Afganistan ha tornat a la casella de sortida. En pocs dies, el país ha retrocedit dues dècades. La comunitat internacional observa expectant, i commocionada en alguns casos, allò que veus expertes havien anticipat. Fa sis mesos, l’Institut d’Estudis Estratègics, proper al Ministeri de Defensa, advertia el que podria succeir si es produïa una sortida precipitada de les tropes aliades.
S’han complert els pitjors presagis i, en pocs dies, els talibans han recuperat el control del país amb la imposició de l’integrisme fonamentalista. El seu fanatisme religiós es caracteritza per la interpretació integrista de la Sharia, per anar contra la cultura i, sobretot, per l’opressió dels drets de les dones.
Una mica d’història
La història d’Afganistan és rica i complexa, però el seu camí, des de l’antiguitat fins a avui està condicionat per la seva ubicació estratègica a l’Àsia Central. Lloc de pas de possibles rutes de gas i petroli i principal productor d’opi del món (i, per tant, d’heroïna), pateix la trista sort de ser un país de cruïlla, que ha estat i és objecte de cobdícia de les diferents potencies mundials i també dels interessos dels països veïns. Ja en el segle XIX, Rússia i Regne Unit es disputaren la seva influència, pugna que es tancà l’any 1919 amb l’expulsió de les tropes colonials britàniques. Tanmateix, cap als anys setanta, els Estats Units mogueren peça tot donant suport als muyahidines islamistes, aliats militarment amb Pakistan i finançats per Aràbia Saudi, per tal de lluitar contra les forces russes en territori afganès. Anys més tard, aquells senyors de la guerra passarien a ser l’embrió del règim talibà.
Des de llavores, Afganistan esdevé escenari del joc de Risk internacional en la que hi juguen no només els Estats Units i Rússia, sinó també Xina, Iran, Índia o Pakistan. Aquest entramat d’interessos ha alimentat i ha fet créixer el moviment talibà, que l’any 1996 aconseguí conquerir la seva capital, Kabul. La regressió del país fou terrible i immediata. De manera paral·lela, els talibans s’alien amb l’organització terrorista Al Qaida, dirigida per Osama Bin Laden i autora dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 contra Washington i Nova York.
En resposta a aquells atacs, els Estats Units envaeixen Afganistan, que en poc temps aconseguiren expulsar els talibans, que es refugiaren a Pakistan i que han aconseguit mantenir-se actius gràcies al suport financer d’Aràbia Saudita.
L’ocupació dels Estats Units i les tropes occidentals al país ha durant dues dècades. Aquesta presència s’ha justificat amb l’objectiu de pacificar el país, reconstruir les rivalitats internes i faccions enfrontades, reconstruir la societat i l’economia i recuperar els drets de les dones.
En aquests 20 anys, el país ha avançat ben poc. Així, l’any 2019 es situà en el lloc 170 (de 189) en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de Nacions Unides. Gairebé la meitat de la seva població viu sota el llindar de la pobresa, mentre que la participació de les dones en la presa de decisions continua essent limitada i segueixen essent brutalment castigades per distintes maneres de violència. A més, les institucions governamentals són dèbils i incapaces de proveir els serveis bàsics, mentre que l’accés a l’educació i la sanitat són limitats, segons Intermon Oxfam.
La raó d’aquest fracàs és que han pesat més els interessos estratègics que no la voluntat de pacificació, reconstrucció i democratització de l’estat afganès.
Demanam accions valentes
Com a Fons Menorquí de Cooperació, exposam que estam davant d’una tragèdia que es podria haver evitat i, davant d’aquesta situació, calen accions ràpides i valentes per part de la comunitat internacional per tal de salvaguardar la integritat i la vida de milers de persones afganeses que podrien ser represaliades per part dels talibans.
Demanam que la comunitat internacional, i en concret el govern espanyol, garanteixi una sortida segura d’Afganistan de totes aquelles persones que es troben en situació de perill, tot facilitant les evacuacions, proporcionant visats i places de reubicació i reassentament. Advocam pel dret a una acollida digna.
Demanam que es tengui especial consideració cap a les dones en situació de vulnerabilitat i situació de risc.
Demanam l’aplicació d’unes polítiques migratòries a Europa més humanes i justes, que respectin la legalitat internacional, el dret i la dignitat de les persones. Demanan unes polítiques migratòries compromeses i de responsabilitats compartides.
Demanam que el govern espanyol intercedeixi davant Nacions Unides per tal que s’exigeixi als talibans el respecte al dret internacional dels drets humans, protegeixin la població civil i defensin i garanteixin els drets de les dones.
Demanam que les entitats locals interpel·lin el govern espanyol i la comunitat internacional perquè actuïn d’acord amb la legalitat i el respecte als drets humans.
Mantenim la disposició de la nostra illa d’acollir i acompanyar en el procés d’integració a les persones refugiades que arribin a la nostra illa, acordada per la Comissió de Presidents de les Corporacions Locals del 7 d’abril de 2016 feta en el marc del drama humanitari provocada pel conflicte sirià.
Confiam amb la solidaritat del poble de Menorca i la capacitat de resiliència del poble afganès.
