La força expressiva i la pura energia del Trio Rodin 49è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella 2021

Foto Rafa Raga. Trio Rodin. Festival de Música d’Estiu de Ciutadella. Dia 23 agost 2021.

Inspirades la majoria d’obres que tocaren en danses populars d’arreu del món i amb intenses històries d’amor entremig, el Trio Rodin va oferir un concert que fou pura energia, a vegades suau i delicada però sovint vibrant i frenètica, amb una força expressiva digne de destacar i una conjunció tocant el cel, una sincronia molt ben definida on es notaren en positiu els deu anys que duen ja actuant plegats a alt nivell.

Encara que en molts moments del concert, titulat Folk Love Story i que va ser el penúltim del Festival de Música d’Estiu 2021 que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, dilluns vespre al Claustre del Seminari; fou el piano, amb un Jorge Mengotti excels, l’instrument que prengué bona part del protagonisme, en el seu global tant el violí com el violoncel, amb uns sincronitzats i virtuosos Carles Puig i Esther García, no es quedaren en cap cas endarrere. Açò també amb uns efectes afegits que causaren fins i tot sorpresa entre el públic, fruit d’uns divertits i treballats arranjaments propis en algunes de les peces, on a la vegada hi sonaren unes quantes pinzellades de percussió, com ara amb una pandereta, fregant els dits de les mans un contra l’altre o donant petits cops al damunt o davall dels instruments.

El concert, tot i que sense descans, va tenir dues parts diferenciades, unides per aquest fil conductor principal que foren les danses populars de diversos indrets del món, interpretades a un ritme sostingut i de manera pedagògicament cronològica entre les seleccionades, de més antigues a més modernes, encara que foren escrites entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

Al començament, el Trio Rodin va oferir les que són les núm. 2 de cadascuna de les dues sèries de Danses eslavesque va composar entre 1878 i 1886 Antonin Dvorák, nascut a la Bohèmia del llavors Imperi Austríac el 1841 i mort l’any 1904 a la Praga de l’actual Txèquia, amb les populars dumka i starodávny com a tipus de ball en què s’inspiren, intenses i precioses i amb fragments que en poc temps són capaços d’anar d’una lenta malenconia a l’eufòria més absoluta.

Sense perdre intensitat, en tot cas accelerant-se i tot, de la música popular eslava passaren al folklore andalús, amb una versió pròpia del Trio Rodin de les fabuloses Cinc danses gitanes (primera sèrie) que el sevillà Joaquín Turina (1882-1949) va escriure entre els anys 1929 i 1930. A aquests arranjaments, d’unes obres que són originals per a piano sol, els Rodin els duen al seu terreny i, canviant també l’ordre de dues de les danses, aconsegueixen que alguns dels efectes sonors afegits siguin una autèntica i polida sorpresa per al públic, que ha d’estar ben atent per no perdre’s detall. Especialment impactants foren la frenètica i amb tocs àrabs Zambra del principi i l’efectista Sacro-Monte del final, amb el sorprenent Generalife d’entremig.

I d’Andalusia cap a Armènia amb la mostra d’Aram Khachaturian (1903-1978), amb la finíssima Romança i el preciós Vals integrats al drama d’amor i gelosies que és Masquerade, qualificat de música incidental, escrits pel compositor nascut a Tiflis (Geòrgia) a les primeries de la dècada de 1940. I dos dels temes, de 1942, inclosos al seu ballet Gayane, nom amb què Khachaturian anomenava de forma afectuosa a la seva dona Nina Makarova: la delicada Cançó de bressol i la brillant i vital, pura energia en mans del Trio Rodin, Dansa del sabre, conegudíssima música que no deixaries mai d’escoltar i que compta amb multitud de versions i arranjaments.

Si aquest viatge per diverses músiques populars i clàssiques eslaves, andaluses i armènies va ocupar la primera part del programa Folk Love Story, a la segona part s’erigí com a protagonista el musical West Side Story que el compositor estatunidenc Leonard Bernstein (1918-1990) va escriure l’any 1957. Açò sí, amb uns acurats i exigents arranjaments propis del Trio Rodin amb una selecció de deu de les seves danses més emblemàtiques i que van acabar d’entusiasmar al públic.

D’entre la desena de temes d’aquesta immortal, i també tràgica, història d’amor entre Romeu i Julieta traslladada al Manhattan dels anys 50 que és West Side Story destacaren la meravellosa versió de Maria, el mogut i frenètic Mambo, l’emotiu One hand one heart i l’irresistiblement intens America, fabulosa adaptació de final apoteòsic. Com a regal, el Trio Rodin oferí la repetició de Maria, magnífic epíleg a una altra gran nit musical.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.