Floris, l’essència menorquina que ha conquerit la reialesa britànica Per Itziar Lecea

Mercedes V. Cavaller és una menorquina establerta a Londres que cerca amb ànsia qualsevol indici o lligam amb les seves arrels menorquines, ja que fa més de 30 anys que viu a Anglaterra. Aquesta curiositat, moguda per l’amor a la terra, la va dur a descobrir la perfumeria Floris, ubicada a Jermyn Street des de fa més de 300 anys. La particularitat d’aquesta botiga de perfums de luxe és que va ser fundada per un menorquí, anomenat Juan Femenías Florit. Ara, la novena generació de la família ha obert a na Mercedes les portes del seu laboratori d’olors per apropar-li Menorca a través de les essències.

Com si fossin les notes d’un perfum, na Mercedes V. Cavaller, a través de la qual ens arriba aquesta història, i n’Edward Bodenham, descendent del perfumista menorquí, es van ajuntar per desenredar els secrets d’una història que es remunta més de 300 anys enrere.

“N’Edward és la novena generació de la família que està al capdavant del negoci de perfums, que no ha canviat mai de mans des que es va fundar”, conta na Mercedes. La trobada entre la menorquina i l’actual perfumista no va ser casual. “Va ser amb una visita a a Londres de les meves ties Mercedes i Ignacia que em vaig assabentar de l’existència d’aquest lloc, perquè elles em van contar que existia una perfumeria que havia fundat un menorquí. Em va semblar una dada curiosa, però no va ser fins uns anys després que em vaig posar a cercar informació. El que no sabia és que fos tan antiga”, comenta na Mercedes, que tot d’una es posà a investigar. Així es va plantar al nombre 89 de Jermyn Street, al cèntric barri londinenc de Sant James.

Una mirada al passat

La va rebre n’Edward, actual gerent de l’empresa i també perfumista. “Li encanta la seva feina, ha viatjat per tot el món per descobrir noves fragàncies i olors”, assegura na Mercedes, qui no s’ho va pensar dues vegades quan va entrar per la porta de l’antiga botiga i va demanar-li de fer un cafè i fer-li una entrevista. “Va ser molt amable amb jo i va estar molt content de conèixer a algú de Menorca. Em va dir que, fins en aquell moment, ningú de l’illa li havia demanat per les seves arrels o s’havia interessat per la història de la perfumeria”. L’interés va ser mutu, quan n’Edward va saber de les arrels de na Mercedes. “La meva intenció era fer-li una entrevista una mica informal i vam anar a prendre un cafè. Però al final va ser ell qui em va demanar un munt de coses sobre Menorca, on estiueja cada estiu des que va néixer, a la banda de Maó”. La fascinació de Bodenham per Menorca sembla proporcional a la de Mercedes per la història del seu avantpassat. “Em va comentar que li agradava especialment l’olor que fa l’illa, a la qual li ha dedicat un perfum anomenat Sirena, amb essència de pi”.

Per arribar a Sirena, però n’Edward ha hagut d’empapar-se de les arrels més profundes del seu negoci, que va iniciar el seu avantpassat. La història de Juan Femenías Florit comença en el moment en què, essent orfe, decideix sortir de Menorca, devers l’any 1730. Cal recordar que en aquell moment l’illa era sota dominació britànica. Quan va deixar la seva terra natal, Femenías practicava l’ofici de barber. En el seu viatge cap a Londres va fer una aturada a Montpellier, a França, on va aprendre durant uns sis mesos l’ofici de perfumista. En aquella època, França era l’epicentre mundial de la perfumeria i la cosmètica. I moltes de les flors que s’empraven per crear essències es cultivaven a terra francesa. Montpellier, concretament, era considerada en aquell moment una de les capitals mundials del perfum, degut a la potent indústria que es va crear al voltant del món del perfum.

Però la destinació final d’aquest menorquí era Londres. Del viatge en detalla la ruta a una carta que va deixar escrita i que encara conserven els seus descendents. La vida a Londres va ser-li favorable a Femenias, qui va guanyar-se un nom com a barber. També va conèixer allà a la seva dona, Isabel, a una església a prop del barri del Soho. Amb el dot de la unió entre el menorquí i l’anglesa, van poder comprar la casa del 89 de Jermyn Street, on van muntar la perfumeria. I on n’Edward, nou generacions més tard, segueix cercant l’olor de l’origen del seu avantpassat.

Floris, un nom més que conegut

Durant l’entrevista entre na Mercedes i n’Edward, el perfumista li va comentar que tenia al cap la idea de fer un perfum relacionat amb Menorca amb connotacions de primavera, potser un toc masculí. “Em va impactar molt quan em va mostrar tot el material antic de creació de perfums, perquè em va recordar a la rebotiga de la farmàcia de Josep Cavaller Piris, pare del meu avi a Ciutadella, en Ramon Cavaller Triay, i que ara dirigeix Josep Cavaller Cavaller, cosí de la meva mare”. Tots aquests pots i instruments de mesura que els perfumistes coneixen al detall, és una de les marques de la casa. “La característica principal de Floris és que, si vols, et fan un perfum a la teva mida. Són experts recreant les memòries i sensacions d’un client a través d’una olor, el que anomenen un perfum ‘bespoke’, fet expressament per una persona”, conta na Mercedes.

De fet, són aquest tipus de perfums, els fets a mida per una persona o una ocasió, els que més nom han donat a Floris. L’actual reina Isabel II d’Anglaterra compra la seva fragància a la botiga de Sant James. I el perfumista va crear una olor especial per commemorar el Jubileu de Diamant de la reina, l’any 2013. No és l’únic lligam de la perfumeria amb la reialesa britànica. El primer monarca que es va fixar en la petita Floris -derivat de Florit, el segon llinatge del fundador- va ser George IV, qui va encomanar una pinta de pues suaus l’any 1820, moment en què Floris era coneguda per aquest tipus d’accessoris, a més de les fragàncies.

Moltes altres personalitats han passat per la botiga de Sant James. El polític Winston Churchill, l’escriptor Ian Fleming, creador de la saga de James Bond, o l’actriu Marilyn Monroe van emprar essències de Floris. L’any 1989, la princesa Diana de Gales va inaugurar una de les fàbriques de Floris a la ciutat de Devon, com un gest cap a l’estreta relació de la reialesa amb la marca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.