Apunt d’acabar un any i iniciar-ne un de nou, el 2022, i conscient de les dificultats que vivim en diferents àmbits, tinguem present les paraules d’Ovidi, poeta romà: L’esperança és el que fa que el nàufrag agiti els braços enmig de les aigües encara que no pugui veure terra enlloc. Front les dificultats, mantinguem sempre viva l’esperança.
Aixequem les mans i encara més els nostres cors. Que el desig de pau creixi i maduri durant l’any 2022. Creixi, agermanant-nos sobre tot en l’amor que dibuixa a l’ample un somriure a la cara. Que el nou any ens trobi a tots compromesos a favor de la pau en tots els àmbits. I en pau alcem les ales com les aus i traspassem-la a tots els caus.
Fixada atentament la meva mirada en la pau, us he de dir que em plau el seu so tan fi, la brevetat de les seves lletres, la realitat que ens presenta, l’altesa que ens regala!. Em plau el seu dolç jardí ple del perfum que ofereix, fruit i bevent de les sembres de tants i espai saborós de somriures!. Em plau qui li traça el camí en els caus i en les escoles, en el cor de les famílies, en el carrer i en les places, en les institucions i en altres àmbits. Em plau qui cada matí li obre portes i finestres embassant-se dels paisatges que ofereix netejats de negres boires. Acompanyat per ella, desitj que l’any nou, que ja és aquí, el 2022, clogui les violències, colgui les tensions, assereni les mirades.
Finalitzant el 2021 i donant la mà al nou any que ens arriba, amb paciència de llavor, fem-nos amb la terra i el sol. Campegem nits i claror, anem capejant temporals, que no avança qui no es mou. Amb ganes, escalem pujols! Naveguem sens fer renou. Aliem-nos en cel i terra, i aprenguem a estimar l’espera, que la fosca no ens enterri i ens oblidi a la vorera. La vida ho és, si madura, si mai li fineix la set, si ensuma fort la natura i Déu és el seu secret. La terra on vivim capficats, ens ofereix enfonsar arrels i créixer mirant el cel amb l’embruix dels seus estels. Restar colgats no ens convé. Aixequem el cap vers el nord, i sens deixar mai el port obrim portes a la mudança on hi dansa l’esperança. Un nou any a tots ens guia a mesura que fem via. Facem amb ell el camí que ens porta al nostre destí. Sens perdre el ritme del pas, avancem! Prou bé sap Qui ens acompanya que la meta que aspiram ens pidola enfortir l’anima.
Que el nou any ens aporti la sort i la sorpresa de la salut i de la pau. Que el diàleg sincer i clar ens ajudi a acollir les diferències i enfortir la unitat en la nostra família i entre comunitats socials, culturals, polítiques i religioses. Que mai ens manqui ni l’esperança, ni les ganes, ni la voluntat decidida, de fer entre tots una societat millor. Una societat que acull, escolta i acompanya a dignificar-nos mútuament. Visquem la pau i contagiem la pau arreu.
Que el nou any ens obri camins, i que el sol els il·lumini amb la seva llum diàfana. Que la força del vent ens empenyi anar avant. Que els nostres ulls parlin il·lusionats de la pau que nida al nostre cor, i les nostres oïdes, atentes, ens apropin a qui, cansat, s’ha ajagut, sense esperança, a la vorera del camí. Amb ganes, emigrem dels núvols i regalem a mans plenes, salut, pau, i l’alegria de l’Esperit que ens aixeca els cors i ens agermana.
