Fel Torrent Llopis és d’aquelles persones a qui un no s’imagina quiet a casa. El seu esperit inquiet el va dur a ser president del Club Nàutic Ciutadella amb 78 anys i ara, quan ja n’ha complert 81, està decidit a deixar de ser el capità d’aquesta entitat emblemàtica a Ciutadella. Ho fa satisfet i amb modèstia, convençut de que el Nàutic ha de seguir essent una entitat de portes obertes, assequible però que, a la vegada, ofereixi als socis i als visitants serveis de quatre estrelles.
Per què ho deixa?
Tenc 81 anys, i si seguís, acabaria el mandat amb 85, una edat considerable. Duc prop de 40 anys entre president i membre de la junta directiva. Reconec que tot d’una em va costar prendre la decisió de no seguir, però una vegada l’he presa, he fet un alè. Seguiré venint pel Club Nàutic, i si em necessiten, hi seré. El Club ha estat la meva vida. Duc 70 anys com a soci dels quasi cent que té l’entitat. Som el soci viu més antic.
Quin balanç fa d’aquesta darrera etapa de president?
Ha estat una etapa de continuïtat, perquè jo havia estat dins la junta directiva en els anys en què en Tolo Carrasco fou president. Noltros volíem que ell seguís, però es va decidir que un president només podia exercir dos mandats seguits. Es van fer eleccions, no es va presentar ningú, i a la segona convocatòria em vaig presentar perquè no hi havia candidatures. La meva idea no era presentar-me.
I una vegada presentat, ha valgut la pena?
Sí, però repeteix, ha estat pràcticament una feina de continuïtat, perquè l’anterior president confiava molt en jo, i quasi no hi ha hagut cap canvi amb l’etapa anterior, només que ara em diuen president. Ara bé, tenc clar que una persona que vulgui dirigir una entitat com la nostra, que mou més de 2 milions d’euros, necessita estar jubilada.
Més de 2 milions d’euros…
Sí, des que tenim la benzinera hem duplicat el pressupost. A l’estiu pagam 27 nòmines, entre treballadors fixos i monitors.
I una persona com vostè, com ho fa per capitanejar un vaixell com aquest?
Independentment de la teva edat, si no tens un bon equip, estàs llest. Jo he fet un tàndem molt bo amb en Salo Moll. Ha estat ell qui ha duit tot el tema de la benzinera, un projecte que ha mobilitzat 600.000 euros. Hem intentat fer les coses bé. El Club econòmicament està sanejat, i ho ho hem pogut afrontar. A l’assemblea, alguns socis ens proposaven que, si teníem tants recursos, havíem de baixar les quotes. Jo crec que aquí no hem de baixar res, perquè ja tenim uns preus molt bons. Ser soci del Club Nàutic Ciutadella costa 100 euros a l’any i, per a una persona de Ciutadella, entrar com a soci suposa abonar 60 euros. Si te’n vas per altres clubs nàutics, xerren de fins a 20.000 euros per a entrar com a soci. Noltros no volem açò, volem ser el club que som, un club del poble, que ningú no pugui dir que no és soci del Club Nàutic perquè no ho pot pagar. Les quotes dels socis representen un 4 per cent de tot el nostre pressupost.
I la resta?
Vivim dels amarraments de trànsit, ara també de la benzinera i de les quotes d’amarraments de base per als socis. Seguim tenint uns preus populars i volem seguir així. Hi ha hagut persones que volien un amarrament que ens han suggerit pujar les quotes, per tal que alguns no poguessin pagar i així alliberar amarraments. Açò no ho farem mai.
No tenir prou amarraments per atendre tota la demanda deu ser un dels seus maldecaps…
És el problema més seriós, sí, però jo poso l’exemple d’un autobús. Si el vehicle té 50 places, quan està ple ja no hi cap ningú més. O si te’n vas al cine, quan les butaques estan plenes, ja no hi cap ningú més. I aquí ja està ple. Manejam 220 amarraments entre base i trànsit.
Tenen molta llista d’espera?
Sí, però aquesta llista s’hauria d’actualitzar, perquè tal vegada hi ha molta gent sol·licitant que ja no està interessada o ja no hi són…
Considera que el Club Nàutic de Ciutadella gestiona prou amarraments?
Quan es va fer la reordenació del port interior, el Club Nàutic es va oferir per fer les obres necessàries a canvi de ser noltros qui administréssim els amarraments. Som més àgils que l’administració, ho feim millor.
Per què creu que vostès ho fan millor?
Tractam aquest Club i els seus recursos com si fossin nostres, i açò que no hi tenim res a guanyar, perquè la junta directiva no cobra res, i els directius hi som perquè volem. La majoria venim de l’empresa privada, i tenim unes idees més àgils. L’administració té unes traves que noltros no tenim.
Xerrava vostè de la benzinera. Suposarà un abans i un després, no?
Ja ho ha suposat. Hem rebut ja felicitacions pel servei que oferim. Durant l’estiu hem ofert 12 hores de servei diaris, 7 dies a la setmana. Abans els diumenges la instal·lació estava tancada, o quan eren les set del capvespre baixava la persiana. Noltros obrim de 8 a 20 hores, i si a les vuit hi ha embarcacions que esperen, se’ls atén.
Què suposa econòmicament pel Club Nàutic la benzinera?
Ens recomforta sobretot oferir un millor servei que abans. A més, hem hagut d’agafar dos treballadors i així crear llocs de feina, cosa que ens satisfà. Ens dóna un benefici, sí, que reinvertim en instal·lacions i en esports. Aquí no es reparteixen beneficis. Tot allò que tenim, ho reinvertim. A més, l’any 2023, sortirà a concurs la gestió de Cala en Busquets, i noltros hem de tenir múscul econòmic per poder optar a la concessió. És important pel Club i per la gent que Cala en Busquets segueixi essent del Club Nàutic, perquè seguirem aplicant la nostra política de preus, preus populars. Si ve una empresa, vindrà a fer doblers, com és natural, i els usuaris en sortiran perjudicats.
Quan parla de múscul econòmic, parla de poder oferir a l’administració un canon prou quantiós per guanyar la concessió?
Així és.
Sona un poc trist que la política sigui que qui més paga, s’endú la gestió, i no mirar quins serveis ofereix i com en pot sortir beneficat o no el ciutadà…
El CN Ciutadella està dins la junta de l’associació de clubs nàutics de Balears, i aquesta és una de les reivindicacions que tenim. Sempre hi ha clubs que han de renovar concessions, i és un problema constant. Noltros batallam per a què qui otorga la concessió valori els objectius de qui vol gestionar amarraments, i no només la part econòmica. Quin és l’objectiu d’un club nàutic? Potenciar els esports nàutics. Quin és l’objectiu d’una empresa? Fer doblers. Que ho posin a la balança i ho pesin.
Se suposa que l’objectiu d’una administració no hauria de ser la de fer doblers…
Hauria de valorar la tasca social que fa, en aquest cas, una entitat com un club nàutic.
Vostè comenta que un dels seus objectius és fomentar els esports nàutics. Quina és la situació del CN Ciutadella ara mateix en aquest camp?
Estem tenint resultats tenint en compte que som un club petit. A més, els clubs de Menorca tenim una dificultat afegida: som una fàbrica d’esportistes que després se’n van de l’illa, quan arriba l’hora d’anar a la universitat. Ho tenim assumit…
Però sempre es poden quedar amb la satisfacció de que alguna cosa han sembrat…
Cert, i aquí hem anat pujant escalons. Ara tenim la satisfacció màxima den Felip Moll, que ha acabat la Mini Transat. Açò és el màxim que hem fet noltros a nivell esportiu.
I arribaran a organitzar el Campionat d’Europa Laser l’any 2024?
En Salo Moll i jo vam anar a Barcelona i vam xerrar amb el cap de l’Eurilca. Noltros havíem demanat ja al 2019 poder organitzar l’any 2023 un campionat europeu, coincidint amb l’any del centenari. L’any 2020 va haver-hi la Covid19, i allò que s’havia de fer aquell any s’ha posposat fins el 2022, i així es va esfumar la possibilitat del 2023 organitzar aquest campionat. Sembla que hem aconseguit el 2023 ser seu d’un campionat d’Espanya d’optimist, que és molt important. Amb el cap de l’Eurilca, vam entendre que ho tenim ben enfocat per al 2024. Demanen moltes coses, però ho tenim bé.
Li ha quedat alguna cosa per fer en la seva etapa de president?
L’únic projecte que tenim pendent és Cala en Busquets, que surt el 2023. Hem fet tot allò que ha sortit. Si no haguéssim acabat la benzinera, diria que em mancava aquest projecte, però la tenim acabada, i ara l’acabam fent l’oficina, posarem una bugaderia…
Per què una bugaderia?
Volem que la gent que vengui se’n vagi contenta. Els preus dels nostres amarraments de trànsit són d’hotel de quatre estrelles, i açò vol dir que hem de donar serveis de quatre estrelles. He navegat, i quan arribes a un port, agraeixes disposar de serveis que t’ajudin a fer l’estada més agradable, com una benzinera… Volem posar també una petita botiga, per tal que si els visitants volen comprar alguna cosa per fer un aperitiu la puguin trobar…
Quin consell donaria a qui el succeeixi com a president?
Que es diverteixi i que venir aquí no li suposi una feina. Aquesta és una tasca agradable. Jo, per exemple, quan anava de reunions per Palma, m’era una diversió, i teníem molt clar que havíem de ser per tot, perquè sinó, no existíem, i s’ha de fer sentir la veu del Club.
