Malgrat els nombrosos escrits que s’han referit a aquest gegant de les lletres franceses, encara queden detalls per descobrir sobre el prolífic autor. Va passar d’una postura ultra-monàrquica al socialisme republicà, lluitant principalment en contra de les injustícies. A continuació vull posar l’accent sobre un parell de detalls per ventura més pocs coneguts:
1.- Monàrquic compromès.-
Només tenia desset anys quan fundà amb els seus dos germans, Abel i Eugène una revista monàrquica, “Le conservateur littéraire” on desplegà una intensa activitat de crítica política i literària. La revista, editada entre el desembre de 1819 i el març del 1821 constava de 30 números. S’hi podia llegir textos de Joachim du Bellay, Ronsard, Montesquieu, Voltaire, Lamartine etc.
2.- Secrets d’alcova.-
Només dues dones comptaren realment a la vida de Victor Hugo. La primera, Adèle Foucher, l’esposa oficial que li donà cinc fills: Leopold, mort a l’edat de 3 mesos, Leopoldine, morta ofegada al denou anys, Charles, François, Victor i Adèle. I la segona, Juliette Drouet, que fou la seva amant durant cinquanta anys.
3.- Monsieur Hugo, Mister Lanvin.-
Jacques-Firmin Lanvin, impressor. Amb aquesta identitat i proveït d’un passaport fals, Victor Hugo fugí el 1851 del cop d’estat perpetrat per Louis-Napoléon Bonaparte des de Brussel·les cap a l’illa de Guernesey on el seu exili durà dos decennis.
4.- Hugo l’inconsolable.-
Completament enfonsat per la mort de la seva filla Leopoldine, fou incapaç d’escriure durant prop de tretze anys. Quan va poder tornar agafar la ploma, va ser per publicar el 1856 “Les contemplations” obra en la qual figura el poema bellíssim dedicat a la seva filla desapareguda que diu: “Demà a l’alba, a l’hora on blanqueja el camp, jo partiré, veus, ja sé que m’estàs esperant. Aniré pel bosc, aniré per la muntanya, no puc romandre més lluny de tu per més temps(…) I quan arribi posaré a la teva tomba un ram de grèvol verd i de bruc en flor…“
5.- Certa follia.-
La nit de noces de l’autor amb Adèle, el 1822, Eugène, germà de Victor patí una primera crisi de demència. Seguirà una segona crisi que obliga a internar-lo. El 1852, Adèle, la filla menor de Victor Hugo manifesta els primers símptomes de trastorns psíquics. A començament dels anys 1870, serà internada després que una passió amorosa per un oficial britànic l’hagués consumida.
6.- Els miserables.-
Victor Hugo va necessitar quinze anys per acabar l’obra titulada, “Les Misérables” una pintura social que incita a la lluita contra les injustícies, avui malauradament encara existents. Aquesta obra, ha suscitat al llarg dels anys molt d’interès i gràcies al món del cinema, del teatre i de la poesia s’ha pogut transmetre al gran públic aquell missatge de reivindicació d’una justícia social.
Crec que Victor Hugo és conegut a molts de països perquè va saber establir un pont entre les nacions i les generacions. Es va saber mostrar com un home de geni i grandesa però amb les seves febleses, els seus dubtes i els seus sofriments, la seva obra no té una mesura ordinària. Una obra fruit d’un home feiner, sentimental, en revolta constant contra el conformisme i la injustícia i portaveu de la cultura. Les idees que defensava: llibertat, regne de l’esperit, progrés, pau universal, Estats Units d’Europa estan encara avui ben d’actualitat. Tenia uns discursos memorables a l’Assemblea Legislativa francesa quan era diputat d’aquell temps responsabilitzant els legisladors i els governants que segons ell, tenien el deure de pensar com millorar la vida dels ciutadans. Un d’ells molt famós pronunciat el mes de juliol de 1849 deia per exemple que era possible “destruir la misèria, una malaltia del cos social que es podia erradicar com ho va fer-se amb la lepra, una malaltia del cos humà”. També ho va ser el que va pronunciar al cementeri de “Père Lachaise” a Paris a l’enterrament d’Honoré de Balzac.
Com m’agradaria tenir avui un orador d’aquesta talla amb aquell discurs ple de continguts, a la tribuna de les nostres institucions que malauradament s’han convertit en autèntics galliners, on polítics de poca altura només es preocupen de defensar el seu seient naturalment associat a privilegis.
