A l’edició del 26 d’octubre de 1946 a la portada es publiquen diferents notícies a més de l’editorial, que posava damunt la taula la dificultat que tenien els alumnes al rebre les classes en llengua castellana, quan ells pensaven en menorquí, i que estaven més atents en aprendre les paraules que al seu significat. Es posava damunt la taula un interessant projecte per tal de canalitzar aigua dolça fins al Canal Salat per a poder regar les seves terres i d’aquesta manera ser profitoses per a l’agricultura. El Canal Salat pren el seu nom de les aigües salades del seu subsòl, que no permetien activitat de sembra a aquesta zona. En aquells anys de postguerra en que Espanya s’havia declarat autosuficient, des del Govern es cercaven noves terres de conreu per tal d’acabar amb els racionaments i la fam que encara es patia a moltes zones.
Es recordava a l’actor i director Pau Fàbregas, nascut a Maó al 1836. El seu pare es diu que va ser qui va donar vida al Teatre Principal amb obres que traduïa al menorquí, Vicent Albertí. Fàbregas, va representar per darrera vegada el paper de Don Juan Tenorio el 8 de novembre de 1908, amb 72 anys d’edat, i va improvisar l’escena del rapte de Doña Inès pel fet que no la podia carregar en braços al ser l’actriu “bastant robusta i entrada en carns”. La solució va ser que fos “Cicutti” que va rebre com a ordre: “Carga con ella, taimado, que no se lo que me pasa”.
Soc el Net de Guillem Cortes Alba,jo soc en Guiem Cortes Niret, voldrie sapigue si teniu noticies de quant fa quebra se fabnreica de calsats del me avi. no se en quin anys es va produir-se però si que recort que de petit hi hanave a jugar.