Com diu l’escriptor i poeta Biel Mesquida, “llegir fa tornar guapo”. No sé si és cert però el que tenc ben clar és que la lectura d’una bona literatura és un plaer perdurable que ens permet obrir-nos a nous mons i viure moltes vides. La lectura ens ajuda a conèixer-nos millor, a desenvolupar la nostra imaginació estimulant el nostre cervell i, malgrat sigui una activitat solitària, ens fa compartir experiències i vivències amb moltes altres persones, autors i personatges que probablement mai arribarem a conèixer. Basten els mots d’aquesta lectura per fer-nos sentir part d’una col·lectivitat que pensa, desitja, passa pena o estima igual que un mateix.
Llegir ens permet anar de viatge des del silenci i el confort d’un racó de ca nostra. Em venen a la memòria llibres d’aventures com ara Robinson Crusoe de l’escriptor anglès Daniel Defoe, La meva família i altres animals, de Gerard Durell, i l’Odissea d’Homer. Anomeno aquests sense voler descuidar el plaer de capbussar-se dins l’univers Proustià fet de sentiments sovint frustrats a la recerca d’un temps perdut. Una gran ajuda per millorar les nostres capacitats d’anàlisi, d’atenció i concentració i descobrir coses de nosaltres mateixos per ventura ignorades abans d’aquesta lectura. Hem d’ésser atrevits i fer un esforç si fa falta per llegir els grans escriptors i escriptores de la dita literatura universal per explorar els nous universos a què ens donen accés i creuar la porta d’aquesta aventura meravellosa font d’una gran satisfacció. A més, com deia el poeta portuguès Fernando Pessoa, en els moments de desassossec , “la literatura és la manera més agradable d’ignorar la vida”.
Llegir és com encendre un foc reconfortant, un refugi per protegir-nos d’un món a vegades decebedor i poc gratificant. És poder compartir i xerrar amb persones de ments privilegiades i honestes del passat i d’avui: clàssics, romàntics, simbolistes, surrealistes, assagistes, novel·listes, filòsofs, poetes i altres.
També és aconsellable rellegir llibres que per ventura ens varen imposar quan érem joves a l’escola i no vàrem saber assaborir. Amb l’edat tal vegada podrem i sabrem interpretar i apreciar millor aquesta relectura.
Llegir, doncs, és un remei contra l’avorriment, és una arma de llibertat en front de les pantalles d’un món digital de consum immediat, -no em referesc al cinema-instrument de vassallatge per orientar el nostre pensament. Unes pantalles que captiven sobretot els joves perquè estan ben formatades per tenir-los ben hipnotitzats. Un autèntic perill que els fa perdre l’hàbit de la lectura dels llibres que ens fan ésser més persones, més cultes i sentir-nos únics enlloc de fer part d’un ramat uniformitzat i esclavitzat que va perdent vocabulari, capacitat d’expressió i d’enraonament juntament amb el saber estar en quietud. “El temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure” diu l’escriptor Daniel Pennac.
En paraules de l’assagista Michael Houllebecq, “viure sense llegir és perillós perquè obliga a conformar-se amb la vida”. És evident que a la vida hi ha altres coses a part dels llibres però ben poques que costin tan poc i enriqueixin tant els esperits. Per tant llegir és una manera de fer dieta molt saludable i econòmica i afegiré que juntament amb el ca, la lectura és sense dubte la millor amiga de l’home.
