Recentralització
El nou model impulsat per la Comissió Europea suposarà una recentralització de la política agrària cap als estats membre perquè part de les decisions que fins ara prenia Brussel·les es derivaran als estats membre. Cada país dissenyarà el seu pla estratègic per complir amb els objectius europeus comuns. L’objectiu és que els estats tinguin “més flexibilitat” per utilitzar els fons i “simplificar” la gestió de les ajudes.
Alguns territoris com Catalunya o València havien demanat la possibilitat de crear plans estratègics regionals, en comptes de participar en els estatals.
Davant les queixes dels eurodiputats per no tenir cap rol en el disseny dels plans, la Comissió Europea ha promès que mantindrà la cambra informada al respecte. Brussel·les avaluarà els plans estratègics dels estats i els enviarà una “carta amb observacions”, que també farà pública. Igualment, s’ha compromès a compartir amb el Parlament Europeu el contingut dels plans “a finals del 2023”.
Condicionalitat
La reforma reforçarà la condicionalitat climàtica de les ajudes als agricultors. És a dir, que les transferències directes depenguin del respecte pel medi ambient de les explotacions agrícoles. Això s’implementarà principalment a través dels anomenats “ecoesquemes”, una nova tipologia d’ajuts destinats a promoure les pràctiques agrícoles que no perjudiquen el medi ambient.
Seran projectes voluntaris, però permetran als agricultors optar a més subvencions. Almenys el 25% de les ajudes directes de la PAC s’hauran de destinar als “ecoesquemes”, el punt intermedi entre el 20% que demanaven els estats i el 30% que volia l’Eurocambra. Aquest havia estat el principal obstacle en les negociacions, que es van desencallar amb un acord provisional al juny. Hi haurà, però dos anys de prova en què els estats podran destinar només un 20%.
