Laura Portella Pons és una jove ciutadellenca que, de ben petita, sentia que havia de ser escriptora. Tot i que es guanya -per ara- la vida en un àmbit molt diferent, aquest passat cap de setmana ha pogut veure complert el seu somni amb la presentació de ‘Camino a Ethernal’, un novel·la de ciència-ficció amb un missatge de fons que és ben d’actualitat.
Comencem pel principi: qui és Laura Portella i a què es dedica?
La meva professió és la de massatgista, que desenvolupo al meu centre de teràpies per combatre mals i problemes nerviosos. No té res a veure amb l’escriptura! Però escriure és un somni que tenc des que era petita, sempre ho havia dut a dins. Tenc la sort de tenir un gran referent a la meva vida, que és el meu pare. Ell sempre m’ha animat a marcar-me objectius vitals i lluitar per aconseguir-los. I ‘Camino a Ethernal’ m’ha ajudat a llevar-me l’espineta d’escriptora que duia a dins des que era una fieta.
Com t’has llençat al món de l’escriptura, treballant en un àmbit tan diferent?
M’he anat formant amb els anys, a poc a poc. Recentment he fet alguns cursos d’escriptura d’escoles molt especialitzades. A més, estic a un taller que es fa a través de Facebook, que és gratuït. Som una de les sis administradores del grup, des del qual em van animar a posar-me a escriure seriosament. I m’encantaria poder-m’hi dedicar. M’agrada molt la meva professió, però escriure és una passió. A més, ha passat tot d’una manera molt orgànica i precipitada, sense tenir-ho programat.
Ens pots explicar com va ser aquest procés “orgànic” de creació?
Normalment, quan un ha d’escriure un llibre, fa molta feina de guionitzar, cercar informació, recopilar idees, programar tot el que pot ser interessant per la història. L’any passat, arran del taller vam tenir una idea innovadora, que va consistir a votar, entre els participants del grup de Facebook, quin relat els hi agradava més. Va guanyar un company, que és dels que més publica. I com a premi, li vam dir que ens assignés a la resta una consigna mensual. Ell va decidir fer l’inici d’una aventura. Va ser llavors quan el meu cap va fer clic i vaig decidir que ‘Camino a Ethernal’ voltaria entorn un viatge espacial. Què millor que començar una aventura en un coet? Em vaig sentir molt acollida al grup perquè molts companys em van animar a continuar amb la història. Al principi m’ho vaig prendre com una cosa més personal. Però vaig seguir escrivint fins que va sorgir un llibre.
I què conta -del que ens puguis dir- ‘Camino a Ethernal’?
‘Camino a Ethernal’ és el relat del viatge, de com comença i com acaba. La terra ha deixat de ser habitable, i açò fa que comenci aquest viatge. És un toc d’atenció cap a nosaltres mateixos, a què hem de cuidar i respectar el nostre planeta. Ve a ser una metàfora de què, si en pocs anys no començam a canviar la relació que tenim amb el nostre entorn, la Terra ens pot rebutjar. I ens haguem de cercar un pla B. A la vida real no el tenim a aquest pla B, aquesta altra terra. Al llibre, per fortuna, sí que el tenen. La reflexió de fons és que hem de valorar el que tenim, perquè moltes vegades no ho feim.
És un missatge, el de la conservació del planeta, del qual se’n parla molt.
Sí, és un missatge que està molt de moda. Però crec que és un missatge realment important. Hem de fer cas dels senyals que ens està enviant el nostre entorn. Perquè si no posem cada un de la seva part, no aconseguirem canviar la situació.
Quant de temps t’ha duit escriure aquest primer llibre?
En pràcticament dos mesos tenia el llibre escrit i mig corregit. Vaig començar-lo a principi d’any i ja el tenim publicat. Com a part del procés d’aconseguir el meu somni d’escriure, he fet un curs de correcció literària per fer feina a una editorial o com a autònoma. Així que també l’he corregit. Crec que me’l sé pràcticament de memòria! A banda del text, vaig tenir l’ajuda d’en Llorenç Taltavull, que és astrofotògraf. I de n’Ivan Khanet, que m’ha dissenyat la portada.
A través de quina editorial l’has publicat?
L’he autopublicat. És una mica complicat, però ho he aconseguit. Has de complir molt amb els estàndards de la plataforma editorial d’Amazon. Vaig mirar de dur-lo a editorials, però la publicació pels canals tradicionals és difícil. Et fan esperar almanco 3 mesos per una resposta, i si ho envies a diferents editorials has d’anar alerta de mirar de no agafar un compromís si hi ha algú més interessat. Però com som una persona que li agrada molt aprendre, vaig decidir que l’autopublicaria, encara que tenc persones que m’han ajudat. Si hagués de donar un consell a algú que vol publicar, diria que demanin ajuda. Que tenguin un bon corrector, una bona imatge, un bon disseny de portada per poder cridar l’atenció. I una bona marca personal, perquè relacionin l’autor amb el treball.
Quina ha estat la teva inspiració per aquesta història?
Crec que la inspiració és una cosa molt abstracta que es practica. Hi ha molts d’escriptors que diuen patir la síndrome de la pàgina en blanc. A jo no em passa. Jo cerc la inspiració i, com més escric, més coses surten. El problema és quan es deixa d’escriure. Ara mateix estic en procés d’acabar d’escriure el tercer llibre i corregir el segon, perquè Ethernal és una saga. I sempre que puc, escric. I ho faig quasi tot amb el mòbil. El primer llibre està escrit des del mòbil, aprofitant cada segon per escriure, ja sigui a casa o passejant.
Hi ha alguna cosa de tu al llibre?
A part de cuidar el nostre planeta, el que hi ha de jo, és voler fer etern aquest somni. Per açò el títol d’Ethernal. Fa molts d’anys que volia publicar un llibre. Des de petita tenia clar que, abans que qualsevol cosa, volia ser escriptora. I era un somni que havia de fer realitat i etern, malgrat les dificultats.
