El GOB ha enviat un escrit formal al Govern Balear per denunciar el reiterat incompliment per part d’alguns usuaris de la mar que llencen les seves àncores sobre praderies de Posidònia i altres fanerògames marines. Es demana que s’usin noves tecnologies per controlar la situació.
Aquest estiu és probable que s’hagi tornat a assolir un rècord de presència d’embarcacions al voltant de l’illa. La mar és molt gran, però les zones on recalen gran part de les barques reben cada dia dotzenes de visites, una part de les quals incompleixen la normativa que protegeix el fons marí i tiren l’àncora damunt la posidònia.
En el procés de frenar-se i també a l’hora de partir, aquestes àncores arrabassaran feixos de plantes que necessitaran dècades per regenerar-se. Una dinàmica que no pot continuar els anys venidors.
Ja fa molts anys que la ciència ha explicat la importància de les praderies marines, directament lligades a la protecció i la regeneració de les platges, la conservació de la vida marina i la transparència de les aigües que envolten Menorca. És per aquest motiu que l’any 2018 es va aprovar l’anomenat Decret Posidònia. Tres anys després, és hora de fer-lo complir.
Per aquests motius, el GOB ha escrit al Conseller de Medi Ambient del Govern Balear, competent en la matèria, per demanar que la pròxima temporada es dotin de serveis de drons i d’avionetes acompanyats d’agents de l’autoritat ambiental, que puguin expedir directament expedients de sanció a partir de fotografies i atestats correctament elaborats.
Algunes zones pateixen especialment la concentració de barques amb comportaments no permesos. És el cas de sa Platja gran i Sa Farola a Ciutadella, al voltant dels illots de Binissafúller, davant de l’Illa de l’Aire (on els usuaris aprofiten que el vigilant no treballa als vespres per passar-hi la nit), a moltes de les cales de la Reserva Marina del Nord de Menorca o fins i tot a la costa del Parc Natural de s’Albufera des Grau.
Un altre punt conflictiu que es repeteix cada estiu és la Badia de Fornells on, tot i comptar amb un vigilant, les barques fondegen a dins del camp de boies, acte que està totalment prohibit, arrancant feixos de Posidònia i Cymodocea i degradant l’estat del fons de la badia.
El principal problema que es detecta és una manca de vigilància efectiva. La majoria de vigilants no gaudeixen de capacitat sancionadora. Poden donar avís als Agents de Medi Ambient perquè es personin i puguin obrir expedient, però aquests últims van tan saturats que no poden donar resposta a tots els avisos que reben.
Per aquest motiu es demana una nova estratègia de vigilància, que aprofiti la tecnologia existent per treure fotografies acompanyades de denúncia firmades per agents de l’autoritat. També s’ha proposat, que s’insti a la col·laboració amb la Guàrdia Civil del Mar, que opera a Balears, per tal que es puguin sumar a la labor de vigilància amb helicòpters i embarcacions.
Des del GOB, creiem que els decrets i normatives que s’han anat aprovant els últims anys com el Decret Posidònia o les normatives que regulen el fondeig a les Àrees Marines Protegides, són grans passes cap a la conservació del medi marí, però quan ja han passat uns anys, cal acompanyar-ho d’una vigilància efectiva i un règim sancionador dissuasori per aquella gent que demostra incapacitat de comportar-se correctament amb el patrimoni natural, que és la base de l’atractiu de les zones que es visiten.
