La força de marea que provoca la Terra sobre la Lluna ha de ser major que la de la Lluna sobre la Terra, fins i tot considerant que la Lluna no es deforma gens. La massa de la Terra és 81 vegades major però el diàmetre de la Lluna és menor (3476 km) i en conjunt resulta que la força de marea és unes 17 vegades major (24 N sobre una massa de 1000 tones). Quines marees faria si a la Lluna hi hagués mars d’aigua.
Però a la Lluna no hi ha mars (d’aigua) i la deformació que la Terra li provoca és inapreciable. La força de marea i la deformació de la Lluna seria major si el satèl·lit es trobàs més a prop de la Terra.
El matemàtic francès Édouard Albert Roche va calcular en 1848 la distància mínima d’un satèl·lit (límit de Roche) de manera que la força de marea sigui major que la força de la seua gravetat.
El límit de Roche en que s’igualen la força de marea i la gravetat del satèl·lit depèn del radi del planeta i de les densitats dels dos astres.
Per a un satèl·lit esfèric el límit seria 1,26 vegades el radi per a un sistema on el planeta i el seu satèl·lit tenen igual densitat.
Però si les forces de marea deformen el satèl·lit el límit es fa major. Aproximadament a 2,4 vegades el radi del planeta.
Més a prop d’aquesta distància les forces de marea fragmentarien el satèl·lit o no deixarien que la gravetat ajunti les partícules. En aquest cas es formaria un anell de partícules com l’anell de Saturn.
Els resultats es poden comprovar en el sistema de llunes de Saturn. La primera lluna una mica gran de Saturn és Mimas que es troba a tres vegades el radi de Saturn, distància major que el límit de Roche (2,44)
Les sis petites llunes interiors es poden mantenir per forces de cohesió dels sòlids i no per forces de gravetat com les llunes més grosses. Aquestes llunes es troben just al final dels anells. Els anells es troben clarament dins el límit de Roche on no hi ha llunes grosses.
Evidentment les estrelles i, encara més els forats negres, produiran forces de marea moltíssim més grosses i d’efectes molt destructius als cossos que se’ls hi atraquen.
COMETA LEONARD.
El cometa s’atraca i brilla un poc més que les previsions que s’havien fet.
El 16 de novembre ha arribat a tenir magnitud 8,2. (Encara no és visible a simple vista)
