El Papa Benet XVI obrint la finestra del seu silenci conventual en el llibre “La vertadera Europa: Identitat i missió”, es formula preguntes front les noves orientacions i els nous debats actuals sobre el matrimoni, avortament, eutanàsia…: Què és la persona humana? És o no és una criatura de Déu? I aporta la seva resposta: Quan es renuncia a la idea de creació, es renuncia a la grandesa de l’home, a la seva dignitat que va més enllà de qualsevol planificació. I no dubta en dir que violar o negar la naturalesa de l’home condueix a la seva autodestrucció. Ja deia Einstein, científic: Mira en profunditat la naturalesa i tot ho comprendràs millor. I també deia Edwart Abbey, filòsof: La naturalesa no és un luxe sinó una necessitat de l’esperit humà, tan vital com l’aigua o el bon pa.
Francisco Vázquez Vázquez, ex embaixador espanyol, no dubta en manifestar: A l’Espanya d’avui, els catòlics no som prou capaços de dimensionar, o el que és pitjor, de preveure les conseqüències del nou escenari social i polític que les lleis aprovades en aquests darrers anys van imposant, afectant a drets tan fonamentals com –entre d’altres- el de la vida, el de la llibertat d’educació o el de la llibertat religiosa. No ens és suficient en sentir i veure, ens és necessari, escoltar, observar, sospesar, reflexionar. Sempre m’ha fet pensar el que diu Jean Baudrillard, sociòleg francès: La necessitat de parlar, fins i tot si un no té res a dir, es torna més necessària quan un no té res a dir, així com la voluntat de viure es fa més urgent quan la vida ha perdut el seu significat.
I escoltant una dona a un vídeo que em van enviar, observava com manifestava que s’han d’ajudar a les persones que entren i surten d’una clínica per avortar a fi de que no hi hagi cap dona que pugui exercir el seu dret a ser lliures. Llibertat -deia- és decidir tenint la possibilitat d’elegir. Hi ha que ajudar a aquestes dones -insistia- hem d’intentar que es sentin acompanyades en moments en que es pot acabar amb la vida d’un innocent. I acabava així:Que algú digui que és progrés acabar amb la vida d’un innocent és tristíssim que ho hàgim de sentir en aquest saló de plens. Ja deia Sèneca que qui és valent es lliure. Admir a les persones que tot i que tenen por de manifestar el que avui sona diferent a molts, vencen la por i ho manifesten.
Diàlegs i debats sobre la família, el dret a la vida, la mort digna… no s’han de dur a terme sota la “imposició” de cap pensament. No hem d’admetre -fruïm ja molts d’anys d’història- un despotisme il·lustrat que imposa un pensament donant-li l’exclusivitat “d’únic”.Immanuel Kant, filòsof, expressa: Es mesura la intel·ligència d’algú segons la capacitat que té de suportar dubtes. I seguia dient: El savi pot canviar d’opinió, el neci no. I la Mare Teresa de Calcuta manifestava també: No hem de tenir por a ser un signe de contradicció per al món.
No hem de tenir por a les llibertats acadèmiques com la llibertat de càtedra o d’investigació. No hem de suprimir crèdits i subvencions públiques als disconformes. No hem de frenar la llibertat a l’objecció de consciència. No hem de tenir por als ideòlegs del pensament únic sobre l’avortament, l’eutanàsia, les polítiques de gènere, les noves realitats familiars, la instrumentalització dels programes educatius… No és violent qui lluita per ser lliure, ho és qui nega la llibertat. Quan algú ens vol treure la llibertat d’opinar diferent qualificant, a qui s’hi manifesta, de qualsevol manera, ens vol muts com ovelles conduïdes a l’escorxador. Crec que solament si ens acceptam i respectam pel que som trobarem la força necessària per aconseguir, entre tots, la convivència que necessitam.
