Macià Florit, cineasta: “La càmera m’ajuda a entendre d’on venc i qui som” Per Itziar Lecea

El jove cineasta menorquí, Macià Florit Campins, presentà el passat 14 de setembre la peça audiovisual sobre la nostra illa. “Menorca filmada” que és un recull d’imatges que mostren la visió que el realitzador té de la seva pròpia terra; un avanç que va permetre veure la feina de Florit abans que s’estreni a Mallorca el seu primer llargmetratge, “Pedra pàtria”.

Què és Menorca filmada?

“Menorca filmada” és un recull d’obres audiovisuals meues, filmades totes a Menorca. La projecció que farem al “Tast de cultura” consistirà en un repàs de peces cinematogràfiques, algunes estrenades, d’altres inèdites, algunes d’antigues, d’altres més recents, en el que veurem diferents aproximacions visuals al paisatge menorquí. Serà, per tant, un format entremig d’una xerrada-col·loqui i alhora projecció de pel·lícules.

Per què t’has decidit per aquest format?

Crec que pot ser interessant pel públic obrir el procés creatiu que hi ha darrere de les diferents peces audiovisuals i reflexionar junts sobre escriure, filmar i editar pel·lícules fetes des de i per a Menorca.

Què té l’illa d’especial per dedicar-li el metratge que li has dedicat? Què t’estira de casa?

Menorca és un territori molt peculiar, amb una forta personalitat. Però, en realitat, tots els paisatges són interessants o bells o inquietants. Cada racó de món podria ser l’espai d’una pel·lícula, si la mirada de qui filma l’enquadra i li troba el seu lloc dins d’una història. Menorca m’ha estirat perquè, com bé dius, és ca meua. I mirar el teu propi lloc d’origen és un exercici que et permet revisar aquells paisatges que has vist moltes vegades des d’una altra perspectiva. La càmera m’ajuda a entendre d’on venc i qui som. Filmar Menorca és, en part, un intent d’aprofundir en el passat i el present del territori on he nascut.

Tens a punt d’estrena una pel·lícula. Què ens en pots contar?

Enguany s’ha estrenat el meu primer llargmetratge com a director: “Pedra pàtria”. És un assaig documental de 75 minuts que em permet reflexionar sobre les meves arrels familiars i la identitat menorquina, que ve donada pel lligam antic amb la terra i la geologia. La pel·lícula neix quan el meu germà va sortir per ses festes de Sant Joan, com a cavaller de la colcada, i aquest fet em va fer plantejar la pregunta sobre per què jo anys enrere vaig decidir partir de Menorca per estudiar, mentre que ell va decidir quedar-se a l’illa per dedicar-se al camp, tal com havia fet el nostre avi. D’aquesta anècdota va començar un procés de creació llarg, que ha durat vora 6 anys i finalment aquest 2021 s’ha pogut estrenar. Estic molt content de la rebuda que ha tingut, de moment. Ha passat per diversos festivals internacionals, com ara Doclisboa o Visions du Réel. Aquesta tardor seguirà viatjant a França, Mèxic i Cadis, i finalment s’estrenarà a Palma i a Ciutadella. Encara no puc dir lloc i data de l’estrena a ca nostra, però molt prest ho anunciarem.

Creus que els projectes audiovisuals fets a Menorca tenen prou ressò?

A Menorca comencen a rodar-se i produir-se coses molt interessants. Des de fa un parell o tres d’anys, IB3 ha apostat més fort per la producció menorquina i, en general a Balears, per donar suport a projectes cinematogràfics més arriscats i d’autor. Fer cinema des de Menorca significa moure’s en la perifèria i resulta molt complicat trobar els recursos necessaris. De totes maneres, crec que els propers anys veurem el naixement de pel·lícules menorquines de molt bon nivell i que segur que tindran acollida internacional. Pens en els futurs projectes de Laia Foguet, Pep Salvador o Carme Gomila, per dir-ne tres que conec de prop.

Com rep el públic menorquí les propostes fetes per menorquins?

Sobre el públic menorquí, diria que sempre ha respost molt i molt bé a les propostes audiovisuals nascudes a Menorca. Crec que veure la teva pròpia terra, el teu poble, la teva gent, en el mirall cinematogràfic d’una pel·lícula resulta sempre molt atractiu i enriquidor. Per exemple, record les estrenes de “Ardara” de Raimon Fransoy i Xavier Puig, o “La vida lliure” de Marc Recha amb molta estima, ja que el públic illenc va respondre de forma magnífica i va omplir els cinemes. Esperem que els Cinemes Canal Salat obrin de nou a Ciutadella per poder seguir compartint pel·lícules en les condicions òptimes d’una sala.

Trobes que les administracions públiques haurien de donar més visibilitat als projectes audiovisuals illencs?

Les administracions, sobretot a nivell de Menorca, fan el que poden. Crec que des del Consell Insular s’han engegat línies d’ajudes a la creació molt ben orientades, i que s’han realitzat algunes campanyes i produccions audiovisuals de qualitat. Com he dit abans, IB3 recentment ha posat més atenció damunt Menorca, donant oportunitat a productores emergents com Produccions des Far, per exemple. És cert que moltes vegades, des de l’administració, quan parlen d’audiovisual tot gira ràpidament cap al format promocional, el clip musical, el lema publicitari, la postal colorista de ca nostra. En aquest sentit, seria interessant obrir el ventall a formació i beques pròpiament artístiques i cinematogràfiques. L’exemple a Galícia és molt bo: una comunitat no massa extensa amb una cultura perifèrica aconsegueix, mitjançant unes ajudes artístiques lliures i sense condicions, aixecar un conjunt de pel·lícules radicals en llengua gallega que han arribat a tots els festivals de prestigi internacionals. Així, administracions i creadors han elaborat un catàleg patrimonial i artístic de primer nivell en pocs anys. Menorca ha estat plató de diverses pel·lícules; és a dir, algú de fora mira l’illa, però el proper pas és que aconseguim modelar la nostra pròpia veu i mirada illenca, i fer cinema des de dins cap enfora.