Reflexions entorn d’una figureta de bronze, segles I-II després de Crist, exposada al Museu Diocesà de Menorca.
TÀCIT: «Parlar la llengua de l’amo és la marca de l’esclau».
SÍNDROME DE LIVI ANDRÒNIC: síndrome consistent en escriure en la llengua que t’ha derrotat, en la llengua de la derrota.
PLATÓ: Plató va fer enfurir Dionís i, per la gràcia cruel, venjativa i insistent del seu cunyat Dion, el tirà va commutar la pena de mort per l’esclavatge. Plató no va ser mai esclau. No perquè el comprés al mercat un rival, també filòsof, i l’alliberés per l’admiració que hi sentia sinó perquè sempre va mantenir el seu esperit lliure. Com t’atreveixes a autoanomenar-te poeta si mai no has fet enfurir a cap poderós?
VAE VICTUS (Ai, dels vençuts!)
LLEI ROMANA. Segons la llei romana, l’esclau era propietat de l’amo i no tenia personalitat legal.
SALUTATIO MATUTINA. Visita de cortesia que feien els esclaus cada matí als seus amos. Un exemple contemporani. Família treballadora nombrosa passava les vacances d’estiu, a principis dels anys setanta del segle XX, en un antic bouer de Sant Adeodat que, durant la Guerra Civil Espanyola, va servir també de quarter militar de vigilància costanera. Nedaven, cantaven, contaven, cuinaven, dormien, menjaven, reien. Pescaven. Una part del peix capturat -molls, cap-roigs, aranyes, verderols, raors…- que treien amb les dues xarxes i els palangres els pescadors de la família era donat als al·lots petits perquè el duguessin en ofrena als amos del bouer, que vivien a les cases del lloc.
ROMA. Metges, banquers, escribes, professors, notaris, copistes, advocats… eren esclaus la majoria.
DESHUMANITZAR A TRAVÉS DE LA POR o les cadenes dels esclaus són els seus diferents, reals o ficticis, terrors.
ANALOGIA DE LA CADIRA. El filòsof, novel·lista i dramaturg Jean Paul Sartre va rebre l’encàrrec durant la Resistència de protegir la Comédie-Française d’una possible ocupació nazi. Quan hi va arribar Albert Camus el va trobar endormiscat en una cadira. Albert va tenir la pensada de despertar Sartre amb un crit en forma d’una frase punyent i irònica: «¡Vostè ha girat la butaca del teatre en la direcció de la història!».
BAUDELAIRE. «Home lliure, sempre estimaràs la mar».
ENSINISTRAMENT DE L’ÀGUILA. Es captura una àguila salvatge acostumada a volar en llibertat. Es cobreix el seu orgullós cap amb una caputxa. Es posa l’àguila damunt una corda. L’àguila ha d’aprendre a guardar a les fosques l’equilibri damunt el fil. S’alimenta l’àguila. Es substitueix la corda pel guant de cuir. Es continua alimentant l’àguila amb trossos de carn. Es treu la caputxa del cap de l’àguila i se la torna a alimentar amb la mà. S’amolla l’àguila. Si s’ha fet l’ensinistrament de forma correcta i durant el temps suficient l’àguila tornarà, es posarà damunt el guant de l’ensinistrador i ja estarà preparada per a caçar.
NEGRERS. Al Museu de Menorca es pot veure una fantàstica exposició que es una deconstrucció minuciosa d’un quadre del segle XIX. La pintura a l’oli de grans dimensions retrata l’activitat de 158 personatges en el Moll de Llevant del port de Maó. Hi surt un home negre. Amb molt d’encert, les comissàries de l’exposició Cristina Andreu i Montserrat Anglada, han encadenat el personatge amb el tràfic d’esclaus que es va dur a terme des del nostre ara idíl·lic port. L’apartat de Magatzem d’històries es titula La història silenciada dels negrers i apunta que el primer país que va prohibir el comerç d’esclaus va ser Anglaterra, el 1833, i que Espanya va ser un dels darrers, no ho va fer fins a l’any 1880. Menorca va tenir grans armadors o capitans que es van enriquir d’aquest cruel i lucratiu comerç d’esclaus que unia a través de la mar tres continents: Europa, Àfrica i Amèrica. Els noms ens parlen a les clares de la seva procedència: Miquel Pons, Vinent Vives, Pere Vanrell, Josep Pere Taltavull, Joan Pons…
ESCLAU. Masculí o femení. El qui està sota el domini absolut d’un amo; persona privada de tota llibertat i sotmesa a la voluntat d’un altre. Un segon significat antic de la paraula fa referència a la petjada; impressió dels peus d’home o animal en el lloc per on ha passat.
CONCLUSIÓ. Visitau la col·lecció del Museu Diocesà de Menorca a Ciutadella i l’exposició Magatzem d’històries del Museu de Menorca a Maó. El coneixement ens fa lliures.
