Recordant que entre finals de 2017 i principis d’aquest 2018 ha fet 150 anys de la visita a Menorca, en el marc més ample d’una missió diplomàtica per tota Europa i una volta guanyada la guerra de Seccessió, de qui fou el primer almirall de l’armada dels Estats Units, David G. Farragut, fill del ciutadellenc Jordi Farragut Mesquida, l’organisme estatal de Correus va emetre un segell commemoratiu el passat 8 de juny. Ahir dimecres 8 d’agost a les 13 h, i després d’una petició del Grup Filatèlic i Numismàtic de Ciutadella, el segell fou presentat oficialment a l’Ajuntament de Ciutadella, amb la participació de l’alcadessa i del director d’Imatge, Marca i Filatèlia de Correus.
Aquest segell, del qual se’n va fer una tirada de 180.000 exemplars i que té un valor postal de 0,55 €, amb un retrat de l’almirall i una vista de Maó des de cala Rata d’un quadre custodiat al Museu Militar de Menorca i datat al segle XVII, va ser presentat inicialment al Museu Naval de Madrid el dia del seu principi d’emissió. Amb l’assistència, entre d’altres, del president de Correus Javier Cuesta, de la presidenta del SEPI Pilar Platero, de l’almirall cap d’Estat Major de l’Armada espanyola Teodoro López, del director del Museu Maval Fernando Zumalacárregui i d’Eva García, presidenta de The Legacy.
Aquesta entitat, The Legacy, és una associació espanyola sense ànim de lucre que es dedica a la recerca de les relacions i patrimoni històric que vincula Espanya amb els Estats Units al llarg dels segles i que des de l’any 2015 manté també un conveni de col·laboració amb l’Institut Menorquí d’Estudis, sobretot per les referències menorquines dels Farragut. D’aquest conveni va néixer, per exemple, també el llibre que ara fa no tant d’un any edità el Ministeri de Defensa sobre el llegat espanyol a la US Navy, amb el títol inequívoc de ‘Farragut y Menorca’, on a més de David Glasgow Farragut (1801-1870) i d’altres aspectes, també es parlava del seu pare Jordi Farragut Mesquida (1755-1817), tingut com el gran heroi oblidat de la guerra d’Independència americana i sobre el qual es va fer ressò l’Iris a finals de setembre de 2017.
També va venir com a guàrdia marina quan tenia entre 15 i 16 anys
David Glasgow Farragut va néixer el 5 de juliol de 1801 a la ciutat de Knoxville de l’estat de Tennessee (EUA). Fou el segon els cinc fills que van tenir Jordi Farragut Mesquida i Elizabeth Shine, que es casaren en 1796, ja amb el ciutadellenc Farragut establert a Amèrica, on hi arribà l’any 1775, amb 19 anys d’edat i on adoptà el nom de George.
De fet, David G. Farragut va ser batejat amb el nom de James, però més endavant, en 1812, se’l canviaria per aquest altre de David Glasgow, en honor del comandant i amic del pare David Porter, que va ser qui el va adoptar quant tenia 7 anys, a partir que l’any 1808 la seva mare Elizabeth Shine es va morir per la febra groga i en estar son pare Jordi la major part del temps al front de guerra. Amb Porter com a pare adoptiu, David G. Farragut tenia 10 anys quan ja començava a estudiar a Washington i Chester, embarcant-se a la fragata Essex fent de guàrdia marina. Servint encara després al Mediterranean Squadron i iniciant, sobretot a partir dels 18 anys i ja amb unes quantes experiències bèl·liques al seu darrere, una ascenció meteòrica dins de la marina nord-americana.
De just abans d’aquesta ascensió, i també coincidint amb l’any de la mort del seu pare biològic Jordi Farragut Mesquida, és el moment de la primera vegada que David G. Farragut va venir a Menorca, no arribant, però, a trepitjar Ciutadella, que es sàpiga. Sens dubte, d’aquella primera visita no se’n saben tantes coses com de la que faria ara fa 150 anys endarrere, ja amb les estrelles d’almirall i essent tot un heroi per als nord-americans dels Estats Units.
Tenia entre 15 i 16 anys quan, embarcat com a guàrdia marina amb la mítica fragata USS Constitution (el vaixell de guerra més antic del món en actiu, a qui George Washington donà el nom en honor a la Constitució dels EUA i que encara funciona per a les visites, descansant al Charlestown Navy Yard de Boston), David G. Farragut va venir a Menorca i hi va passar l’hivern al port de Maó, fent-hi des del desembre de 1816 fins a la primavera de 1817. Llavors, Farragut ja va descriure el de Maó com “un dels millors ports del món”, un port que en aquells moments era llar de mariners i oficials de diverses nacionalitats i on l’USS Constitution hi operava assíduament.
La batalla de Mobile Bay i la seva famosa frase
Una de les múltiples batalles entre les que participà David G. Farragut i que dugueren als seus a guanyar la Guerra de Seccessió i a ell al càrrec de primer almirall de la US Navy i dels Estats Units, guanyant-se també una enorme popularitat al seu país i més enllà d’aquelles fronteres, va ser la de Mobile Bay (Alabama) l’agost de l’any 1864, el darrer port sudista de la Confederació al golf de Mèxic, açò quan comandava, a bord de la nau Hartford, una flota de 18 vaixells per a l’exèrcit de la Unió.
En arribar a la badia, van veure que els confederats havien posat mines (que en deien torpedes) per tot arreu, amb la idea de fer més estreta l’entrada de la flota, fent la batalla més arriscada que no semblava en un principi. Va ser quan Farragut va dir una frase que s’ha fet famosa: “Damn to the torpedoes! Full speed ahead!”, que, traduït, vindria a ser quelcom així com “Maleïdes mines! Endavant a tota màquina!”. Tots els vaixells el varen seguir i, superant la barrera de les mines, van aconseguir guanyar aquell port considerat essencial per a l’evolució i desenllaç d’aquella guerra civil. Dos anys després de la conquesta de Mobile Bay, per la qual va ser ascendit a vicealmirall, el Congrés dels EUA concedia a David G. Farragut el títol d’almirall.
Con a detalls per veure la popularitat de David G. Farragut als EUA es poden citar exemples com que moltes de les seves poblacions tenen escultures recordant-lo, com la de Washington DC ben a prop de la Casa Blanca o la del Madison Square Park de Manhattan. A la vegada que la seva tomba, al cementiri de Woodlawn al costat del Bronx de New Iork (on també hi està enterrat el seu únic fill) va ser declarada Monument Històric Nacional.
També com a curiositat, es pot dir que fins i tot Jules Verne es va inspirar en ell per donar vida al seu comodor Farragut de ‘Vint mil llegües de viatge submarí’, o que la USS Farragut és el nom de la nau on es va formar el James Tiberius Kirk de la mítica sèrie Star Trek, nau on també quasi es destinada l’oficial Uhura, amant de Spock. La seva famosa frase de les mines a la batalla de Mobile Bay també va inspirar un dels discos més importants de Tom Petty and The Heartbreakers, que duu per títol ‘Damn the torpedoes’ (1979), amb més de dos milions de còpies venudes en el seu moment.
La segona visita i la missió diplomàtica per tota Europa
Va ser dins el context del final d’aquella Guerra de Seccessió, que també va tenir amples repercussions internacionals, i ja com a almirall, quan a finals de l’any 1867 Farragut va ser enviat pel govern dels Estats Units com a cap d’una esquadra en missió diplomàtica per les costes europees, acompanyat també de la seva segona esposa, Virgina Loyall, amb qui, per cert, va tenir el seu únic fill, Loyall (1844-1916), també militar i que va morir sense descendència sabuda.
Segons que explica el professor Gabriel Julià en el seu treball ‘La huella de los Farragut de Menorca en los Estados Unidos de América’ integrat al llibre ‘Farragut y Menorca’, en aquell viatge diplomàtic, i embarcat dins el buc insígnia Franklin, David G. Farragut va ser rebut entre d’altres pels reis anglesos a Londres, per l’emperador Napoleó III a França, per l’esquadra del zar a Rússia, pels reis de Dinamarca i de Grècia, i, també, per la reina espanyola Isabel II a Madrid, on arribaria el 13 de desembre d’aquell 1867.
Va ser poc després, i arribant des de Tànger al nord d’Àfrica, que l’almirall Farragut i la fragata Franklin, escortats pel vapor Frolik, entraven al port de Maó el 19 de desembre de 1867, visitant també Ciutadella, el poble que va veure néixer el seu pare biològic, just després de Nadal. Després d’una estada de 18 dies, Farragut s’acomiadà de Menorca el 5 de gener de 1868.
L’estada a Ciutadella, fill de la ciutat i alguns records
Cap a Ciutadella hi va partir el 26 de desembre, amb les autoritats donant-li la benvinguda a l’alçada del lloc de ses Tavernes i arribant a la ciutat entre moltíssima expectació, tributant-li tota casta d’honors. Aquell vespre, una orquestra dirigida per Francesc Rosselló va oferir-li un concert, gairebé abans d’anar-se’n a dormir al palau de Gabriel Squella, on vivia encara qui havia estat padrina de son pare, Joana Martorell.
També com a anècdota, i que a la vegada diu molt de la popularitat de David G. Farragut entre l’armada dels EUA, es pot dir que des d’aquell dia es va crear un mite, que deia que qualsevol oficial de la marina nord-americana que anés a tocar el llit on va dormir Farragut de can Squella tenia garantida la seva carrera militar i podria arribar a ser almirall. Mite que amb el pas del temps es va anar estenent, i practicant, entre els militars nord-americans que visitaven Ciutadella.
Entre d’altres nombrosos honors dispensats a Farragut en la seva visita a Ciutadella d’ara fa 150 anys, hi va haver, al dia següent, 27 de desembre de 1867, una visita a la Catedral per mostrar-li la pica on va ser batejat son pare (que encara ara es pot veure a la segona capella de l’esquerra de la Catedral) i la rebuda a l’Ajuntament. Amb una sessió extraordinària, presidida per Tomàs J. Salort i Salort com a alcalde, en què s’acordà nomenar-lo fill de Ciutadella, equivalent a l’actual distinció de fill adoptiu i/o il·lustre.
Açò de fill de la ciutat “per la seva arribada a aquesta ciutat, de la qual era natural el seu senyor pare, i desitjant amb tal motiu la municipalitat donar-li una prova inequívoca del seu distingit apreci, admiració i respecte pel seu comportament i heroicitat en la guerra que els Estats del Nord van mantenir contra els dels Sud d’Amèrica”, comandant l’esquadra d’operacions del Mississipí. També li van regalar el treball ‘El apellido Farragut en la isla de Menorca y en los Estados Unidos’ fet per l’historiador Josep Oleo i Quadrado. Precisament, Oleo i Quadrado fou qui posteriorment dissenyà una escultura commemorativa, que mai no es va arribar a construir, de la qual actualment es conserven els plànols a l’Arxiu Històric Municipal.
Sí que es va penjar, una vuitantena d’anys més tard, l’any 1953 i en un regal fet pels Estats Units, el quadre de David G. Farragut per a la galeria de Fills Il·lustres que es pot veure al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella, açò en un acte del Memorial Day nord-americà que aquell any va tenir especial rellevància i fastuositat.
De David G. Farragut, a Ciutadella, i apart de coses com per exemple el nom de l’hotel que duu el seu nom a Cala en Blanes o de l’emblemàtica regata que organitza anualment el Club Nàutic Ciutadella, també s’hi pot veure l’estàtua que presideix la plaça de l’almirall Farragut, vora el castell de Sant Nicolau, que va ser col·locada el 30 de maig de 1970. Ara també perdurarà aquest segell recordant la seva visita d’ara fa 150 anys. Va ser després d’aquella missió diplomàtica que David G. Farragut, delicat ja de salut, es va retirar del servei actiu, morint el 14 d’agost de 1870 a Portsmouth (New Hampshire), quan tenia 69 anys i després de quasi sis dècades a la marina.
Text: Joan Mascaró M.
