La galeria Hauser & Wirth obrí les seves portes a l’Illa del Rei, a Maó, el passat 19 de juliol. Des de llavors, un riu de persones travessen amb barca des del moll del port fins a l’illot per veure no només l’exposició de l’artista Mark Bradford, que ha inaugurat l’espai. Sinó que són moltes les persones curioses que aprofiten el viatge per veure com s’ha transformat l’arquitectura de la part est de l’illa, convertida ara en sales d’exposicions. Només cal veure les xarxes socials d’amics i coneguts per entendre que, fins i tot als menorquins, ens estira l’art.
Hauser & Wirth Menorca, més que una galeria d’art
La posada en marxa de la galeria del famós matrimoni ha suposat per Menorca ser damunt de les revistes més prestigioses del món de l’art. I del turisme. Publicacions com Traveler s’han fet ressò de l’obertura del nou espai, concebut amb un concepte integrador que vol fer partícip els menorquins. Per les fotos que es poden veure a xarxes, aquesta participació illenca del projecte és més que palesa. Un nom menorquí destaca sobre els visitants. Mar Rescalvo, gestora cultural des Mercadal que fou gerent de l’Orquestra Simfònica de Balears, n’és la directora del centre. És ella qui explica, també a través de les xarxes de Hauser & Wirth Menorca, què suposa per l’illa una galeria com aquesta. “És un projecte molt especial per Menorca perquè la posa al mapa mundial de l’art contemporani”, comenta Rescalvo. La idea que les instal·lacions s’ubiquin a una illa dintre d’una illa és també un dels motius que fan d’aquest nou espai expositiu un lloc incomparable amb la resta de les galeries de Menorca. I, tot que la visita és gratuïta més enllà dels 5 euros que s’han de pagar pel trajecte de moll a moll, les obres exposades i l’ús que se li dona a l’espai, ja donen una idea de què comprar art a l’Illa del Rei, no és a l’abast de totes les butxaques.
Hauser & Wirth, una trajectòria més enllà de Menorca
La de l’Illa del Rei no és la primera sala que la família Hauser & Wirth obre al públic. En paraules seves, i després de més de 30 anys muntant espais expositius, Iwan Wirth comenta que “t’adones que són els espais els que et troben a tu”, i no al revés. La unicitat de les galeries rehabilitades, la “dificultat” d’accés i la preservació històrica i paisatgística de l’entorn, juguen un paper important en l’experiència que suposa visitar Hauser & Wirth Menorca.
Nova York, Londres, Somerset, Zurich, Monaco, o Los Angeles són alguns dels noms que es poden veure al costat de Menorca dintre del web del grup. Allà, també ens podem fer una idea de l’envergadura dels noms associats a Hauser & Wirth. A banda de les obres de Mark Bradford, a qui podem conèixer a Menorca a través de la seva obra ‘Masses and movements’, que inclou una pintura mural feta expressament pel nou espai, una instal·lació d’escultures de globus terraqüis, i una col·lecció de pintures basades en un mapamundi del segle XVI, al catàleg d’artistes trobem noms com Annie Leibovitz, Guillermo Kuitca, o el més nacional Eduardo Chillida. D’aquest últim en podem veure una obra a l’espai menorquí, “Elogio al vacío”.
Un projecte a tres bandes
Però a banda dels 1500 metres quadrats i les obres de Bradford, de les quals destaca, per la seva tridimensionalitat, la instal·lació dels globus terrestres, Hauser & Wirth Menorca amaga moltes altres belleses.
L’arribada al moll condueix directament, pel camí original empedrat, a una escala que connecta tots els espais expositius, terrasses i cantina. Un continu entre art, arquitectura i paisatge que es complementa amb les vistes del port de Maó. Tant a l’abast i tan allunyat de l’esfera artística de l’Illa del Rei. Així i tot, un dels tres pilars sobre els quals es fonamenta el projecte de Menorca, és la integració de la galeria amb el seu entorn. No només a través de les visites obertes a tots els públics. Sinó també amb detalls com el jardí dissenyat per Piet Oudolf, dintre del qual s’ha tingut molt en compte la climatologia mediterrània de l’illa. Un altre dels pilars sobre els quals s’ha volgut formar el projecte de Hauser & Wirth Menorca és la gastronomia illenca. Per aquest motiu cobra gran pes dintre de l’espai la cantina i la gran terrassa ubicada al petit bosc de la costa nord de l’Illa del Rei. Una ubicació màgica per prendre un tast de la gastronomia menorquina, l’oferta de la qual va variant al llarg del dia. El tercer puntal del projecte, i amb el qual l’exposició de l’obra de Bradford hi té en aquests moments molt a veure, és la part educativa. En aquest cas, s’ha reservat una de les ales de la segona galeria per ubicar el que s’anomena Education Lab. Junt amb alumnes de l’Escola d’Art de Menorca, Bradford ha creat un mural on es reflecteix la crisi global de les migracions actuals. I es posa a disposició del públic el material necessari per crear, de forma col·lectiva, nous murals que obrin els ulls sobre aquesta gran crisi mundial.
I també el rebuig. A alguns ens agradaria sabre com han aconseguit els permisos per fer el que han fet en aquest lloc. Com pot ser que els usos ara no se’ls mirin i, en canvi, si tens un hortal te miren amb lupa i te l’esbuquen? I quina sostenibilitat ambiental pot tenir una activitat que el que fa és de cridar ben fort per a què una vintena de rics del món ens venguin a visitar en els seus jets privats (cadascun amb els seu) per comprar les obres artístiques de la galeria (i quan són aquí s’encapritxen del que veuen)? D’açò se’n diu disfressar el comerç, el mercadeig, l’elitisme de cultura i de cultura en té poc o res. Una llàstima que aquest discurs l’hagi comprat MES per Menorca. Més aviat semblaria un discurs de partit estatal, no sobiranista. També diré que, pels darrers moviments dins la formació nacionalista, es podria dir que n’hi ha uns quants que no hi estan gens d’acord. Tot plegat, una llàstima.