Sergi Servera ha estat escolllit recentment secretari general de Podem Ciutadella amb el 83,7 per cent dels vots dels inscrits a la formació. Fa quatre anys, el partit va irrompre amb força a la ciutat, i un any després, dins l’agrupació d’electors Gent per Ciutadella, va obtenir tres regidors. Servera és un d’ells, i en aquest mandat és regidor de Serveis d’Atenció al Ciutadà, Comunicació, Noves Tecnologies i Transparència. Periodista de formació, assegura que l’experiència de govern ha estat positiva tot i algunes diferències, i encara les eleccions de l’any qui ve reclamant més visibilitat per la marca Podem.
- Ha estat recentment elegit secretari general de Podem Ciutadella. Quins objectius es marca?
- L’objectiu bàsic és consolidar Podem com una força de canvi que pot aportar molt a una societat conservadora com és la de Ciutadella. Fins la nostra aparició, tothom sabia molt bé com es movia cadascun dels jugadors polítics que hi havia a la ciutat, i noltros hem vingut a pensar les coses d’una altra manera, rompre el taulell de joc i trobar alternatives que a vegades no es posen damunt la taula i poden ajudar a fer una Ciutadella diferent.
- Diu que l’objectiu és consolidar Podem Ciutadella. Està consolidar ara mateix el projecte?
- No hem de perdre la perspectiva. Som el partit més jove a Ciutadella, i tot i concórrer dins l’agrupació Gent per Ciutadella, vam tenir uns resultats electorals inesperats, obtenint tres regidors. Ha estat un èxit, tot i que queda molt per fer. Els partits s’arrelen després de molts mandats i moltes experiències, però hem fet bona part del camí. Si el 2014 em diuen que el 2018 estaríem en la situació que esteim, hagués firmat.
- Quin paper juga Podem Ciutadella dins Gent per Ciutadella?
- És cert que a vegades s’identifica directament Gent per Ciutadella amb Podem, però no és així. Podem Ciutadella és el motor i l’impuls necessari per a què existeixi Gent per Ciutadella, però Gent per Ciutadella és la fórmula que mostra que no només és Podem el factor de canvi. Hi ha altres agents i actors que tenen moltes coses en comú amb noltros, alguns amb molta més experiència en activisme al carrer, i ho havíem d’aprofitar perquè tenim objectius molt semblants. Som gent molt heterogènia, però hem funcionat molt bé aquests quatre anys.
- Gent per Ciutadella repetirà el 2019?
- Dins Gent per Ciutadella, la intenció és mantenir l’aliança com a partit. Aquesta vegada, però, crec que serà important visualitzar els partits.
- Quan diu visualitzar els partits, vol dir que sigui present la marca Podem?
- El 2015, Podem a nivell nacional va decidir que no es presentava com a Podem a les eleccions municipals. Llavors tenia sentit, era un partit molt nou, pràcticament un nadó. Podem va tenir por d’obrir la marca Podem als municipis, per evitar que entrés gent que no respongués a l’esperit del partit. Llavors es va decidir donar suport a candidatures d’unitat. Excepte algun problema puntual, a nivell municipal la gent de Podem ha estat a l’alçada i s’ha governat de forma molt seriosa.
- A què es refereix a aquesta por a que entrés gent que no respongués al perfil de Podem?
- Por a que grups de persones fessin servir els mecanismes interns per anar a candidatures i governar sense seguir la ideologia de Podem i així erosionar la marca. Cal tenir en compte que l’aplicació d’un codi ètic és sempre complicada i un procés que no agrada a ningú.
- Vostès ho han viscut…
- Certament, vam viure aquest tema molt directament a Ciutadella. Montse Seijas va ser expulsada. Crec que es va equivocar fent algunes coses, i sobretot perquè no va entendre que cap persona és tant important dins aquest partit. Tots tenim un cicle, i després vindran altres persones que ocuparan la primera línia. Allò que va fer ella a altres partits potser no li hagués comportat cap conseqüència. Fins i tot diria que aquella manera de negociar pressupostos és molt habitual a molts altres partits, però Podem ha posat el llistó molt alt i era una actuació necessària.
- Llavors, el 2019 es veurà la marca Podem a la seva candidatura?
- Hem de respectar el mandat dels inscrits que, a nivell nacional, van determinar que Podem aniria a les municipals de 2019 en coalició amb altres agents de canvi, i que s’havia de visualitzar la marca Podem. Ja veurem com, no és el més important. No podem perdre l’actiu del nom de Gent per Ciutadella i de la bona feina que s’ha fet a l’Ajuntament.
- Quina capacitat d’influència ha tingut Podem Ciutadella dins les decisions que s’han pres des del govern municipal?
- No tota la influència que voldríem, però sí bastanta. Hem tingut una cosa molt clara des del principi, i és que dins l’equip de govern tenim tres regidors d’un total de tretze. Teníem dues opcions: entrar amb les masses de rompre i començar a imposar línies vermelles –fet que fins i tot podria ser antidemocràtic perquè som tres de tretze-, o ser conscients que tenim molt marge d’influència però no podem imposar un criteri a altres grups que tenen major representació. Ho hem tingut molt clar. Hem influït en moltes coses, però no hem fet tot allò que faríem si tinguéssim més representació.
- Us trobeu còmodes dins l’equip de govern?
- Sí, hem fet bona feina. Som molt diferents i no pensam tots igual, però ens hem sentit respectats i valorats. I tot i no ser un únic partit, hem combregat molt més que si fóssim un únic partit de deu regidors.
- En algun moment s’han visualitzat de manera evident les divergències entre els partits del pacte. Quan açò succeïa, alguns ciutadans es molestaven perquè pensaven que es dedicava més temps a resoldre les diferències internes que no a prendre les decisions executives…
- Dins l’equip de govern hem aplicat la democràcia interna. Va passar per exemple amb els patits interiors. No vam perdre hores discutint entre noltros. Dins l’equip de govern sabíem que PSOE i noltros compartíem l’opinió de combinar l’ús per part de restaurants amb el respecte als veïns, i aquesta opció sumava més regidors que la del PSM, i no va passar res. El PSM va votar en contra al plenari, noltros a favor. De totes maneres, les diferències s’han produït a l’hora de ser més valents en certes coses, per exemple en pressionar més als bancs per a cedir habitatge social, en no acceptar la regla de la despesa com si fos un mantra, en fer més polítiques de redistribució de la riquesa, en els preus públics per fer pagar més a qui més tenen i a la inversa…
- Vostès haguessin estat més valents?
- Amb més regidors hauríem fet les coses d’una altra manera, però aquesta no és la situació. Des del moment en què l’assemblea de Gent per Ciutadella va decidir entrar a l’equip de govern, vam entendre que ens havíem d’adaptar a la situació.
- Vostès van decidir entrar al govern municipal, mentre que al Govern balear es va decidir no fer-ho…
- Aquí ho vam tenir molt clar tot d’una. Som conscients que governar és complicat i que treus més rèdit estant a l’oposició. De fet, hi ha partits que viuen millor a l’oposició que no governant. Noltros vam decidir entrar a l’equip de govern…
- Llavors, Podem Balears hauria d’haver entrar a l’executiu balear?
- En el cas de Ciutadella, era necessari aprendre allò que significa governar per poder aplicar millors solucions al futur. Ara que hem estat dins la institució, coneixem els problemes de governar i quin és el dia a dia de l’administració, i crec que esteim més preparats per prendre, en el futur, la decisió de si tornar a ser dins o no. Si no haguéssim estat dins, no haguéssim après tant.
- Aplicant el seu discurs, llavors cal pensar que Podem Balears hauria d’haver entrat al Govern balear.
- El moment de plantejar aquest debat era a l’inici de la legislatura. Ara, a un any de les eleccions, no visualitzo l’entrada a l’executiu. A nivell personal, crec que hagués estat una bona oportunitat al minut zero.
- Parlem ara de la zonificació del lloguer turístic. Després del debat, a Ciutadella no es permet el lloguer de vivendes en cap cas dins el nucli urbà. No és la posició que defensava Gent per Ciutadella…
- Partim d’una situació d’emergència habitacional, i aquest és un fet que massa vegades s’oblida. Als residents i a la gent que ve de temporada els costa molt trobar un pis i, si el troben, és a un preu abusiu perquè estan pensats per fer negoci amb els turistes. Entenem que aquesta no és la funció del sòl residencial d’un poble, que s’ha de dedicar a acollir els treballadors, els residents… Partint d’aquí, la proposta que ha sortit aprovada, permetre només a urbanitzacions i restringir als pobles, és una decisió valenta del Consell. També crec que és una solució provisional, fins que el PTI ho reguli de manera definitiva. Ha estat una decisió valenta i molt millor que el que es va aprovar al ple de Ciutadella, que demanava una excepció per permetre el lloguer turístic als habitatges unifamiliars. La inclusió dels unifamiliars ens semblava una postura totalment classista i sustentada amb uns arguments políticament molt pobres. El Consell va fer bé no acceptant els unifamiliars, però li va faltar afegir la possibilitat de poder llogar els primers habitatges durant un termini màxim de 60 dies, fet que estava contemplat. Els polítics no podem mirar cap a una altra banda. Tothom és conscient que, per exemple, per Sant Joan, moltes famílies lloguen els seus habitatges al centre de la ciutat. A ells també els direm que no ho poden fer, o mirarem cap a una altra banda? No podem negar una realitat.
- Parlem ara de la música al carrer. Fa unes setmanes va haver-hi controvèrsia per la prohibició d’una actuació. Li deman: s’ha de permetre la música a la via pública?
- S’ha de permetre i s’ha de regular millor. Com a regidor, em fa vergonya tenir una ordenança que com a norma general prohibeix les activitats artístiques a la via publica. Açò no implica barra lliure. Ha d’haver-hi un ordre, i els músics són els primers que el volen. Volen regles clares de quan, on i com poden actuar. Ara no existeixen aquestes regles, i açò és perillós, perquè pots acabar regulant de forma arbitrària o no prou transparent.
- Creu que el bus de Macarella és una bona iniciativa?
- No em sembla una mala solució. Es poden millorar freqüències, preus… Però el concepte em sembla bo. D’aquí vint anys, crec que hi haurà moltes més platges que funcionaran amb aquest sistema.
- Com a regidor de Comunicació, creu que els polítics valoren la comunicació?
- Encara hi ha molts polítics, a nivell general, que confonen la comunicació amb la propaganda i no entenen el treball dels periodistes. Una de les coses que més m’ha dolgut durant aquests anys ha estat el protocol de comunicació. Era un protocol mal explicat, sí, però intentava garantir que tots els regidors cada dia havien de respondre als periodistes.
- A vegades, els polítics pensen que allò important és fer les coses, i no ho és tant explicar-les.
- No es tracta de fer una política a toc de mitjans de comunicació, però tampoc hem d’infravalorar el poder de la comunicació. Crec que en termes generals, s’ha fet una bona feina. Tenim quasi 3.000 persones al servei de Comunicació per Whatsapp, hem triplicat les visites a la pàgina web… Ara més que mai, l’Ajuntament té la capacitat d’emetre un missatge i arribar a 3.000 mòbils. S’ha d’aprofitar aquest camí que hem iniciat.
- La ciutadania entén que hi hagi una Regidoria de Comunicació?
- És que la comunicació dins l’Ajuntament hauria de funcionar per ella mateixa. Jo no m’imagin a un Parlament balear un conseller pendent de la pàgina web i de temes tècnics. Hi ha professionals que fan la seva feina de comunicació, perquè per a la institució és important comunicar, independentment del partit que hi hagi. La solució no és que el regidor acabi fent de tècnic. La solució és que tothom, tots els partits polítics, creguin en la comunicació i s’aïlli de la part política amb uns criteris professionals.
Text: Llorenç Allès – Fotografies: Alvaro Anglada Anglada© – Setmanari El Iris©
