Tot i que el tenen gravat des del mes de juny, no serà fins al proper octubre que el seu primer disc conjunt, Delirio, sortirà a la venda com a tal. Mentrestant, però, han començat a presentar-lo en directe per diversos indrets de la geografia espanyola, i Menorca, on encara no han vingut mai a actuar, ni individualment, és un dels llocs que entren dins el seu mapa de gira, moment en que sí que podrà adquirir-se el disc en CD.
Concretament, l’escenari serà el Claustre del Seminari de Ciutadella, aquest proper dilluns 13 d’agost a les 21 hores i en el marc del 46è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella. Ells són la cantant basca María Berasarte i el pianista cubà Pepe Rivero, tots dos amb una ample trajectòria professional al darrere i que, a través de Delirio (que és també el nom del duet), s’han ajuntat per tirar endavant aquest projecte de piano i veu fent feina conjuntament de la primera a la darrera nota.
Abans de conèixer-se i d’emprendre aquest nou camí junts, el que ambdós tenien en comú era que procedien musicalment d’allà mateix, del clàssic, que fou la seva escola, tot i que cap dels dos s’hi estava dedicant. El pianista i compositor Pepe Rivero, que es va traslladar a Espanya l’any 1998, forma part de l’anomenada Nova Generació de músics cubans que ha entrat amb força a l’escena internacional del jazz, entre d’altres havent estat convidat, com a pianista i compositor, per al disc Jazz Meets The Classic de Paquito D’Rivera, guanyador del premi al millor àlbum de jazz dels Latin Grammy 2015. La seva trajectòria és extensa, també com a concertista, i actualment, igualment, és el director musical del LatinJazz Festival a Espanya (CLAZZ), nascut l’any 2011 i que és el primer festival d’aquest tipus a Europa.
Per altra banda, a María Berasarte se la coneix a l’estranger com a la veu nua i al llarg del temps ha transitat, per exemple i apart del clàssic, pels camins del flamenc i de la música d’arrel, entre d’altres amb Niño Josele, Ara Malikian o el gaiter Carlos Nuñez, a qui acompanyà en la gira de 2017 pels Estats Units i Canadà. Però sobretot també ha caminat per les vies del fado, dedicant a la cançó de Lisboa el seu primer disc Todas las horas son viejas, disc que la crítica portuguesa va qualificar com el millor àlbum de fado gravat per una veu estrangera. Tot i açò, sempre amb respecte i estimació, el que fa María Berasarte amb el fado, en no considerar-seuna fadista, és dur-lo sempre al seu terreny, sempre amb la idea de fons, en aquest cas i en general, que la seva música es conegui per María Berasarte i no per cap estil en concret, perquè en realitat “no pertany a cap gènere”, assegura.
Ara, segons que explica María Berasarte, “contagiant-se cadascú del món de l’altre”, i amb un canvi de cicle personal per enmig, a ella i a Pepe Rivero Delirio els ha servit per sortir d’allà on eren individualment i poden fer quelcom nou “on hi som nosaltres”, agafant, en general, cançons que ja existien per dur–les a llocs “inesperats”. Açò després de ficar-se de ple en el projecte i de treballar conjuntament moltíssimes hores, “asseguts al piano tots dos, investigant i fent una feina de laboratori en tota la seva extensió”, i també, imprescindible, amb total llibertat i sense límits musicals, a la vegada que no exempts tampoc de riscos per anar allà on sigui que els dugués aquesta feina.
El resultat és aquest Delirio (que fa referència a l’aura que els envolta a l’hora de fer aquest tipus de treball de deixar-se endur per anar on sigui amb absoluta llibertat), amb la intenció, també, que malgrat no ser temes inicialment seus, a María Berasarte i Pepe Rivero se’ls conegui per aquest llenguatge propi i respectuós que empren per tractar aquestes cançons que ja existien, duent-les com les duen a aquests llocs tan especials i a vegades inesperats.
El concert del Claustre del Seminari de Ciutadella serà el disc Delirio en la seva totalitat, un repertori súper variat on hi ha, sobretot, fados, jazz i música d’arrel, encara que més concretament també hi trobarem qualque bolero i cançó popular del nord d’Espanya, i, tot plegat, en diferents idiomes.
Una d’aquestes cançons populars, del cançoner basc en aquest cas, és Txoria Txori, en què el recordat cantautor Mikel Laboa (Donòstia 1934-2008) posa música a un poema de Joxean Artze. Mikel Laboa, també metge psiquiatra infantil, i que és un dels autors de capçalera de María Berasarte, va ser especialment incisiu en la tasca de revitalització i modernització de la tradició oral basca, tenint una bona rellevància, precisament, per la seva capacitat d’unir la tradició literària i musical amb les recerques avantguardistes més agosarades, una dimensió que ara també transita Delirio a la seva manera i amb el seu particular llenguatge.
A més d’incloure aquest Txoria Txori de Mikel Laboa, el programa del cinquè concert del 46è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella integra temes com Os argonautas de Caetano Veloso, Tu, mi delirio de César Portillo de la Luz, O que é de Gonzaguinha, Aguaenlaboca de Joaquín Calderón, Plath de María Berasarte (que és com un moviment previ per introduir Txoria Txori), Je ne t’aimepas de Kurt Weill, Delirio de Pepe Rivero, Estranhaforma de vida d’Amalia Rodrigues, Lela de RosendoMato, Barco Negro de David Mourao i Drume Negritad’Eliseo Grenet. El disc Delirio també inclou Aquellaspequeñas cosas de Joan Manuel Serrat.
