Conec a en Carlos López Martí des de ben petit. Bé, he de confessar que moltes vegades el confonia amb el seu germà bessó, n’Edu, però puc dir que dels dos, en conec i reconec la seva capacitat d’implicació i de feina. En aquest moment, l’exerceix com a cap dels Escoltes de Menorca, un càrrec que ocupa des de 2017 i que li permet donar continuïtat als valors i a la feina que ell va rebre quan era petit, i eren altres els que regien un moviment que enguany compleix 50 anys a Menorca. És cert que el seu repte és diferent, ja que ara mateix l’escoltisme atreu a menys joves que abans, i ha de competir amb més opcions de lleure i amb la falta de compromís d’una societat cada vegada més individualista. Tot i açò, empeny amb força per seguir escampant els valors dels Escoltes.
- Què el va empènyer a fer-se cap?
- Vaig passar totes les etapes com al·lot dins l’Agrupament Escolta Sant Bartomeu de Ferreries. Quan ja vaig tenir l’edat per fer de cap, vaig decidir fer-m’hi perquè era una cosa que m’agradava i m’omplia, i vaig comptar amb el suports dels qui eren els meus caps en aquell temps. No va ser gaire difícil decidir-me, ja que era una cosa que m’agradava: l’educació, els valors, les activitats, estar amb els al·lots… Així que em vaig fer cap escolta. Una altra cosa va ser quan em vaig fer cap d’un agrupament. L’any 2012, el meu germà Edu i jo havíem deixat de fer de caps a l’Agrupament Escolta Sant Bartomeu, de Ferreries, i vam decidir intentar reobrir l’agrupament d’Alaior, que feia anys que no tenia activitat. El 2013 vam trobar un equip de caps i responsables, i en una de les reunions es va decidir que jo fos el cap d’agrupament escolta Santa Eulàlia d’Alaior.
- I què l’ha empès a presidir Escoltes de Menorca?
- La situació que hi havia i tal vegada l’experiència que tenia. De 2007 a 2010 vaig formar part de l’equip diocesà d’Escoltes de Menorca. El trienni següent, 2010-13, vaig seguir-ho essent quan el meu germà, n’Edu, exercia de president. Després vaig fer una temporada col·laborant, però des de fora de l’equip diocesà. Va ser al trienni 2017-2020 quan vaig decidir ser president de l’entitat. Els motius van ser la falta de gent, i davant aquest fet, vaig trobar un equip de persones que em va empènyer i em va ajudar a dur endavant el trienni. L’any 2020, a les portes del 50 aniversari d’Escoltes a Menorca, vaig decidir seguir tres anys més com a president. Havíem encaminat unes tasques per commemorar l’aniversari, i em il·lusió poder-les concloure.
- Què creu que pot aportar l’escoltisme a la societat?
- Esteim en una època on el materialisme i l’individualisme estan agafant massa importància i rellevància dins la societat. En aquest context, l’escoltisme té coses a dir. Anam contracorrent d’aquestes tendències, a través de l’educació, mostrant el valor del treball en petit grup, de la solidaritat, l’austeritat, el respecte cap als altres i la natura, dels coneixements en matèria de fe i amb Jesucrist com a referència. Amb aquestes eines, podem fer entendre als infants i joves que s’ha de tenir en compte els altres, que qui coneix respecta, i qui respecta, cuida.
- Avui dia no hi ha tants joves que optin per l’escoltisme. Per què creu que passa?
- El principal motiu és la falta de caps i responsables. L’escoltisme exigeix de tu, te demana un compromís i una dedicació, i no tothom està disposat a assumir aquest repte i dedicar aquest temps als altres. La societat individualista ajuda a que açò sigui així. Miram un poc massa cap allò nostre i individual.
- Què li diria a una persona per a animar-la a convertir-se en cap escolta?
- Primer s’ha de tenir compromís i que t’agradi estar amb els infants, l’aventura… Però sobretot, li intentaria fer veure que hi ha poques coses més polides que fer descobrir a un infant o jove el seu potencial i, junts, treballar per fer d’aquest un món millor a través de l’educació i els valors. És apassionant fer-los veure que poden aconseguir moltes coses i tirar endavant projectes ben interessants.
- L’escoltisme ha patit les conseqüències de l’increment de l’oferta d’oci per als joves?
- Antigament l’oferta de temps de lleure era poca, i açò contribuïa a que més infants i joves s’apuntessin als escoltes. Antigament a tots els pobles hi havia agrupament, i avui desgraciadament no és així. Hi ha llocs on hi hauria joves que entrarien, però per falta de caps i responsables no els podem acollir tots. L’escoltisme és una oferta més al temps de lleure, i quan els infants i joves veuen limitada la possibilitat de poder entrar a un agrupament, opten per altres ofertes. Hi hagués més caps, més responsables, hi hauria més infants i joves que entrarien. És més fàcil accedir a l’escoltisme amb 8, 9, 10 i 11 anys. Quan ja són més grans, a vegades hi ha l’opció d’entrar, però ja és una edat on costa més, un poc pel desconeixement i perquè molts joves ja tenen molts la seva opció de temps de lleure triada.
- Què té de diferent l’escoltisme en relació a altres propostes d’oci infantil i juvenil?
- La manera de funcionar. Amb noltros, k’infant i jove, des del petit grup, pot fer propostes, plantejar idees, expressar les seves inquietuds, i aquestes poden sortir escollides i es poden executar amb la preparacó, planificació i programació feta per ells mateixos, acompanyats i guiats pels caps. També tenim diferents els valors que he comentat anteriorment, allò que feim ho fem tenint en compte l’empatia cap als demés, l’austeritat… Les excursions i les activitats les fem d’una manera austera, i mostram que amb poca cosa es poden aconseguir grans fites.
- Quan jo era jove i era escolta, podíem anar d’excursió a moltes bandes. Són mítics els campaments a La Vall, després a Trebalúger… Avui dia ja no es por anar a tantes bandes. Com ho valora? Els afecta a l’hora d’organitzar les activitats?
- Un temps es podia anar quasi per tot, no posaven problemes… És cert que ara, la normativa i l’administració limita les zones on pot anar. A una zona privada, en canvi, si no està dins una àrea de protecció, pots accedir-hi amb el permís dels propietaris i acampar. L’abús que hi va haver anys enrere, on tothom anava a qualsevol banda sense demanar permisos, ens ha perjudicat als escoltes. Noltros, com diu un dels nostres lemes, intentam deixar el món un poc millor de com l’hem trobat, i allà on anam, intentam deixar-ho igual o millor que quan hi hem arribat. Aquesta és una manera de que ens puguin tornar deixar a emprar aquell espai. Hi ha molts pocs llocs per acampar que siguin públics, però a territoris privats es pot acampar sempre amb permisos, però avui dia costa trobar persones o propietats que te deixin accedir a les seves finques. També és cert que ara es fan molt poques acampades. Com que hi ha les cases de colònies que estan la mar de bé, tal vegada ens hem acomodat, i les acampades les solem fer més a partir del març, quan ja no fa tant fred. Ara, amb tema Covid, fa dos anys que no podem anar d’acampada.
- Pot ser que les pantalles i les xarxes socials hagin allunyat els joves de l’escoltisme?
- Sí, les pantalles han allunyat els joves del nostre moviment. L’escoltisme diu tot el contrari: contacte amb la natura, amb els demés, estar a prop, ajudar-nos els uns als altres… Les pantalles són l’antitesi de tot açò. Moltes vegades hi ha joves que opten per la comoditat de quedar a casa davant una pantalla, jugar i anar a la seva, sense tenir en compte els companys. Aquest tipus d’activitat d’oci ha agafat molt protagonisme, i no sé quina és la solució per revertir-ho. També és cert que, en temps de Covid, les xarxes socials ens han facilitat poder fer activitats amb els escoltes a través de la pantalla quan no ens podíem reunir, i açò també ha fet que alguns joves es cansessin. Han estat moments que no hem tingut altra opció. A noltros, allò que ens agrada és estar en contacte amb la natura, trobar-nos i fer activitats junts.
- Creu que el fet de ser un moviment lligat a la religió catòlica pot fer que alguns joves no optin per l’escoltisme?
- És cert que hi ha gent que que rebutja l’escoltisme o que no volen dur els seus fills als escoltes perquè estem vinculats a la religió catòlica. I és cert, noltros tenim a Jesucrist com a model i els valors que ell representa, però acceptam a tothom. Només demanan que es respecti la nostra identitat. Els nostres valors són universals, i el nostre referent és Jesucrist.
