Fa 10 anys que en Biel Cardona Capella fa feina com a dissenyador de moda autònom. Marques com Moschino, Armani, Max Mara, Luisa Spagonili duen la seva signatura al darrere, sobretot pel que fa a jaquetes. Però també s’atreveix amb faldes i pantalons. Ell va estudiar 3 anys a Milà, on va fer Disseny de moda, patronatge i estilisme al reconegut “Instituto Artístico dell’Abbigliamento Marangoni”. A banda del que va aprendre, va fer bons contactes que, a la llarga, han estat claus en la seva carrera professional. Amb ell descobrim aquesta setmana les entranyes d’un món que ell toca cada dia amb les mans des de Menorca.
Fa 10 anys que et dediques a fer moda pel teu compte, però què vas fer abans?
Vaig estar a Patrícia durant molts anys, on teníem operaris que feien les jaquetes. Fins que va arribar un punt que sortia molt car fer la confecció a Menorca, el mercat va evolucionar i vam haver de canviar les maneres de fer, que bàsicament era fer les jaquetes fora. Açò va ser un procés que va durar des de mitjans dels anys 90 fins a principis del 2000. Va ser una època on vam fer bona feina, amb grups com Cortefiel o El Corte Inglés. Fins que van irrompre les grans cadenes tèxtils, com Inditex. Així que, quan vaig acabar, amb 42 anys, vaig decidir de fer feina per la meva banda. Tenia contactes, especialment a Itàlia. Evidentment, la manera de fer feina és diferent, perquè les prendes van directes de la fàbrica al client, i a jo em toca supervisar tot el procés.
Només fas els dissenys així?
Com som autònom, faig una mica de tot: primer faig recerca de material, pells, faig els patrons, i a vegades em demanen que faci dissenys que són seus i d’altres n’agafen de meus i els modifiquen. Fem una mica de tot. El procés és llarg, passa un any fins que faig un dibuix per una jaqueta o una prenda. El següent pas és anar fins a l’Índia o la Xina, especialment, que és on fabriquen les prendes. Allà és on puc triar els materials, les pells, colors, sintètics, etc. Hi fem les proves i, quan tenim el disseny tancat per part del client, que sol ser a Europa, el fabriquen i l’envien. Abans, però, he de tancar la venda amb el client, per exemple, italià, que selecciona els dissenys. Ja siguin meus, seus o modificacions sobre un que els hi he presentat. Quan el client ha triat el que vol i fa la comanda, també he de supervisar tot el procés de fabricació, el que vol dir tornar de nou als països asiàtics. La meva feina és atracar aquests dos mons: el de la venda i promoció de les peces de roba amb el de la confecció.
Entenc que t’obliga a viatjar molt aquesta manera de fer feina.
Ara hem estat un any i mig una mica aturats, a causa de la pandèmia. Bona part de la meva feina és viatjar fins a la Xina, Àsia o Itàlia, i hem hagut de canviar les reunions presencials per les virtuals. En realitat el teletreball jo ja el vaig començar fa 10 anys, amb el fet de fer feina amb fàbriques i clients que són a altres països. El 2020, com per molta gent, va ser difícil. Però el 2021, curiosament, ha estat més bo que el 2019.
D’on et ve aquest gust per la moda?
L’avi meu era sastre, el sastre Cardona, conegut a Ciutadella. Mon pare, en Biel Cardona, va ser qui va començar a fer les jaquetes a Patrícia. Per tant, he seguit la tradició familiar. Ell m’ha ajudat i és a qui deman consell. I també la meva dona em fa costat. Mirar 10 anys enrere em satisfà, perquè som una empresa petita en realitat, però quan vaig començar no pensava que arribaria a on som ara, amb esforços i nirvis. Però estic molt content de veure el que he aconseguit.
D’on trobes la inspiració per fer moda?
El darrer any i mig no ho he pogut fer. Però el que m’ajuda molt per estar al dia, perquè la moda canvia molt ràpidament, és viatjar i observar. Veure com va vestida la gent pel carrer a ciutats com Londres, París o Madrid, mirar què es posa als aparadors. També anar a botigues que sé que són punteres i agafar d’allà idees. I, amb tot açò, a casa, és quan em poso a fer feina. La recerca per internet també és una gran eina avui en dia.
Creus que tornaràs a fer feina com abans de la pandèmia?
El mercat està canviant ara, a causa de la pandèmia. Però hi ha altres factors que ens marquen un canvi de tendència al qual m’hauré d’adaptar. Hem tornat 10 anys enrere pel que fa a les connexions i la logística. Els preus d’avió han pujat el doble, han desaparegut moltes rutes… Està complicat. I no sabem si podrem tornar a fer feina com la fèiem abans, perquè el transport logístic no s’ha recuperat. A banda, a la Xina ara han agafat consciència ecològica. Durant molt de temps han fabricat sense tenir en compte les repercussions mediambientals, i volen, en molt pocs anys, transformar la fabricació per adaptar-la a una manera de fer moltíssim més respectuosa amb el planeta. Açò ha obligat ja a tancar moltes fàbriques, perquè no totes tenen la capacitat d’adaptació que ara es demana i de forma tan ràpida. Hi ha indústries com la del tint o les indústries metal·lúrgiques, que només els deixen fer feina 3 dies a la setmana per no contaminar tant. Evidentment, si hi ha una intervenció tan gran, a vegades els nombres no surten i han de tancar. I no només està passant amb el tèxtil, sinó amb molts altres sectors. I no hem de perdre de vista que la Xina és la fàbrica del món. Amb l’Índia no és el mateix. Allà fem tot el que és pell, i enguany s’ha posat molt de moda, pel que, per aquesta banda, ha anat molt bé.
Creus que serà un problema que la Xina estigui canviant les seves maneres de fabricar?
El creixement de la Xina ha estat molt explosiu. I ara volen frenar la màquina de cop. El problema és que ens haurem d’adaptar tots a la nova situació. Per açò crec que estem en un canvi de paradigma, perquè el mercat està canviant. Hem passat d’una globalització total, i en molts de sentits, a una frenada en sec i mirar cap a dins. A voler tornar a fabricar a casa, o més a prop. Jo encara no m’ho he plantejat, però sí que hi pens. Veim un canvi, però no sabem cap a on anirem. L’experiència fa estiguis alerta als senyals que envia el mercat per estar preparat i adaptar-te.
