“Un cor esportiu manté el cervell actiu, de cada vegada més la neurociència va demostrant amb nous estudis de tenir un cos sa porta a una ment sana. Fer exercici no només té beneficis a nivell físic sinó que també s’activa el cervell, s’alliberen endorfines, es generen noves connexions entre les cèl·lules del cervell i s’allarga la vida de les neurones “, defensa Ricard Serra Grima, un dels pares de la cardiologia esportiva a Espanya.
El reconegut metge, que ha estat responsable de la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i cardiòleg del Futbol Club Barcelona, participa com a ponent a la VI Jornada d’Activitat Física i Salut “L’art de caminar” que organitza el Consell Insular de Menorca a l’Escola de Salut Pública del Llatzeret.
Comenta que un nou estudi ha vist com els nens que fan exercici tenen més capacitat de memorització i aprenentatge després a l’escola. “Els pares no haurien de castigar mai a un nen sense fer esport. Al contrari! Que jugui una hora més, perquè farà més esport i això millorarà la seva capacitat física i intel·lectual”, apunta. Fins i tot aquells que fan moltes hores al dia d’esport, perquè es dediquen a l’esport d’alt rendiment, les poques hores que tenen per fer els deures i estudiar les aprofiten molt més perquè activen el cervell.
“A llarg termini, he vist com molts esportistes veterans es troben millor quan envelleixen, tenen les idees més clares. Per això, a proposta meva, la Unitat d’Alzheimer de l’Hospital Sant Pau ha començat a estudiar el cervell dels esportistes de més de 65 anys que corren maratons “, comenta. L’exercici és beneficiós per al cor, però també regula el sucre i la pressió arterial, ajuda a perdre pes … “a tot això, que ja està bé, se li afegeix ara la part neurològica, ja que ajuda a mantenir més estable l’envelliment cerebral “.
El cardiòleg defensa que tothom pot fer exercici, però cal mirar quin tipus d’exercici: “Caminar, que tant recomana tothom, no va bé a certes persones que tenen problemes d’articulacions o altres patologies, per tant, es han de buscar alternatives i altres activitats que sí que puguin fer “. Per exemple, Serra Grima va ser pioner a demostrar que les restriccions d’activitat física que seguien els trasplantats de cor no estaven justificades, i de fer més exercici però supervisat, millora el seu estat físic i la qualitat de vida. “Avui dia sabem que fins i tot aquells que esperen un trasplantament de cor es poden beneficiar de fer exercici. Hem d’evitar exclusions perquè el benefici sempre és superior al risc “, conclou.
En aquest sentit, defensa que l’exercici físic s’hauria de prescriure la mateixa manera que un medicament, amb indicacions clares i per escrit, per ajudar a la gent més sedentària a motivar-se. “És molt fàcil recomanar exercici per a la gent que no té problemes, el que hem de fer és treballar per a aquells que tenen problemes i estan tancats a casa”, apunta. I n’hi ha prou amb començar molt a poc a poc, sense cansar-se i fent menys del que es podria, perquè el més important és que sigui regular. Si el metge de capçalera no pot o no sap fer-ho, anima la gent a informar-se de com fer exercici en centres cívics, amb infermers dels centres de salut o amb professionals de l’esport. També destaca la importància de transmetre missatges positius i d’ànim als que comencen a fer esport.
Pel que fa al temps mínim, depèn de cada cas, però per caminar està bé fer 30 minuts al dia a ritme normal, sense forçar, i aquí s’inclouen també totes les caminades que es realitzen per anar de compres o desplaçaments. Si un fa una activitat dirigida durant més temps, algun dia de la setmana pot descansar.
La VI Jornada d’Activitat Física i Salut és la trobada que compta amb més participants de l’Escola de Salut Pública de Menorca, amb una vuitantena inscrits. A més del cardiòleg Serra Grima intervenen Teresa Gustems, entrenadora de la modalitat de caminar Nordic Walking; Xavier Gómez, infermer i inventor d’una aplicació mòbil per animar a caminar; Sebastià Mas, Doctor en Ciències de l’Esport i responsable del programa Caminem de Lleida, que també defensa la prescripció de l’exercici físic, i l’arquitecta Roser Román que explica com el disseny urbà d’un poble o ciutat condiciona la pràctica d’exercici dels seus habitants.
