevats, alta mortalitat i morbiditat i costs indirectes, pèrdua de productivitat i patiment de les víctimes i familiars, entre d’altres.
Per aquest motiu, per a la Conselleria de Salut i Consum és una prioritat lluitar contra el tabaquisme i reactivar i reforçar la tasca preventiva i de tractament integral des de diversos àmbits, no únicament el sanitari, així com recuperar i difondre l’oferta del recursos per deixar de fumar que ofereixen els centres de salut i que, a causa de la pandèmia de COVID-19, no s’han pogut desenvolupar al cent per cent.
Així ho han explicat avui la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i la directora general de Salut Pública i Participació, Maria Antònia Font, en una roda de premsa prèvia a la commemoració del Dia Mundial sense Tabac, que té lloc el 31 de maig. Enguany la pandèmia de SARS-CoV-2 no ha permès desplegar les activitats divulgatives a peu de carrer que es fan habitualment.
Durant la roda de premsa, Gómez ha recordat que el tabac no només provoca càncer, sinó també altres patologies greus, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la qual perjudica notablement i durant molts anys la qualitat de vida de les persones que en pateixen.
Per això és important que tota la societat i les institucions s’impliquin en la lluita contra el tabac i, en aquest sentit, ha indicat que el Ministeri de Sanitat, conjuntament amb les comunitats autònomes, treballa actualment en un Pla Integral de Tabaquisme que, quan estigui enllestit, es podrà adaptar a la singularitat de les Illes Balears.
Per a Gómez també és imprescindible fer arribar a la ciutadania tots aquells recursos per deixar de fumar de què disposa la Direcció General de Salut Pública i Participació i tota la xarxa de centres de salut.
La consellera ha recordat que el risc de patir càncer a causa del tabac disminueix proporcionalment quan es deixa de fumar, sobretot després dels cinc primers anys, i si és abans dels trenta anys evita el 90 % de la mortalitat per càncer pulmó.
D’aquí la importància de donar a conèixer tots els recursos. Amb aquest objectiu, la Direcció General de Salut Pública i Participació ha posat en marxa la web tabaquisme.caib.es, dedicada exclusivament a temes relacionats amb el tabac, des d’informació general i específica fins a material divers de sensibilització.
Pel que fa als recursos de tipus assistencial, Gómez ha recordat que l’1 de gener del 2020 es va produir una fita important, ja que va entrar en vigor el finançament de dos fàrmacs per deixar de fumar, la vareniclina (Champix) i el bupropió (Zyntabac), i que de les 6.680 persones fumadores que van començar el tractament, el van completar un total de 1.457. En total es van prescriure 11.722 envasos.
Tot i la pandèmia, els centres de salut han fet seguiment i tractament per via telefònica o per altres mitjans tecnològics en substitució de les visites presencials. Es va detectar i diagnosticar el tabaquisme a un 53,56 % de les persones que havien fet almenys una visita o consulta als centres de salut de les Illes, i d’aquestes, a un 41,13 % se’ls va fer algun tipus d’intervenció per deixar de fumar.
El tabac, la segona droga amb més prevalença
La directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font, ha indicat que el tabac és la segona droga amb més prevalença de consum entre la població adulta d’entre 15 i 64 anys, després de l’alcohol. Segons la darrera enquesta EDADES 2019-20 Illes Balears, la prevalença de consum de tabac és del 46,3 % en el darrer any. Aquest consum representa un 49,6 % entre els homes i un 43,2 % entre les dones. Pel que fa al consum diari en els darrers trenta dies, la prevalença és d’un 33,1 %.
Cal tenir en compte també el consum de tabac i nicotina amb les noves formes de consum (cigarrets electrònics i productes de tabac encalentit), així com el consum de tabac mitjançant els narguils o catximbes, que estan entrant amb molta força, sobretot entre els joves. Segons EDADES 2019-20 Illes Balears, la prevalença de consum de tabac en catximbes en els darrers dotze mesos és del 4,4 % (6,5 % en homes i 2,3 % en dones). En relació amb els cigarrets electrònics es veu una tendència ascendent del consum respecte de l’enquesta anterior.
Iniciatives de prevenció de la Direcció General de Salut Pública
La Direcció General de Salut Pública i Participació actua en diferents àmbits i du a terme diverses activitats. La prevenció en l’àmbit educatiu es fa a través de tres programes: «Bon dia, salut», en el qual es treballa la promoció dels hàbits saludables; «Respir@ire», programa digital especialitzat en prevenció de consum de tabac, i «Decideix», que s’orienta a treballar les habilitats socials i la presa de decisions. Durant el curs escolar 2019-2020 aquests programes van arribar a 1.909 alumnes.
A més, com cada any, el 2020 es impartir el Curs de formació en prevenció de les addiccions, dirigit a docents de les Illes. En la darrera edició hi van participar trenta docents.
Com a activitat complementària a l’abordatge que es du a terme des dels centres educatius en la prevenció del consum, cada any es convoca el Concurs de Pòsters i Clipmetratges de prevenció del consum de tabac en joves. Enguany hi han participat quinze centres educatius, amb un total de 41 treballs presentats entre les diverses categories del concurs.
Pel que fa a la prevenció en l’àmbit comunitari, Platges sense Fum és una iniciativa per sensibilitzar les persones que van a les platges sobre la importància de mantenir un ambient saludable al litoral de les Illes. Des del 2019, any en què es va iniciar aquest programa de salut i protecció del medi ambient, s’hi han adherit dotze municipis de les Illes Balears.
Impacte del tabac sobre la salut en xifres
La Coordinació de l’Estratègia de Càncer recorda que el tabac origina entre el 20 % i 30 % de les morts per càncer a tot el món.
A Espanya enguany es diagnosticaran prop de 30.000 nous càncers de pulmó, 8.000 de cavitat oral i faringe, 3.000 de laringe i 2.400 d’esòfag, la majoria dels quals relacionats amb el tabaquisme actiu i passiu. Quant a la mortalitat, s’ha estimat que unes 52.000 morts són atribuïbles cada any al tabac, amb un increment accelerat en les dones.
Segons dades del Registre de càncer de Mallorca, els tumors relacionats amb el tabac representen el 58 % dels casos de càncer en homes i el 43 % en dones.
De tots els càncers, és especialment important el de pulmó, ja que és el tercer en incidència en ambdós sexes i és la primera causa de mortalitat de tots els càncers en els homes i la segona en les dones.
El risc de morir per càncer de pulmó entre els fumadors és fins a nou vegades superior al dels no fumadors i set vegades superior al de les no fumadores. No obstant això, la mortalitat en les dones està experimentant un increment a causa del canvi social del consum de tabac entre aquestes i una lleugera disminució entre els homes. Paral·lelament, aquesta tendència social té un impacte idèntic en els altres tumors relacionats amb el tabac.
D’altra banda, en pacients oncològics la cessació tabàquica té efectes positius molt significatius, com ara la disminució del risc d’aparició de segons tumors o metàstasi, l’augment del temps de supervivència, la reducció de complicacions quirúrgiques o del postoperatori, la reducció de les complicacions de la radioteràpia i la millora de la resposta a aquesta, així com del perfil de toxicitat d’alguns fàrmacs. També produeix més tolerància i resistència a l’exercici i una millora significativa de la qualitat de vida.
Un dels principals missatges del Codi europeu contra el càncer, que la Direcció General de Salut Pública i Participació promou, és que s’eviti l’inici, a qualsevol edat, de cap tipus de tabac i productes relacionats. A més, el tabaquisme passiu també té efectes sobre la salut, similars a l’actiu, per la qual cosa no s’ha d’oblidar que la llar i els espais tancats de feina i oci han de ser lliures de fum.
