El mes de febrer de 2017, el Col·legi d’Arquitectes i representants d’altres cinc entitats (IME, Ateneu de Maó, GOB, Col·legi d’Arqueòlegs i Museu de Menorca) van demanar per escrit al Consell Insular que analitzàs i reconsideràs la solució al viaducte en construcció davant el jaciment de Rafal Rubí, en considerar que afecta greument el paisatge arqueològic.
El 7 de març de 2018, el Servei de Patrimoni Històric del Consell va emetre, a petició del conseller de Cultura i Educació, un informe en el qual recomanava la realització d’un estudi extern sobre les afectacions visuals d’aquest jaciment, ja que el Consell Insular no té especialistes que puguin valorar de manera suficient aquesta qüestió.
El mes d’abril, el Departament de Cultura del Consell va encarregar aquest estudi a la Fundació Universidad Autónoma de Madrid, per tal que un equip dirigit pel Dr. Rafael Mata, geògraf paisatgista de gran prestigi i membre de l’equip que duu a terme la revisió del PTI de Menorca, elaboràs aquest estudi. L’informe ha estat lliurat al Consell Insular el passat 17 de juliol.
Conclusions principals de l’informe de Rafael Mata
L’«Informe sobre las afectaciones visuales al paisaje del entorn de las navetas de enterramiento prehistóricas de Rafal Rubí (Alaior-Menorca) provocadas por las obras de la carretera general Maó-Alaior» realitza una anàlisi exhaustiva de l’evolució i estat actual de la normativa i les polítiques públiques de protecció del paisatge, amb especial atenció a l’impacte visual sobre els béns del patrimoni històric, i aplica aquests criteris a l’anàlisi del cas concret de les navetes de Rafal Rubí.
L’estudi considera que la revisió del PTI, actualment en procés, ha optat per aprofundir la caracterització del paisatge, tot actualitzant els aspectes que al PTI de 2003 van quedar només apuntats i que ara necessiten una actualització i major concreció. L’objectiu és evitar interpretacions arbitràries o contradictòries, i millorar la protecció efectiva del paisatge.
En segon lloc, destaca les recomanacions de l’informe d’ICOMOS de 2017 sobre la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, informe assumit per la UNESCO al 41è Comitè de Patrimoni Mundial de juliol de 2017. L’informe d’ICOMOS demana una reorientació general en clau paisatgística de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. I, de manera particular, afirma que «diverses zones d’amortiment són molt reduïdes i només proporcionen protecció en cas d’una transgressió immediata. Les zones d’amortiment no protegirien les conques visuals dels jaciments allà on es pogués realitzar un desenvolupament urbanístic proper», i per açò demana que es reconsiderin tant els límits com les zones d’amortiment amb el fi de resoldre les inconsistències presentades a l’expedient i permetre una major protecció de les conques visuals de l’entorn».
L’informe de Rafael Mata en cap cas no qüestiona la legalitat ni l’adequació tècnica dels informes tècnics realitzats en el moment que es va realitzar l’actual projecte de reforma de la carretera Me-1. En tot cas, açò no implica que una obra parcialment realitzada no pugui ser de nou avaluada si es prenen en consideració els canvis normatius o els avenços recents en el tractament de les afectacions paisatgístiques i l’impacte sobre el patrimoni, que superen clarament la consideració estricta dels entorns legals de protecció, per avançar cap a unes zones de respecte que tenguin més en compte les condicions de visibilitat i perspectiva del bé patrimonial.
En aquest sentit, l’informe subratlla la constant evolució de les polítiques públiques de protecció del paisatge, i de manera específica té en compte la nova llei 12/2016 d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que en el seu article 17.5 preveu que els estudis d’impacte ambiental hauran d’incloure «un annex d’incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament, i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries». En els criteris per a l’elaboració d’aquest annex, s’estableix que s’hauran de sotmetre a aquesta avaluació els paisatges amb significació històrica, cultural o arqueològica.
L’informe realitza una caracterització detallada tant de l’efecte visual com acústic del viaducte actual, que donen com a resultat una valoració altament negativa del seu impacte:
En base a aquests i altres arguments, l’informe conclou que s’ha de considerar la conveniència de l’eliminació del viaducte i el plantejament d’altres alternatives per aquest enllaç, bé en superfície i/o a doble nivell, evitant tant com sigui possible i dintre del que sigui tècnicament viable la interferència amb el paisatge de les navetes de Rafal Rubí.
El valor arqueològic excepcional del jaciment de Rafal Rubí és posat de relleu de manera reiterada i amb diversos arguments l’informe de Rafael Mata i Daniel Ferrer. Als punts 6, 7 i 8 de l’informe es remarca el seu valor patrimonial intrínsec, pel fet de ser unes construccions monumentals que presenten una alta significativitat, representativitat i singularitat, validada a més per la seva inclusió en la primera sèrie de béns integrants de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. Aquestes són raons de pes per tal que el Consell es plantegi revertir una actuació pública ja iniciada que representarà un cost per a l’administració.
L’informe no proposa mesures correctores per mantenir el viaducte actual, ja que incidirien en l’alteració del caràcter i els atributs del paisatge obert de l’entorn de les navetes.
Què farà el Consell a partir d’ara
Havent analitzat aquest informe, el conseller de Cultura i Educació, d’acord amb l’equip de govern del Consell, l’ha traslladat al Departament de Mobilitat, i li ha demanat que comenci a treballar amb la hipòtesi de l’eliminació del viaducte de Rafal Rubí.
El conseller de Mobilitat, Miquel Preto, ha assegurat que el seu departament iniciarà immediatament els treballs tècnics per valorar la viabilitat d’aquesta proposta. Açò no obstant, Miquel Maria ha avançat que durà una proposta al Ple del Consell Insular del mes de setembre per tal que la corporació adopti de manera formal l’acord de revisar el projecte de la carretera general i intentar implementar una solució que comporti la demolició del viaducte de Rafal Rubí.
No es pot deixar de banda el fet que una proposta d’eliminació d’una infraestructura parcialment construïda, com a bé d’interès públic, i la seva substitució per una alternativa, suposa un cost econòmic determinat.
Ens trobam, per tant, davant un conflicte d’interès públic. D’una banda, entre una infraestructura en construcció, que és un bé públic; de l’altra, la possibilitat de dur a terme una actuació exemplar de protecció d’un patrimoni històric excepcional, que també és un bé públic, i que donaria un alt valor afegit a les aspiracions de la Menorca Talaiòtica per ser inscrita a la llista de Patrimoni Mundial.
Per contra, si davant aquest informe no es planteja cap possible solució alternativa, el missatge davant ICOMOS i UNESCO podria tenir conseqüències negatives per a la nominació de Menorca, ja que no es faria res davant un cas clar de possible millora de l’impacte sobre el patrimoni i el paisatge.
En una primera anàlisi de l’informe, pendent de valoració per part dels tècnics, el conseller de Mobilitat, Miquel Preto, considera que qualsevol solució alternativa que no sigui en superfície tindria un idèntic impacte visual negatiu sobre les navetes de Rafal Rubí. La possible substitució d’un viaducte amb rotonda a doble nivell per un caixó no milloraria l’afectació visual sobre les navetes de Rafal Rubí. Per tant, l’opció preferible que garanteixi un nivell de seguretat òptim i suposi una millora efectiva en la protecció visual de les navetes de Rafal Rubí és una rotonda en superfície.
Miquel Preto emfasitza que qualsevol alternativa que es proposi a partir d’aquest moment ha de garantir l’estricte compliment de la legislació de carreteres, i que el procediment per adoptar aquest acord ha de ser transparent i amb totes les garanties.
Aquestes garanties inclouen el coneixement exacte del cost que tindria la demolició de l’estructura i la seva substitució, els costos derivats, els efectes que la revisió del projecte pugui tenir sobre els terrenys ja expropiats, i qualsevol altre aspecte que pugui determinar, finalment, la viabilitat de l’alternativa que es proposi.
