Des de principis dels 2000, el poblat de Torre d’en Galmés dona una mica més de llum sobre la història de Menorca gràcies a les excavacions que s’hi duen a terme de manera interrompuda. I des de 2004, l’arqueòleg Antoni Ferrer treballa sobre el terreny com a codirector de l’excavació, acompanyat per Borja Corral i Carlos de Salort, i un bon grup de persones que els ajuden. Després de 4 anys allunyat de la feina de camp -que va dedicar a la direcció insular de Patrimoni – Ferrer comenta sobre la recent troballa de restes humanes que “sempre criden l’atenció, però hi ha altres elements que ens expliquen millor què passava a Torre d’en Galmés”, fa gairebé 2.000 anys. Aquesta setmana, amb la campanya ja acabada, ens conta què hi ha de nou al poblat d’Alaior.
És emocionant trobar ossos humans quan excavau?
Les restes humanes sempre criden molt l’atenció, tot i que no és el més interessant que hem trobat. El que no és habitual és trobar restes humanes dins cases, encara que no és la primera vegada que ho veiem a Torre d’en Galmés. A la part sud del poblat vam excavar una altra casa que s’ubica dintre de la mateixa cronologia (entre el 300 i 200 de la nostra era) que la que hem excavat ara -que es troba al nord- i on vam trobar restes de 6 individus. Els ossos que hem trobat a la casa nord ja els vam veure l’any passat, però no ho hem fet públic fins ara perquè havíem de fer les proves pertinents. La datació amb carboni 14 ens indica que estem davant unes restes humanes d’entre el 350 i el 200. Ho podem afinar una mica més amb les tipologies ceràmiques que hem trobat associades a la casa, que són ceràmiques provinents d’Eivissa. Per tant, de l’època púnica, cartagineses.
Donen alguna dada més aquestes ceràmiques, sobre les persones que hi vivien al poblat?
Per les ceràmiques que hem trobat, podem dir que segurament les restes humanes que hem trobat s’atraquen més cap al 200. El mateix ens va passar a la casa sud.
Quines conclusions n’heu extret d’aquesta casa nord que heu excavat?
Ens aventuram a ubicar aquesta troballa en un context històric, tot i que no ho sabem del cert. A finals del segle III es produeix la guerra entre Roma i Cartago, que afecta a tot el Mediterrani Occidental. En aquesta guerra, els foners baleàrics hi participen com a mercenaris per Cartago. I és en aquest moment, durant la segona guerra púnica, en què Cartago veu que la victòria s’allunya, patint derrotes greus a la península. D’aquestes derrotes, un general cartaginès, de nom Magon, arriba a les Illes per arreplegar més mercenaris. A Mallorca ni tan sols els deixen desembarcar. Però sí que ho fa a Menorca. En coneixem la història gràcies a les fonts escrites d’historiadors romans, que conten que Magon va prendre el control de l’illa, passant l’hivern a Menorca, i partint amb 2000 mercenaris. No sabem si aquesta lleva va ser voluntària o va ser forçada, si va causar conflictes interns. El que sí que veim com arqueòlegs és que, al segle III, hi ha un moment d’inflexió dintre dels poblats.
Per què trobau que hi ha un moment d’inflexió? Què va passar?
Hi ha moltes estructures que s’abandonen i no es tornen a emprar, d’altres canvien d’ús, i d’altres que es mantenen. El que no sabem del cert és el perquè. El que vam veure a Torre d’en Galmés quan vam excavar la casa sud, relacionat amb aquest punt d’inflexió, és que es va abandonar de manera sobtada -perquè hi vam trobar tot l’utillatge, no van agafar ni tan sols els objectes metàl·lics, que eren molt valuosos-, i a més, hi vam trobam els cossos de dins, quan no és un lloc d’enterrament. Al cap de temps, el sostre de la casa va col·lapsar i ho va deixar tot segellat. A la casa nord ens ha passat el mateix, el que ens fa pensar que realment hi va haver algun fet històric que va ser important. Trobar una situació així a una casa podria haver passat per un fet aïllat. Amb l’excavació d’aquesta segona casa, que es troba a l’altra punta del poblat, ens indica que segurament va ser un esdeveniment global.
Com sabeu que va ser un abandonament sobtat?
Les restes humanes de la casa sud, segons va poder comprovar l’arqueòloga antropòloga Elena Sintes, van passar temps a la intempèrie, perquè mostraven marques d’ullals que les havien garronejat. I per com les vam trobar col·locades, vam poder veure que algú havia reagrupat els ossos. A la casa nord, té pinta de què va passar una cosa semblant, tot i que ara toca fer la part de laboratori per corroborar-ho. Açò és un altre indici que ens fa pensar que alguna cosa estranya va passar. No té res a veure amb els rites funeraris que sabem que practicaven. A dintre dels poblats no s’enterraven els morts. I tampoc deixaven els cossos a la intempèrie.
Dius que hi ha altres dades interessants, a banda de les restes humanes, que heu pogut veure amb l’excavació d’aquesta casa nord.
La casa nord és també curiosa per l’estructura que presenta. Els habitatges del talaiòtic final és un dels elements que millor coneixem de tota la prehistòria de Menorca, perquè són cases molt estandarditzades. En canvi, aquesta no sembla tenir el típic pati descobert, perquè hi hem trobat uns nivells d’enderroc important, el que ens fa pensar que potser hi hauria una coberta. També crida l’atenció el fet que no sembla haver-hi cambra nord, que era la més important de la casa. A banda, és una casa orientada a l’est, quan pràcticament la majoria d’habitatges són orientats cap al sud.
Heu trobat restes més antigues que a la casa sud?
És un poblat que té un interval d’ocupació molt llarg. I el que hem documentat fins ara són els darrers períodes: talaiòtic final i època romana. També, perquè hem començat per la perifèria del poblat, i les estructures més antigues són les centrals, els talaiots. La idea, quan van començar a excavar aquesta casa nord, era veure si podíem trobar restes més antigues, perquè es troba més a prop del talaiot, però el que hem trobat fins ara és del talaiòtic final, tot i que podríem arribar a trobar materials més antics. Per ara, és una incògnita.
Com afecten aquestes troballes a la candidatura de Menorca Talaiòtica?
L’expedient ja està fet i tancat. Però continuar amb la investigació és important dins d’una candidatura d’aquest tipus. I sempre ajudarà a reforçar, com fan la resta de jaciments, a donar suport a la Menorca Talaiòtica. A banda, és un lloc que desperta interés. No només per part del públic general, sinó de persones que vénen a col·laborar en les feines de camp, que sempre n’hi ha de disposada. Quan fem la jornada de portes obertes en acabar la campanya, sempre tenim un bon grup de persones que vénen a veure què hem trobat. Hi ha gent interessada en la prehistòria de Menorca. No m’atreviria a dir un percentatge, però hem de ser conscients que no tothom es pot interessar per tot.
