En aparença, aquests dos termes, indústria i cultura, poden semblar contradictoris. Que la cultura mai no pot esdevenir una activitat econòmica, que els resultats de l’activitat cultural no pot ser una mercaderia, que comprar art pot ser l’inici de la seva prostitució, són arguments que podrien posar en qüestió aquest enunciat.
Però si ens aturam a pensar, què fem quan compram una entrada per a un concert, sigui de música clàssic o un concert de rock? Com assistim a un espectacle teatral si no és previ pagament d’una quantitat de doblers? Un llibre el podem llegir a una biblioteca però qualcú l’ha comprat. I d’altra banda, no val res pintar un quadre o fer una pel·lícula? L’actor de teatre, ho ha de fer “per amor a l’art” a hores perdudes i s’ha de dedicar a una altra feina per sobreviure? Un músic que ha passat anys i anys de formació no ha de poder viure de la seva feina?
Per a arribar a gaudir d’un concert, al darrere hi ha una sèrie d’activitats que entren de ple en el camp de l’empresa, la indústria i l’economia. La producció en sí que implica el disseny de l’espectacle, les hores d’assajos, disposar d’un local, la difusió, la propaganda… en definitiva, tota la infraestructura necessària perquè aquell projecte tiri endavant i resulti econòmicament viable esdevenen activitat empresarial.
El mateix podem dir quan es tracta de publicar un llibre, d’un disc, d’una pintura o de produir un audiovisual. Tot implica un procés, uns mitjans, un personal, que d’una manera o altra té relació amb el món de l’economia i de l’empresa, entesa aquesta en un sentit ample.
Ens ho podem mirar des d’un altre punt de vista. L’activitat cultural genera llocs de feina, mou l’economia, contribueix al PIB i crea empreses. Què és sinó una editorial, una discogràfica, una productora d’espectacles teatrals, musicals o audiovisuals si no una empresa?
La cultura s’ha de contemplar també des del vessant econòmic. Amb dades del 2009 del llavors Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, l’activitat de les indústries culturals i creatives a l’Estat Espanyol va superar els 41.000 milions d’euros i va generar 625.000 llocs de treball amb un total de 100.000 empreses. Açò va representar un 4 % del PIB, un 3,3 % de l’ocupació i un 3,1 % del total de les empreses.
Amb dades també del 2009, a les Illes Balears hi havia 2.184 empreses dedicades a l’oci i la cultura entre arts gràfiques, activitats editorials, cinematogràfiques i de vídeo, de creació artístiques i espectacles… I amb dades més antigues i abans de la crisi (2005), a les Illes hi havia un total de 6.308 treballadors. S’han de tenir en compte també els treballadors públics de les administracions que gestionen la cultura.
Capítol a part mereix parlar dels beneficis econòmics de la cultura lligats al sector del turisme. Les nostres Illes gaudeixen d’un important patrimoni cultural i artístic que és un potencial important d’atracció de turistes i visitants (El turista potser el podem relacionar més amb sol i platja i el visitant més interessat en el coneixement i gaudi de l’entorn natural i patrimonial).
Evidentment, l’existència mateix de la indústria cultural no exclou la cultura entesa com a gaudi o com a mitjà de creixement i empoderament personal o col·lectiu sigui dut a terme a nivell individual o en grup a través d’alguna entitat. Tampoc exclou l’organització d’esdeveniments culturals que duen a terme organitzacions sense ànim de lucre, entitats culturals, ateneus o associacions diverses, tot i que molts d’aquests esdeveniments han de recórrer al món de l’empresa i estan subjectes a la normativa que regeix qualsevol activitat econòmica: contractes d’artistes, lloguer d’equipaments, drets d’autor…
Per indústria cultural s’entén aquella activitat econòmica que combina la creació, producció i comercialització de continguts de naturalesa cultural que inclou tradicionalment els sectors editorial, audiovisual (televisió, cinema, multimèdia, etc.), arts escèniques, patrimoni, arts visuals i artesania. A part de les tradicionals, inclou altres activitats com el disseny industrial, la producció de software i altres.
En aquest context, hem de celebrar la creació de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) per part del Govern, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament de les indústries culturals de la nostra Comunitat. Els seus objectius són recollits en els Estatuts que actualment estan en fase d’exposició pública.
D’entre algunes de les funcions d’aquests Institut podem destacar: Fomentar el desenvolupament de les empreses relacionades amb les indústries culturals i ajudar a implantar noves empreses. Donar suport a les iniciatives empresarials de promoció de productes culturals i impulsar el consum interior, l’exportació, la difusió i la promoció en circuits internacionals d’aquests productes. Impulsar la col·laboració entre les empreses i els creadors culturals. Difondre la informació relativa als ajuts i als serveis que els organismes de qualsevol àmbit territorial de les Illes Balears destinen a les indústries culturals. Promoure la innovació creativa i la recerca d’ofertes de qualitat de noves estètiques i nous llenguatges. Fomentar la producció audiovisual i digital i promocionar les Illes Balears com a localització de rodatges.
D’entre els tipus d’ajuts que l’ICIB posarà en marxa destaquen els préstecs retornables i les línies de finançament per a inversions.
Sens dubte, la creació d’aquests Institut és una bona notícia. I no només pels valors intrínsecs de la cultura sinó perquè les indústries culturals són un estímul per als processos d’innovació, del coneixement i el talent creatiu, perquè ajudaran a la diversificació de l’economia de les nostres illes i, en definitiva, perquè han de jugar un paper important en la transició cap a un nou model productiu.
Andreu Bosch
