Nati Benejam Bagur, menorquina del 1981, de formació mestra d’educació infantil i mare de tres fills, gestiona la Direcció Insular d’Ocupació, Innovació i Cooperació Local del Consell Insular des del 2019, quan Unides Podem va entrar a governar la institució insular juntament amb el PSOE i Més per Menorca. Abans, entre el 2015 i el 2019, havia estat regidora de Ciutadella al capdavant de les àrees de Joventut, Educació i Patronat d’escoles infantils. Ara, al Consell de Menorca, dirigeix les àrees insulars de Cooperació Local i Assistència als Municipis i el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. També du el Servei de Protecció Animal i les àrees d’Ocupació i Formació Laboral, així com els projectes d’Innovació i Tecnologia.
En quina situació es troba l’ocupació laboral a Menorca després de 20 mesos de pandèmia i què fa al respecte el Consell amb les competències que gestionau?
La situació laboral a Menorca a dia d’avui no difereix molt de la de novembre d’altres anys, tot i tenir encara persones en ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació). El Servei d’Ocupació del Consell té quatre línies d’actuació: projectes d’ocupació per a persones aturades de llarga durada, per a joves i per a persones a l’atur per causa de la COVID-19 i també per a dones víctimes de violència de gènere. També tenim una línia de formació per a persones aturades o ocupades per tal de millorar les seves competències i obtenir certificats de professionalitat. I a més tenim els tallers mixtos d’ocupació i formació, on es combinen la formació per a l’obtenció d’un certificat de professionalitat amb la pràctica ocupacional. La formació contínua i la resiliència són ara necessàries per tenir una vida laboral activa. D’altra banda, tenim els Itineraris Integrals d’Inserció Laboral tant per a persones de més de 30 anys com per a joves. Aquests itineraris consten de quatre pilars: la formació, l’orientació laboral, la intermediació amb empreses i l’autoocupació.
Creus que els joves s’assabenten prou dels cursos, serveis d’orientació laboral i ofertes laborals existents?
Ens vam plantejar aquesta pregunta al principi de legislatura i la resposta va ser que no, per tant des de llavors feim un esforç per donar la màxima difusió possible del que es fa des del Servei; també ens coordinam amb altres departaments o serveis, com l’INJOVE o Benestar Social.
Parlem ara de cooperació local, és a dir del suport del Consell als municipis, que es materialitza –—entre altres serveis— en el Pla Insular de Cooperació, el PIC. Aquests ajuts econòmics concrets inclouen per al PIC 2021 el Casal Juvenil d’Alaior o la reforma del carrer del Duc de Crillon a Maó, per exemple. Quins altres projectes destaques del proper Pla Insular de Cooperació per la seva importància per als menorquins?
El PIC permet fer arribar finançament als ajuntaments i existeix des que es va crear el Consell Insular. Inicialment en aquest pla participaven el Govern de l’Estat i el Govern de les Illes Balears; amb el temps tant l’Estat com el Govern van deixar d’aportar finançament i el Consell el va assumir en solitari. Des de fa dues legislatures, el PIC compta amb una partida de 2 milions i mig d’euros, repartits de forma proporcional entre els ajuntaments. Són moltes les obres que s’han anat finançant al llarg de tants anys arreu de tots els municipis: condicionament de carrers, zones esportives, zones verdes, remodelació d’edificis, urbanitzacions, rehabilitació, adquisició d’equipaments, etc.
Amb vista al PIC 2022 tenim previst modificar les bases de la convocatòria per introduir els objectius de desenvolupament sostenible com a marc general per a les obres que els ajuntaments proposin.
A més, en el marc de la reactivació econòmica per mor de la pandèmia de la COVID-19, comptam amb un altre pla per finançar obres i serveis dels ajuntaments anomenat Pla de Reactivació Econòmica, impulsat pel Govern balear i gestionat pel Servei de Cooperació Local amb una partida de 5.400.000 euros finançada a parts iguals entre Govern, Consell i ajuntaments. El termini per presentar projectes acaba aquest 30 de novembre i han d’estar executats abans del 30 de maig del 2023.
I què milloraries d’aquesta cooperació del Consell amb els municipis?
Crec que el suport del Consell Insular de Menorca als ajuntaments no s’ha de limitar al finançament, sinó que és necessari crear un departament de cooperació local fort, amb diversitat de perfils, com ara arquitectes, juristes, interventor i economistes, per donar suport també amb recursos humans als ajuntaments; la llei de racionalització de l’Administració pública ha portat a la pèrdua de múscul humà en els ajuntaments, que sovint no poden executar projectes o veuen saturats els seus departaments per manca de personal tècnic.
D’altra banda, aquest 2021 s’ha realitzat per primera vegada el curs de formació de bombers a Menorca. Com ha incidit en el Servei Insular d’Extinció i Prevenció d’Incendis?
Aquesta era una de les fites més important d’aquesta legislatura, era imprescindible crear una borsa de bombers professionals per tal d’abastir el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis. El fet d’estar esgotada l’anterior borsa no ha permès al Servei anar cobrint les baixes ni les jubilacions que s’anaven produint. Ha estat un repte per al Consell, ja que ha estat el primer curs de bombers organitzat a Menorca i en les 600 hores de curs hi han participat docents de fora de l’illa, però també personal del mateix servei que ha assumit tasques de docència. Això ens ha permès treballar paral·lelament la integració dels futurs membres del cos de bombers de Menorca amb els professionals que ja l’integren. Vull destacar la tasca del cap de Bombers de Menorca, Joan Gorries, per aconseguir aquesta fita i podem dir, en termes de qualitat, que ha estat un dels millors cursos i més complet que s’han portat a terme a les Balears.
El curs ens ha permès dotar el servei de 5 bombers nous i ens permetrà incrementar la plantilla.
Què suposarà per a l’illa el nou Pla Estratègic de Prevenció i Extinció d’Incendis i en quin punt es troba actualment?
Aquest pla està gairebé enllestit, hem comptat amb la participació de la Universitat de Lleida, els Bombers de la Generalitat de Catalunya i equips tècnics de les Illes Canàries, tots ells amb una llarga trajectòria en la redacció de plans estratègics, per tal de redactar el pla més adequat possible a les necessitats del Servei de Bombers de Menorca; tenim previstes unes jornades tècniques on participaran els bombers i també personal dels ajuntaments de l’illa. El pla estarà redactat abans de final d’any.
Quin aspecte es pot millorar del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis?
El Servei de Bombers ha estat un exemple de compromís i responsabilitat cap a la ciutadania tots aquests anys, l’única cosa que trob a faltar i que així ho reflectirà el Pla Estratègic és l’obertura del servei a la ciutadania i impulsar la tasca de divulgació de la prevenció d’incendis des del mateix Servei. Els motius pels quals fins ara no s’ha fet són la manca de personal i la manca d’estructura tècnica que ha patit el Servei. Esper que amb l’aprovació del Pla puguem dotar el Servei dels recursos necessaris per ampliar-ne les funcions com a referent en prevenció d’incendis i d’emergències de Menorca.
Enguany el Servei Insular d’Acollida d’Animals ha treballat amb la Protectora d’Animals de Maó i la de Ciutadella per elaborar la campanya “Estimar-me és castrar-me”, finançada pel Consell i els ajuntaments, per fer partícip la ciutadania en l’esterilització com a solució als nombrosos moixos assilvestrats. Quina és la magnitud d’aquest problema?
La magnitud del problema és superior del que es pot pensar des de fora. És habitual que la irresponsabilitat d’alguns s’acabi convertint en un greu problema per a altres. Tot i tenir, amb l’ajuda de les protectores, moltes colònies controlades, no hi ha dia que no apareguin nous moixos fora de control, sobretot a les zones d’hortals i a les perifèries del pobles. Són animals abocats al patiment, a la fam i a la intempèrie que amb cada “camada” multiplicaran per 6 el nombre, i que també tindran una vida de patiment, i a més generen interferències importants en el medi ambient. Per açò és tan important que la ciutadania prengui consciència de la situació.
Amb els cans és diferent. En quina situació es troben les caneres?
Els cans no resulten un problema tan gros com els moixos. Amb l’ajuda de les protectores i la feina dels centres d’acollida, molts dels cans que arriben al centre són adoptats o reubicats en cases d’acollida en el mínim temps possible. Tenim encara molta feina amb els cans que s’utilitzen per a la caça; trobam propietaris irresponsables que acumulen cans fins a quantitats ingents i que després se n’han de desfer, o bé perquè no poden cuidar-los o bé perquè el ca ja no serveix per a la cria o la caça, i ens acaben saturant els centres en determinades èpoques de l’any. És important fer una reflexió sobre aquest tema. Tenc molta esperança que la nova llei de protecció animal ens doni recursos per evitar aquests tipus de conductes irresponsables.
I amb vista al futur proper quins són els principals reptes del servei d’animals?
El principal repte del servei —en el qual hem treballat aquest darrer any— és el canvi de model de gestió dels centres d’acollida. Sabem que la propera llei permetrà gestionar els serveis d’acollida d’animals abandonats o vagabunds a través de convenis amb entitats del tercer sector, com són les protectores d’animals, però nosaltres ja ens hi hem llançat i treballam en un conveni que permeti atorgar a les protectores de Menorca la gestió dels centres d’acollida del Consell Insular. Val a dir que és una mesura que ha rebut el suport de tots els ajuntaments de Menorca. La trajectòria i implantació de les protectores de Menorca és reconeguda per tots i són les entitats més adequades per gestionar aquest tipus de serveis.
